Dos mil pelegrins aniran a la beatificació a Girona

La beatificació de les tres religioses màrtirs de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, Fidela, Josefa i Facunda, que tindrà lloc el 5 de setembre a la catedral de Girona, tindrà, segons els organitzadors, l'assistència de dos mil pelegrins i autoritats d'almenys els tres continents on actualment té presència la congregació (l'Àfrica, Europa i l'Amèrica Llatina). A més, també hi han estat convidats tots els bisbes de l'Estat espanyol.

La missa i el ritus

El delegat de la litúrgia del Bisbat de Girona, Joan Bagurés, explica que la beatificació té lloc en el marc d'una missa solemne. Els elements més destacats són la presència del cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, que l'oficiarà, i el mateix ritus de beatificació, que té lloc just en començar la missa. Bagurés explica que, un cop fet la petició de beatificació pel bisbe i aprovada, el ritus consisteix en la lectura del decret signat pel sant pare: “Després de fer-se la lectura, té lloc un acte de glorificació de les noves beates que consistirà, bàsicament, a desplegar una pintura amb la seves imatges per, seguidament, dur a terme, també dins la catedral, una processó amb les relíquies de les beates o, el que és el mateix, la veneració d'aquestes.” Un cop s'ha fet la processó, continua la missa. De fet, la beatificació ja queda formalitzada amb la signatura del decret pel sant pare i la seva publicació, però es considera que no es dóna culte a les persones beatificades fins feta la cerimònia. Bagurés destaca que aquesta és la primera vegada que es té constància històrica que a Girona té lloc una beatificació, si bé durant l'edat mitjana es portaven a terme des del territori. Posteriorment, i coincidint amb el concili de Trento (1545), les beatificacions es van fer a Roma, fins que Benet XVI va modificar la norma que determina que se celebrin ja al territori.

Hi ha diferències entre beatificació i canonització. La beatificació, com és el cas de les tres germanes mortes a Gandia en quedar-se a cuidar malalts durant la Guerra Civil, és per al culte local. En canvi, la canonització, que seria el segon pas que se sol seguir, se segueix celebrant al Vaticà i és per al culte universal.