18 corporacions locals estan a favor de la sobirania fiscal
Els ajuntaments de Balaguer i la Portella, a més de dos consells comarcals, ja paguen l'IRPF i l'IVA a l'Agència Tributària de Catalunya
Tretze municipis han aprovat mocions de suport a la recaptació d'impostos catalana
Divuit corporacions locals de la demarcació de Lleida, entre ajuntaments i consells comarcals, han manifestat el seu suport explícit a la sobirania fiscal –primer pas cap a la consecució d'una hisenda catalana pròpia–. Els consistoris de Balaguer i de la Portella, a més a més dels consells comarcals del Pallars Sobirà i del Pla d'Urgell (constituït el dia 20) estan fent efectiu aquest suport amb l'ingrés a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) de l'IRPF i l'IVA. Aquesta forma de pagament, del tot legal, ara per ara té un caràcter simbòlic, ja que després els diners són transferits a l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT).
Segons dades de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha, però, a més del Consell Comarcal de la Noguera, fins a tretze municipis més que de moment han aprovat mocions a favor de la sobirania fiscal. Són els de les Borges Blanques, Alòs de Balaguer, Ponts, Sort, Bellvís, Mollerussa, Cervera, Alcarràs, Pinell de Solsonès, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Bellpuig i Ciutadilla.
A la Portella estan pagant els impostos mitjançant l'ATC des que la corporació municipal ho va aprovar per unanimitat el 29 de juliol del 2013. “Hi creiem fermament i des que ens ho van proposar ens hi vam adherir”, comenta l'alcalde, Miquel Carles Català. “Entenem que hem d'acabar en un estat propi i, per tant, volem que des de la Generalitat se'ns doni el màxim d'eines possibles per poder portar el país cap a la independència. Des de l'Ajuntament de la Portella farem totes les accions possibles perquè això arribi a bon port”, comenta convençut Català.
L'alcalde d'aquest municipi de 750 habitants anima altres ajuntaments a exercir la sobirania fiscal. “N'hi ha que ho farien però tenen una mica de por, perquè el secretari els diu que tindran problemes”, argumenta abans d'afegir: “No evadim pas impostos, complim amb la nostra obligació.” En aquest moment, l'Ajuntament de la Portella ingressa a l'ATC uns 18.000 euros anuals (4.500 euros cada trimestre), bàsicament d'IRPF. “D'IVA ens surt a retornar, més aviat, perquè només tenim les despeses de manteniment de la xarxa d'aigua”, diu Català.
Balaguer també liquida l'IRPF –aproximadament entre 50.000 i 60.000 euros anuals– mitjançant l'ATC des que l'Ajuntament ho va aprovar en la sessió ordinària del 30 de maig del 2013. El motiu perquè ho fan és ben clar: “Per fer evident el maltracte fiscal que tenim els catalans i per començar a tenir una referència de les quantitats que cal tenir previst per funcionar com a país”, explica Joan Ignasi Vidal, alcalde de la capital de la Noguera. “Entenem que no fem res que no toqui, perquè acabem pagant igual, però si un banc pot ser un organisme col·laborador per què no port ser-ho la Generalitat mitjançant l'ATC?”, es pregunta el batlle.
El fet que de moment sigui un gest simbòlic a Català no li resta gens de valor. “La meitat de coses que fem en aquesta vida són simbòliques. Si de moment l'ATC encara no pot fer tota la gestió, cap problema, ja arribarà el moment que ho farà. De moment hem començat”, comenta l'alcalde abans d'explicar que ells fan puntualment l'ingrés a l'ATC per via telemàtica.
En una fase inicial, alguns ajuntaments van patir alguns problemes fruit del retard amb què es feia efectiva la transferència de l'ATC a l'AEAT. Aquest problema, però, en bona part ha quedat solucionat gràcies a la possibilitat de fer el pagament telemàtic, el qual es va posar en marxa fa uns mesos. L'oficina virtual de l'ATC ofereix la possibilitat de presentar i fer el pagament a l'instant dels impostos models 111 (IRPF, retenció als treballadors), 115 (IRPF, retenció de lloguers) i 303 (IVA).
