La connexió empordanesa dels prínceps de Mònaco

Un mes abans de morir, de patir l'accident de cotxe que va precipitar-la, a ella i la filla petita, Estefania, per un barranc de la costeruda costa monegasca, la princesa Grace de Mònaco havia fondejat, amb la família, la badia de Roses. Van ser dos dies de finals de juliol, l'estiu del 1982. “Els prínceps de Mònaco, a Roses”, es llegia en el titular del Punt Diari en la seva edició de l'1 d'agost. La notícia recollia detalls com que del “iot de gran luxe” van baixar-ne Rainier i el seu fill Albert, que “estigueren parlant amb membres de la Creu Roja”. Però ni Grace, que sempre va ser una bellesa serena, ni Carolina ni Estefania, que als anys vuitanta personificaven la bellesa insultant de la joventut i l'esplendor d'un moment vital però també d'una determinada època, les tres dones que feien moure el món de la crònica social, no es van deixar veure, almenys públicament, aquell estiu per l'Empordà, de manera que en quedés constància gràfica a l'hemeroteca.

La privacitat és el valor perseguit, desitjat per qui, des que va treure el cap, ha tingut una càmera al davant i una altra al darrere. I és el codi d'honor d'un comiat de solters entre cavallers. És el que devia buscar al castell de Requesens, a Cantallops (Alt Empordà), el nét de Grace i fill petit de Carolina, Pierre Casiraghi, que ahir es va casar amb una noia amb pedigrí, Beatrice Borromeo: italiana, aristòcrata, amb casa al llac Maggiore –l'illa és propietat familiar–, periodista compromesa, crítica amb Berlusconi, ha filmat un documental de la dona a la màfia i té aquell atractiu de rossa lànguida però amb finezza. A més, quan vesteix vintage, té un aire, com volen totes, a Grace.

Sempre hi ha l'amic que organitza la festa: Aldo Comas, íntim del germà gran, Andrea, i amic dels Casiraghi des que van coincidir en un internat suís. I Aldo Comas és un artista polifacètic. Abans d'aparèixer a les revistes del cor per la seva vinculació monegasca però també per ser el marit de l'actriu Macarena Gómez –Lola en la comèdia gamberra La que se avecina de Telecinco–, un joveníssim Aldo Comas explicava les seves inquietuds culturals com a estudiant d'audiovisuals a Silenci? , del 33, i tenia el grup El Guisante Mágico. I ara té casa a l'Empordà; com el pare, Bruno Comas. L'avi Adolfo Comas Jaumeandreu, mort aquest mes de febrer als 88 anys a Barcelona, era de la Jonquera, on la família té negocis.

Els cronistes socials expliquen que al castell de Requesens, a més d'amics, hi havia el tiet Albert, que es van servir embotits i carn a la brasa cuinats per La Cantina , i que es van hostatjar a l'hotel Can Xiquet de Cantallops i a les residències dels Comas.

La discreció amb què va tenir lloc la festa –els saraus importants transcendeixen un cop celebrats– difereix de l'expectació que fa vint anys va generar la presència d'Estefania de Mònaco a Lloret de Mar. La princesa etiquetada de rebel havia tancat l'etapa d'escàndols casant-se de blanc, però amb vestit curt i amb el seu guardaespatlles, Daniel Ducruet. L'octubre del 1995 va acompanyar el marit, que participava al ral·li Catalunya Costa Brava. Es buscava la foto. Era l'inici d'una època, de perseguir la instantània. Del valor de la imatge. Del preu que té. Ducruet ho sabria molt bé anys més tard, quan l'enxamparien en una piscina. L'hemeroteca només recull una foto –la que il·lustra la crònica– i unes línies que recorden que Ducruet va agredir dos fotògrafs, els quals havien pactat la imatge feliç de la parella sortint del restaurant.