“Abandonarem el pla d'ajust aquest trimestre”

Amb il·lusió i sent conscient que és un mandat diferent dels que hem tingut fins ara. Vaig estar en un mandat amb majoria absoluta (2003-2007), el següent a l'oposició, fruit d'una moció de censura, i l'últim (2011-2015), en què també vaig estar al costat d'en Pere Compte, com a primer tinent d'alcalde d'Urbanisme, Serveis i Esports, que em va permetre treballar en molts projectes. El fet de no haver aconseguit la majoria en aquestes eleccions ens portarà més feina de negociació –ja es va demostrar amb el cartipàs– i aquesta serà la tònica.

En política no s'ha de descartar mai res. A Roda, com ha passat en altres municipis que han crescut, estem fent cada cop més política, però falta més gestió. Els resultats ens porten a haver de parlar amb tothom, també amb forces noves. De moment, governem en minoria. Després del 27-S, cap polític ni partit sap què pot passar, i també s'han de tenir en compte les eleccions generals. Per tant, crec que governarem en minoria fins d'aquí a finals d'any.

Podrem abandonar-lo aquest trimestre. Això ens donarà una mica d'oxigen, però sense que ens tornem bojos, però sí que ens deixarà fer uns pressupostos una mica més realistes. Fins ara havíem de destinar els romanents positius a eixugar deute. L'any que ve una part del romanent positiu el destinarem a inversions “sostenibles”, des del punt de vista financer.

És una obra del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (Puosc) que estarà acabada a la tardor i que va lligada amb uns horts socials que desplaçarem a aquesta zona cèntrica.

Tenim engegades les obres d'aquesta passarel·la per sobre del torrent que unirà el nucli antic amb la zona educativa i sanitària, on hi ha el centre mèdic i on es farà el nou institut. Ens estalvia uns 500 metres de recorregut i ho aprofitem per fer un petit parc infantil.

En la darrera reunió la consellera, Irene Rigau, ens va confirmar que abans del 2017 estaria adjudicat i construint-se al mateix solar on hi ha els mòduls.

És un festival que ha crescut bé. A Roda ens porta un valor afegit de riquesa cultural i el seguirem defensant. Crec que, com a ajuntament, ens hi hem d'implicar més. Hem de donar-hi més suport tècnic en la feina del dia a dia perquè ha agafat una dimensió que convé professionalitzar-lo una mica. I a mi, particularment, em fa gràcia perquè vaig viure els inicis del festival, com a actor aficionat.

Creiem que Roda havia de tenir més representativitat tant al Consell com a la Diputació. Al final, se'm va proposar com a candidat per CiU i estaré a la presidència durant els dos primers anys, fruit d'un pacte amb el PSC. Estic molt content, sobretot per Roda, que estarà representada en un organisme que inclou molta població –250.000 habitants– i municipis molt diversos, com ara Renau, Tarragona o Salou. Segurament, no es visualitza prou bé la feina que es fa als consells comarcals, sobretot el servei a les persones necessitades (beques de menjador, transport escolar....). En beques de menjador s'ha passat, en un curs lectiu, de 2.500 a 6.500, i aquest curs es pot arribar a les 8.000.

Sé que han sortit veus, com ara la de l'alcalde d'Altafulla, que demanen una comarca pròpia per al Baix Gaià. Jo no sé si ara és el moment d'entrar en aquesta discussió, quan del que es parlava fins fa poc temps era de vegueries. Sóc conscient de les realitats diferents entre pobles com Creixell, Roda o Altafulla, amb Vila-seca, Salou o Tarragona, però crec que ara hi ha qüestions més importants.

En l'última reunió amb el secretari d'estat d'Infraestructures, tot van ser bones paraules però cap solució, tot i que va reconèixer que eren conscients que el desviament de l'N-340 a Tarragona era “el problema número 1” de les carreteres de l'Estat. Va deixar entreveure que aquest no és un problema tècnic, sinó polític, i ens va dir que tot depenia del resultat de les eleccions. Ens pensàvem que sortiríem amb una solució, a l'estil de l'N-II Maçanet-la Jonquera, amb bonificacions per als vehicles pesants i, al mateix temps, amb l'obligació de passar per l'autopista, però no va ser així. Aquesta solució ens hauria ajudat a respirar una mica, almenys entre setmana, que és quan hi ha més pas de camions. El més positiu que ens ha quedat és la unitat d'acció del territori.