Si s'ingressen els diners per internet a l'ATC, s'aconsella fer-ho abans del dia 15 de cada mes, tenint en compte que el dilluns 20 de juliol, per exemple, era la data límit per presentar les liquidacions corresponents al segon trimestre del 2015.
Amb què comptem
L'ingrés dels impostos a l'ATC el poden fer tant particulars i empreses com també corporacions locals (ajuntaments, consells comarcals, consorcis...). Entre els mesos de gener i juny d'aquest any, 69 administracions han ingressat l'IRPF a l'agència catalana, dels quals 16 també hi han dipositat l'IVA. En aquest primer semestre, l'ATC ha ingressat de part de les corporacions locals 6.360.806 euros, quasi el 90% de l'import total (vegeu gràfic).
Perquè aquestes xifres continuïn augmentant, el 30 de juny passat l'AMI i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van presentar conjuntament la campanya Construïm Estat. Paguem a Catalunya, on van recordar que a més dels municipis que ja fan efectiu el pagament d'una part dels tributs a l'ATC hi ha 171 ens locals que han aprovat mocions a favor de la sobirania fiscal. Sobre aquest tema, del qual fins ara l'ACM no havia participat en cap acte de suport explícit, l'entitat municipalista –que en aquest moment aplega 918 ajuntaments– vol llençar un missatge clar: “Després de les eleccions del 24 de maig hi ha uns 600 ajuntaments que estan governats per forces polítiques favorables a la independència, per tant, hi ha marge per créixer i animem que n'hi hagi molts més que s'adhereixin a aquesta iniciativa.”
Les mateixes fonts de l'ACM ressalten la importància de pagar els tributs mitjançant l'ATC: “Si sabem l'import de tot el que recapten els ajuntaments i què suposa, en un futur estat independent tindrem més clar de què disposem.” El missatge final és de tranquil·litat: “S'està fent una cosa legal, els diners no es deixen de pagar sinó que només s'utilitza un canal diferent.”
Amb la denúncia sempre a punt
Fer el pagament dels impostos que gestiona l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) mitjançant l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no és cap delicte, però hi ha qui s'entossudeix a fer-ho creure així. Segons dades de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), fins a 106 ajuntaments i consells comarcals han estat denunciats per la delegació del govern espanyol per impulsar la sobirania fiscal. Dels 121 contenciosos impulsats per la delegada del govern, María de los Llanos de Luna, i que els jutjats han acabat desestimant, arxivant o no admetent a tràmit, 80 feien referència precisament a la sobirania fiscal. D'aquests 80, 22 fins i tot han tingut sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És el cas, per exemple, de Llorenç del Penedès, Roquetes, Sant Joan de Vilatorrada, Font-rubí, la Jonquera, Ribes de Freser...
La persecució de la delegada del govern a qualsevol acció promoguda des de l'àmbit municipal relacionada amb la independència té un abast molt més gran. Segons dades de l'AMI, fins ara per no penjar la bandera espanyola a l'ajuntament han estat denunciats 102 municipis; 53, per pagar la quota anual a l'AMI; 46, per declarar-se “territori català lliure i sobirà”, l'Ajuntament de Vic fins i tot per cedir un local a l'AMI i el de Girona, per contractar trens per poder assistir a la manifestació de l'11 de Setembre del 2012. En total, fins a 309 recursos i requeriments. D'aquests, però, a part dels 80 que es van desestimar relacionats amb la sobirania fiscal, també van quedar arxivades o no van ser admeses a tràmit 26 denúncies per declaracions de “territori català lliure i sobirà”, 13 denúncies pel pagament de les quotes a l'AMI, i una per no penjar la bandera espanyola. En contrapartida, els jutges han donat la raó als advocats de l'Estat espanyol en 41 ocasions: 17 per no penjar la ‘rojigualda', 8 per sobirania fiscal, 8 per declaracions de “territori català” i 8 pel pagament de les quotes a l'AMI. Aquesta associació en l'actualitat reuneix 710 ajuntaments i 39 consells comarcals, diputacions i altres ens locals.