Societat
Dones imaginades pels homes
Una exposició a Banyoles convida a reflexionar sobre el paper que s'ha donat a les dones en els còmics i de quina manera està evolucionant
“Com es nota que em dibuixa un home”, ens diu una Catwoman de formes voluptuoses, tota vestida de cuir, des d'un dels plafons d'Invisibles, erotitzades o protagonistes? La representació de les dones als còmics, una exposició didàctica i molt ben presentada que es pot veure aquest estiu a la biblioteca de Banyoles. El muntatge, que repassa l'evolució del rol que el gènere femení té en el món de les historietes gràfiques, ha estat una iniciativa del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. L'objectiu –expliquen– no és tant arribar a conclusions com la construcció d'una mirada crítica. I efectivament, s'hi nota molt, la mirada crítica. A través de nou plafons amb reproduccions de revistes que formen part del fons de les biblioteques de Banyoles i de Porqueres, es proposa un recorregut que et fa adonar de molts detalls reveladors que el còmic ha estat dominat històricament per una concepció masculina de la realitat, sovint excloent. Per exemple, veiem que en el primer llibre d'Astèrix no hi apareix ni una sola dona o que l'exuberant esposa d'Edatdepèdrix del poblat gal ni tan sols té nom. En tots els volums de Tintín –segueix el relat– hi apareixen 350 personatges, dels quals són dones... vuit. I tan sols una, la Castafiore, té un paper destacat en la narració. Un tercer exemple de la marginació de la dona en els còmics: a Els barrufets només hi ha una femella, que és rossa i amb corbes per exprés desig dels seus companys masculins. En força casos, les dones són simplement les acompanyants dels superherois, una mena d'ornaments personificats en Dalg Aren, de Flash Gordon,o Lois Lane, de Superman. Tots aquests personatges són nascuts en la primera meitat del segle XX. A partir de l'equador del segle passat –fan notar a l'exposició– es comença a explotar el mercat adolescent, un pas en què el manga té força a veure (Candy Candy). A més, les editorials intueixen el potencial del mercat de les lectores. Això últim permet que de mica en mica el panorama canviï (de l'orient arribaran les primeres relacions lèsbiques), que s'incorporin dones entre els autors de còmics i que, a més, es tractin els personatges femenins d'una manera molt més diversa. L'últim pas en l'evolució de la relació del còmic amb la dona és la recent conversió del musculós Thor en dona, una heroïna que en l'exposició serveix per donar la benvinguda al visitant.
Al setembre, el muntatge es traslladarà a la biblioteca Carles Fontserè de Porqueres.