Tradicions
Propera parada, Sants
Els carrers de Sants remataven ahir els seus guarniments contra rellotge per prendre el relleu a Gràcia en el calendari festiu d'agost a Barcelona
La plaça de la Farga, transformada en una bucòlica platja, aspira a consolidar la seva hegemonia en el concurs de demà
La cercavila i el pregó donen el toc d'inici a l'esdeveniment
Pels volts de la una del migdia, amb el pinzell a la mà, ahir el veïnat del carrer Rosés va protagonitzar una batalla febril contra el temps per tal d'enllestir la seva engalanada ambientada en la llunyana Troia. A la tarda va començar la festa major de Sants, la del barri, però a aquelles hores el més calent era a l'aigüera. La pluja traïdora de primera hora del matí sobre Barcelona va obligar a protegir de pressa i corrents alguns elements dels guarniments i va ser un factor que va agreujar les presses i corredisses inherents al dia de l'estrena. Tot un clàssic. Només uns metres enllà, al carrer Papin, l'escena era si fa no fa la mateixa. En aquest cas, però, s'hi va afegir el neguit sobrevingut del debutant, ja que aquest és un dels dos espais –juntament amb Gaiarre– que enguany s'engalanen per primer cop. Per a tan noble ocasió han escollit un decorat amb reminiscències històriques, com és una fàbrica de vapor que evoca el passat industrial i obrer de Sants. És un motiu auster, però es veu realçat per la imatge espectral de les obres de l'Orfeó de Sants, a mig fer, que presideixen el dia a dia del carrer.
En total són 18 els carrers que en aquesta edició competiran en el concurs de guarniments de demà. El favorit entre els favorits és la plaça de la Farga, guanyadora del primer premi els últims tres anys i que, tradicionalment, juga la carta de la sumptuositat en la seva construcció, elaborada, però –i com la resta–, a partir de materials del reciclatge. La vistositat és una característica que enguany es visualitza en la seva portalada i que reprodueix una beguda típica d'estiu que dóna la benvinguda a una cala. Un cop a dins, hi trobem tots els elements idíl·lics d'un paisatge de platja, incloent-hi la palmera, la sorra o un pescador. El segon classificat del 2014, Sagunt, s'enfronta, a ulls del món, a un handicap possiblement no previst. Ha escollit com a guarniment el Japó històric, justament el mateix que ha servit perquè el totpoderós carrer Verdi hagi revalidat el seu títol en el concurs de les veïnes i en l'imaginari popular –en certa manera rivals– festes de Gràcia. Són dos esdeveniments que cohabiten en l'atmosfera estival de Barcelona tot i que, entre tots dos, no hi ha comparació possible, ni per dimensió, ni per model d'esdeveniment o pel tipus d'engalanat dels carrers. Finlàndia, medalla de bronze l'any passat, també és d'aquells que fa olor de podi en algunes travesses. El seu és un escenari de cabaret que ahir els veïns també es van afanyar a enllustrar. A primera hora de la tarda no és que anessin precisament sobrats de temps.
Pel que fa la programació estrictament dita, l'arrencada d'ahir de la festa major va estar presidida per alguns dels seus actes més tradicionals com la cercavila, amb els gegants i els castellers de Sants, i la lectura del pregó al parc de l'Espanya Industrial, a càrrec del periodista i escriptor Alfred Picó. Dins els actes unitaris –l'oferta carrer a carrer pot arribar a ser inabastable–, i al marge del concurs de demà, destaca el concert de la Màlaga i la Fundación Tony Manero, dimarts, a l'Espanya Industrial (a partir de les 21.30 h) i la diada castellera, el correfoc i l'entrega dels premis de votació popular –a càrrec de Núria Feliu, la més universal de les santsenques– el proper dissabte dia 29. “Cada any procurem que hi hagi varietat de concerts i activitats, sense perdre, però, l'essència d'una festa familiar i veïnal. Intentem combinar els dos vessants” resumeix Eujeni Melgar, president de la Federació Festa Major. Tant ingent esforç també es tradueix en l'operatiu especial que fins al dia 30, el de clausura, desplegarà l'Ajuntament de Barcelona. A banda de la neteja –60 equips i 114 operaris mobilitzats– hi haurà un dispositiu de seguretat específic al llarg del perímetre de la festa, sobretot de nit.