164.219 certificats als registres civils

Si no s'hagués ajornat un parell d'anys més –aquesta vegada fins al juliol del 2017–, dimecres entraria en vigor la llei 20/2011 que pretén crear un registre civil únic i electrònic portat per secretaris judicials. La desaparició dels registres civils, però, en cap cas no es justificaria pel nombre de certificats (naixements, defuncions i matrimonis, entre d'altres) que s'hi tramiten. A Catalunya, el 2013 (segons les últimes dades disponibles), els registres civils van fer 164.219 actuacions, i la demarcació de Barcelona –que abasta 25 partits judicials i 311 municipis– va ser la que en va fer més, 78.821. Per tipus de certificats, el nombre de naixements igualaven la suma de les defuncions
i els matrimonis.

Els 898 jutjats de pau de Catalunya en total van portar a terme 508.477 actuacions, de les quals les del registre civil i les d'àmbit penal pràcticament empataven en 164.000. De fet, la feina dels jutjats de pau es reparteix, grosso modo, al 50% entre les tasques relacionades amb el registre civil i les d'auxili jurisdiccional –majoritàriament mitjançant exhorts– tant en l'àmbit civil com en el penal.

Una de les competències, però, que des de l'1 de juliol han perdut els jutjats de pau arran de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal són les faltes. “Només hi havia alguns jutjats de pau, sobretot en les ciutats una mica més grans, que feien judicis de faltes i ara deixaran de fer-los perquè les que ells podien jutjar estan despenalitzades”, explica Maria Josep Feliu, secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia. Amb tot, el 2013 encara es van fer 4.207 judicis d'aquest tipus. Joan Pedrell, jutge de pau de Cambrils, celebra que els hagin deslliurat d'aquesta tasca: “Ens treuen un pes del damunt, perquè sentenciar sempre és incòmode, i això farà que ens puguem dedicar a posar pau.” Respecte als judicis verbals, el 2013 hi va haver una gran disparitat al territori: dels 958 que es van fer a la demarcació de Tarragona (8 partits judicials, 183 municipis) als 17 de Girona (9 partits, 221 municipis).

Ajuda econòmica

Per al manteniment dels 898 jutjats de pau que hi ha a Catalunya, la Generalitat dóna als ajuntaments una subvenció anual. En total, aquest 2015 es destinarà a aquesta partida 1.582.370 euros, un 2,7% menys que l'any anterior. “Aquestes subvencions es donen des de in saecula saeculorum als ajuntaments, però el propi funcionament dels jutjats de pau no en depèn”, comenta Feliu, per justificar la demora d'un any com a mínim en el pagament d'aquestes ajudes. “Tenint en compte la situació de tresoreria de la Generalitat hi ha altres serveis més prioritaris”, hi afegeix. Les subvencions es donen segons el nombre d'habitants del municipi i la càrrega de feina del jutjat de pau, i cada dos o tres anys es revisen. Aquest 2015 ha estat el cas, ja que “hi havia poblacions molt i molt petites on la subvenció no tenia justificació perquè l'activitat és mínima, i en canvi hem apujat una mica la subvenció a municipis amb centre penitenciari”, diu Feliu. Si l'any passat la quantitat mínima que un Ajuntament com el d'Abella de la Conca o el d'Ossó de Sió rebien, per exemple, per mantenir el jutjat de pau era de 800 euros, a partir del 2015 les poblacions de menys de 300 habitants cobraran 400 euros.

Amb els diners que reben a Cunit –5.000 euros en la partida del 2015– el regidor d'Hisenda, Pedro Ruiz, comenta que “es cobreixen despeses” i, malgrat cobrar tard, “saps que els diners t'acaben arribant”. Des de Tàrrega, la jutgessa de pau Margarida Pané, opina que “l'Ajuntament manté el jutjat d'una manera molt digna; no ens falta mai res”.