Solé: "Caldes pot ser el referent termal del sud d’Europa"

L’alcalde de Caldes assegura que cal tirar endavant un projecte termal ambiciós molt relligat amb el territori.

No es presenta al 27-S. Per què?
Al gener del 2017 entraré al Parlament Europeu i tot i que la legislatura catalana, si tot va bé, serà curta, se m’encavalcaria. També vull centrar-me en l’alcaldia.

Prioritza la política europea a la catalana?
Hem de ser a tot arreu i el flanc internacional és més important del que ens pensem. Volem ser un estat independent, però arribarà un dia que necessitarem que altres ens reconeguin.

L’oposició l’acusa de pensar més en Europa.
Si algú es pensa que tota l’obra de govern que hem fet en vuit anys es fa des de la distància s’equivoca. M’he dedicat molt a l’alcaldia, tot i que no de manera exclusiva, i penso que els resultats són positius i estan avalats no una sinó tres vegades.

Però com ho farà per estar aquí i a Estrasburg?
Ho he de veure. Per sort, tenim majoria absoluta i delego molta feina als meus companys i companyes.

Tindrà una mena de vicealcalde amb Isidre Pineda?
Tots els ajuntaments tenen el seu primer tinent d’alcalde. De fet, jo delego molt sovint l’alcaldia quan sóc al Parlament.

Pineda seria un bon successor?
En l’equilibri està la clau de l’èxit i crec que l’hem trobat. El Vicenç Personat va fer una feina magnífica en el mandat anterior. Es va posar l’ajuntament a les seves espatlles. Ara és l’Isidre perquè creia que feia falta un canvi i és una bona formació ser primer tinent d’alcalde.

Quan acabi el mandat portarà dotze anys. Suficient?
Vaig cometre l’error de dir públicament que només em presentaria dues vegades, de manera precipitada i no ho tornaré a fer...

Per què no va complir?
Teníem mols projectes importants a mitges. També pel moment del país. Els alcaldes tindrem un paper molt rellevant.

Esperava la majoria absoluta?
Em semblava difícil.

Per què?
Portàvem vuit anys. Hem tingut una oposició que ha intentat desgastar-nos i, a més, una part d’aquesta oposició ho ha fet sense valors i sense educació. Pensàvem que podria tenir incidència però no ha estat així.

Les denúncies judicials són un atac personal?
Quan vas a la fiscalia i poses denúncies per la via penal... L’administració es pot equivocar, però anar per la via penal és desproporcionat.

Què passa amb els 27 treballadors que havien adquirit la condició de funcionari?
És curiós que entre els jutges que han emès la sentència al TSJC i el PP, que ha estat obsessionat en aquesta qüestió, no ens deixin aplicar la legislació ni la jurisprudència. Hi ha una llei que diu que determinades tasques a les administracions les han de fer funcionaris. Hem volgut aplicar la llei i no ens han deixat. També deixa descol·locat el fet de tenir dues sentències que arriben a conclusions oposades. La que val és la segona. No ens podem defensar més i l’haurem d’aplicar.

I els treballadors?
Els hem dit que estiguin tranquils. Tard o d’hora acabarem fent el que volíem fer. Esgotarem totes les vies. La jurídica ja la tenim tancada. Potser n’hi haurà d’altres.

Han rebut diverses denúncies en el mandat.
Han passat coses molt estranyes. Algun dia es podran explicar, però no és el moment. Potser la cosa va més enllà d’interessos de política local...

Vostès també van denunciar la regidora Àngels Pou per presumpte falsificació.
La llei és igual per a tothom.

I els veïns de Can Maspons van denunciar que els havien fet pagar massa per les obres d’urbanització.
En primera instància el jutge ens ha donat la raó i continuem defensant que les coses es van fer bé. La sentència és claríssima: Qui va presentar aquella demanda al seu moment no estava legitimat per presentar-la.

Manté que va ser encertat tancar les urgències nocturnes a l’ambulatori?
Vaig parlar clar des del primer dia. Quan algú deia i repetia i recollia signatures dient que ens havíem quedat sense servei d’urgències a Caldes, una de dues: o estava molt mal informat o volia generar un estat d’opinió basant-se en informacions que no eren correctes i això em sembla molt temerari.

Per què?
En cap moment ens hem quedat sense servei d’urgències. El que hi ha hagut és una reordenació del servei decidida pel Departament, i implementada des de feia quatre o cinc anys per tot el país sense pràcticament cap problema.

I dos anys després?
Va valer la pena que des del primer moment mantinguéssim una posició ferma i els resultats ho avalen. No hi hagut una pèrdua de qualitat en les urgències nocturnes. Hi pot haver una disfunció puntual, però no hem anat endarrere.

El sector termal pot donar més de si?
Molt més. Ho tenim tot per ser el referent termal del sud d’Europa.

Què?
L’aigua termal no només la tens als balnearis. La pots tocar a les fonts públiques, als safarejos... Hi ha una història de poble molt lligada al fet termal i un patrimoni arquitectònic. I si a això hi sumes la proximitat a Barcelona...

Què tenen previst per potenciar més el sector?
En el pla general tenim pendent a l’altra banda de la riera una zona de set o vuit hectàrees d’ús termal. Hauríem de ser capaços de posar el debat sobre la taula de la conveniència o no de tirar endavant un projecte termal ambiciós. Jo estic convençut que sí. Però molt ben relligat amb el territori. Res faraònic, un Barcelona World o un Eurovegas.

Dependrà de la inversió privada. Com ho veu?
Si hi ha el suficient lideratge polític i consens social al poble ho veig factible.

Li va saber greu el vot contrari a la reforma de Pi i Margall?
Molt, perquè era una aposta bastant personal. Les obres haurien afectat, però el retorn hauria superat amb escreix les possible pèrdues. Crec que hi hagut massa por i una manca de visió de futur.

Se’n penedeix, d’haver fet la consulta?
En absolut. Quan hi ha un projecte que generarà una divisió, deixar l’opinió final en mans de la ciutadania és positiu, surti el que surti.

La participació va ser molt baixa. Això fa caure el mite de la democràcia participativa?
Té limitacions i una d’elles és aquesta. Suposo que hi va haver gent que no va anar a votar perquè no estava prou informada o perquè donava per fet que sortiria que sí. I després hi va haver una mobilització molt gran del no. No vam ser capaços de mobilitzar el sí.

Què van fer malament?
No ho vam saber explicar. Hauríem d’haver fet una precampanya més llarga. Visualitzar més el projecte a través d’una exposició...

I amb la plaça de la Font del Lleó faran el mateix?
No. Portem molt de temps parlant amb molta gent i no tinc la percepció que aquesta obra divideixi la gent.

Què faran?
Millorar l’accessibilitat per a vianants, mantenir totes les llambordes que puguem i posar molt més en relleu les termes romanes. Que hi hagi més aigua termal, que es vegi, que es pugui tocar més...

Les possibles troballes arqueològiques poden endarrerir les obres?
Val la pena assumir el risc. Hi ha estudis que indiquen fins on podien haver arribat les termes romanes i que el tros que veiem és una part mínima. El programa Sota terra de TV3 ens va servir per saber què es trobaria.

Quan comencen?
El 2017.

Quant costarà?
Prop d’1,2 milions.

I com ho pagaran?
Un 50% entra en la Llei de barris i amb una mica de sort d’aquí a un temps la Generalitat ens ho tornarà. I per l’altre 50% ens agradaria trobar alguna subvenció.

De qui?
Pensem en algun PUOSC de la Generalitat, en la Diputació i, per què no?, en fons europeus Feder.

La notícia completa a