421.325 catalans reben ajut alimentari
En dos anys ha augmentat un 21% el nombre de persones que no poden cobrir les necessitats alimentàries
S'inicia el procés perquè la distribució de menjar sigui una prestació garantida de la cartera de Serveis Socials
El semàfor de la situació de precarietat en què viuen moltes famílies és d'un vermell intens, i ahir es va tornar a constatar aquest cop amb dades de quantes cobreixen gràcies a les ajudes les necessitats alimentàries més bàsiques: 421.325 persones van rebre aliments l'any passat a Catalunya, un 20,8% més que fa dos anys, quan havien estat 348.753 persones. És el balanç que va fer públic la Taula de Distribució Solidària d'Aliments, la institució impulsada pel govern fa tres anys, precisament amb l'objectiu d'optimitzar la coordinació entre les entitats, Bancs dels Aliments i ajuntaments que distribueixen aliments en espècie.
L'any 2012 es van distribuir 21,4 milions de quilos d'aliments per arribar a 348.753 persones. Al cap de dos anys, el 2014, van ser 28,9 milions de quilos per a 421.325 persones. La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va atribuir aquest increment tant de menjar com de persones beneficiàries “a la tasca conjunta dels membres dels diferents grups de treball de la Taula”.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, i Munté; i el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, van presidir ahir al matí el plenari de la Taula de Distribució Solidària d'Aliments.
Alguns dels projectes que s'han creat al voltant de la Taula són el mapa de les entitats que presten el servei de distribució d'aliments a Catalunya, el projecte Compartint taula, el Supermercats solidaris, i també les guies per aprofitar el menjar i evitar el malbaratament. Homs va manifestar la voluntat de continuar treballant per incorporar el servei de distribució a la cartera de Serveis Socials per adequar els circuïts actuals al nou reglament europeu i potenciar, alhora, les donacions dels productors agropecuaris.
Prestació garantida
En el plenari d'ahir es va aprovar la creació de la prestació garantida de servei bàsic de distribució d'aliments. La consellera de Benestar Social va explicar que Catalunya “és l'únic territori de l'Estat que ha creat una prestació d'aquestes característiques i diverses comunitats autònomes esperen la publicació de l'ordre reguladora per decidir si prenen una iniciativa similar”. Es preveu que abans de finals d'any aquesta prestació garantida estigui inclosa a la cartera de Serveis Socials.
Un altre punt és el que preveu que el seguiment de la normativa comunitària per fer front a les crisis del mercat de fruites i hortalisses de les organitzacions productores poden retirar dels mercat part de la seva producció. Els productes retirats es poden lliurar a institucions. En aquests moments hi ha autoritzades a Catalunya com a receptores de fruites i hortalisses retirades del mercat 653 entitats amb uns 150.710 beneficiaris. L'any 2007
hi havia 153 entitats i 25.018 beneficiaris.
La Taula de Distribució Solidària d'Aliments també aposta per avançar
cap a la lluita contra l'estigmatització de la recepció d'ajudes alimentàries amb la utilització, per exemple, de mitjans de compra electrònica que permeten a les persones beneficiàries mantenir-se en un total anonimat.
Les targetes solidàries per comprar aliments és una de les eines que ja fan servir entitats com ara Càritas. Precisament fa uns dies, el director de Càritas de Barcelona, Salvador Busquets, va advertir que la crisi s'està allargant i és tan profunda que entitats com la seva calculen que, tot i que es recuperi l'economia, hauran de mantenir oberts els seus centres de distribució d'aliments entre set i deu anys més. “Si no fos per les entitats –va subratllar Busquets– a Catalunya hi hauria gent que passaria gana.”
Les parròquies de Barcelona, amb el suport de Càritas i l'Ajuntament, han obert durant els últims mesos set centres de distribució d'aliments per a persones sense recursos, a més de més de 200 parròquies que també reparteixen menjar i productes de primera necessitat als veïns en situació de vulnerabilitat. Busquets es mostra partidari de potenciar les targetes moneder per a les persones en situació de pobresa.
Un pla contra la pobresa que es queda “a mig camí”
El govern va aprovar ahir el pla d'acció contra la pobresa i per a la inclusió social 2015-2016 que, amb un pressupost de 1.066 milions –241 més que l'any passat— inclou 165 actuacions urgents o a més llarg termini per combatre la pobresa. Els eixos d'actuacions inclouen treball, habitatge, cobertura de necessitats bàsiques i també l'àmbit relacional i comunitari. Una de les que va destacar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va ser les 2.022 places en 70 centres oberts, com també 1.200 places becades a les colònies i casals perquè els infants de famílies sense recursos tinguin garantit l'oci i també l'alimentació durant l'estiu.
En l'elaboració del pla hi han participat les entitats socials, però no hi ha hagut consens polític. Unes desavinences en la qüestió de com fer-ho i també de quin pressupost s'ha de destinar a lluitar contra la pobresa que ja es va fer evident en el ple monogràfic al Parlament del març de l'any passat.
Des de la Taula del Tercer Sector, la presidenta, Àngels Guiteras, va valorar positivament ahir les mesures del pla i, sobretot, que hi hagi indicadors per avaluar-ne l'efectivitat, però troba que “s'ha quedat a mig camí”, perquè l'objectiu, després del ple monogràfic, era firmar un pacte contra la pobresa, com s'ha fet amb infància, per exemple. Guiteras hi troba a faltar, entre altres aspectes, la reclamada reforma de la renda mínima d'inserció o una prestació per a famílies amb fills.