Adoberies, comptador a zero

És obvi, però a vega­des cal que algú ho torni a dir: “No hi ha cap pro­grama que espe­ci­fi­qui qui­nes actu­a­ci­ons s’han de fer a les ado­be­ries”. Ara mateix, paràlisi. L’arqui­tecte San­ti­ago Ciru­geda, direc­tor de la QUAM, inter­ve­nia diven­dres en la pre­sen­tació de les con­clu­si­ons de cinc dies de tre­ball, per recor­dar que qual­se­vol solució no serà con­ven­ci­o­nal. “Hem de pen­sar que hi ha més agents, a part de l’Ajun­ta­ment i els pro­pi­e­ta­ris”. Una soci­e­tat a la qual s’ha d’impli­car d’alguna manera en la recu­pe­ració d’aquest patri­moni. I que caldrà anar de mica en mica, per pas­sos. Ciru­geda insis­teix a fase­jar les actu­a­ci­ons, és a dir, tre­ba­llar per fases, per pas­sos que al prin­cipi poden ser petits però que hau­rien de tenir con­tinuïtat.

Els par­ti­ci­pants de la QUAM no s’han limi­tat a fer teòrica. La comissió tècnica ha plan­te­jat pro­pos­tes con­cre­tes basa­des en el fet que cada pro­pi­e­tari cedís una part pro­por­ci­o­nal de la superfície de les seves fin­ques (entre un 10% i un 20%) i con­cen­trar aques­tes ces­si­ons en un o dos edi­fi­cis per reha­bi­li­tar-los ínte­gra­ment. Aquests actu­a­rien com a motor per començar la recu­pe­ració del barri “bus­cant un efecte dòmino”, explica l’arqui­tecte David Oliva.

L’admi­nis­tració hau­ria d’inver­tir per esta­blir unes com­pen­sa­ci­ons als pro­pi­e­ta­ris per aques­tes ces­si­ons. Una fórmula que jurídica­ment és pos­si­ble, i que també ho ha estu­diat un grup de tre­ball dins de la QUAM. “Molts de nosal­tres pot­ser no érem cons­ci­ents de la com­ple­xi­tat de tot aquest tema”, admet Ramon Par­ra­mon, direc­tor de l’ACVic.

Qual­se­vol pro­posta de futur, però, hau­ria de pas­sar per la impli­cació ciu­ta­dana. Si es vol anar a bus­car fons euro­peus, caldrà que la reha­bi­li­tació de les Ado­be­ries vagi lli­gada “a la inno­vació social”. Una reha­bi­li­tació que incor­pori pro­jec­tes de for­mació, per exem­ple, amb vin­cu­lació entre altres de la UVic i d’enti­tats del ter­cer sec­tor. I de volun­ta­riat també. Pel que fa als usos, Ciru­geda creu que per al futur del barri “el millor és que hi hagi una bar­reja”, que no sigui un espai dedi­cat només a acti­vi­tats cul­tu­rals que, per tant, només tin­dria vida en unes hores limi­ta­des del dia. Una mes­cla d’habi­tatge, res­tau­ració, oci o tallers.

Totes les con­clu­si­ons de la QUAM i docu­ments rela­ci­o­nats amb les Ado­be­ries s’ani­ran pen­jant els pro­pers dies en un blog . Ramon Par­ra­mon és cons­ci­ent que el taller d’aquests dies “no dóna solu­ci­ons defi­ni­ti­ves” a un pro­blema molt com­plex, però sí ser­veix “de punt de par­tida per refle­xi­o­nar sobre estratègies col·labo­ra­ti­ves”. Amb 27 anys de tra­jectòria des que el 1988 va començar com a Quin­zena d’Art de Mon­tes­quiu, la QUAM ha enca­rat “un nou plan­te­ja­ment” molt a prop de la rea­li­tat. En aquest cas, a “repen­sar la ciu­tat”. I un barri que des de l’ACVic es veu just al davant, a l’altra banda del riu.

La notícia com­pleta a