Torna el rei Jaume I

El mes d'octu­bre suposa per al País Valencià un temps d'efer­vescència fes­tiva i de clar con­tin­gut naci­o­nal. Enguany fa vuit-cents un anys del nai­xe­ment del rei Jaume I i set-cents sei­xanta nou que es va recu­pe­rar el regne de València per a la cul­tura cris­ti­ana del segle XIII.

Amb aquest motiu, cada any, hi ha un bon gra­pat de loca­li­tats, viles i ciu­tats valen­ci­a­nes que com­me­mo­ren aquesta cir­cumstància amb cele­bra­ci­ons i fes­tes de Moros i Cris­ti­ans. Unes fes­tes que s'adap­ten per­fec­ta­ment no sols a l'efemèride local, sinó també a l'oro­gra­fia i la geo­gra­fia en què es desen­vo­lupa.

La sim­bo­lo­gia de la festa no pot ser més posi­tiva: antics ene­mics irre­con­ci­li­a­bles des­fi­len avui junts en un ambi­ent de gat­zara fes­tiva i eufòria ciu­ta­dana. Això és una adopció lúdica de l'alte­ri­tat insòlita en tot el pla­neta. Una evo­lució sem­blant a la que pot pro­duir-se en altres mani­fes­ta­ci­ons folklòriques escam­pa­des arreu del país i que figu­ren enfron­ta­ments bèl·lics pas­sats.

La festa, però, conté alguns ele­ments que caldrà esme­nar perquè poden ferir la sen­si­bi­li­tat reli­gi­osa dels musul­mans, i així és com ho han entès, no sense força con­trovèrsia, a Benei­xama o Bocai­rent.

Els Moros i Cris­ti­ans al País Valencià han gau­dit, durant les tres dar­re­res dècades, d'una expansió ter­ri­to­rial només com­pa­ra­ble a la per­pe­trada per les Falles de Sant Josep en les dècades pre­ce­dents. No obs­tant això, s'ha de con­ve­nir que aquesta festa és una repre­sen­tació lúdica d'aquell con­cepte de xoc entre civi­lit­za­ci­ons vis­cut durant el segle XIII.

El Cam­pe­llo és, en aquest sen­tit, un exem­ple d'inte­gració de la festa al seu pro­grama glo­bal i, per les dates dels pri­mers dies del mes d'octu­bre, viu amb inten­si­tat la con­questa del regne de València.

De fet, a par­tir del dia 8 d'octu­bre, el nucli antic de la vila es tras­llada a l'edat mit­jana amb la ins­tal·lació d'un mer­cat medi­e­val a la plaça de la Cons­ti­tució, que li fa de deco­rat i que tras­llada els visi­tants a aque­lla època.

Dins d'aquest llarg cap de set­mana que s'ini­cia el 8 d'octu­bre, hi ha cor­re­focs, mas­cle­ta­des, vol­teig de cam­pa­nes i des­per­ta­des, expo­si­ci­ons i con­certs de música. S'hi viu l'arri­bada del rei Jaume I amb una pro­cessó cívica en què es fa una bai­xada solemne de la senyera i s'hi dis­pa­ren sal­ves d'honor, amb dis­curs ins­ti­tu­ci­o­nal, acte religiós a l'església prin­ci­pal i una dansa a càrrec del grup local La Sal­passà.

Tam­poc no s'oblida el cos­tum de la moca­dorà, con­sis­tent a fer un regal dolç a base de figu­res mas­sapà a la per­sona esti­mada i que recorda l'entrada del rei con­que­ri­dor a la ciu­tat de València.

Aques­tes fes­tes d'octu­bre del Cam­pe­llo dis­po­sen també de cam­pa­ments moro i cristià a la platja del car­rer la Mar. Uns cam­pa­ments que res­ten plan­tats fins al 12 d'octu­bre, moment en què a les set del matí s'hi fa l'albi­ra­ment de la flota sarraïna, s'ence­nen els focs d'alarma vora mar i a la torre de la Illeta i s'hi mou una caval­cada d'avís per part dels genets del bàndol cristià, men­tre es viu una pri­mera incursió de les fila­des mores dins el cam­pa­ment.

Segui­da­ment, i també en aques­tes pri­me­res hores del dia, les tro­pes sarraïnes apa­rei­xen als vai­xells i arri­ben a fer el desem­bar­ca­ment a la zona, men­tre s'hi remou una recre­ació rea­lista d'una bata­lla d'arca­bus­se­ria, que es per­llonga en el temps fins al moment en què arri­ben el capità cristià i moro i es pro­du­ei­xen enfron­ta­ments dels exèrcits amb llui­tes a cavall i a peu.

El cas­tell de la vila s'apro­fita d'aixo­pluc del bàndol cristià i s'obre un parèntesi de pau fins que a la tarda s'orga­nitza l'entrada de moros i cris­ti­ans, a base de música, color i festa.

Dimarts 13 d'octu­bre hi ha diana fes­tera i a les 10 del matí es munta l'alardo d'arca­bus­se­ria que anun­cia l'arri­bada de l'ambai­xa­dor del bàndol moro per a inten­tar recu­pe­rar la ciu­tat. La ves­prada s'ocupa amb una nova entrada dels dos bàndols fes­ters i l'endemà es torna a repe­tir el pro­grama, però en aquesta ocasió amb els fes­ters cris­ti­ans com a pro­ta­go­nis­tes.

Final­ment, el dia 15 d'octu­bre hi ha una des­per­tada i un intens vol­teig de cam­pa­nes per cele­brar la recon­questa de la vila del Cam­pe­llo. S'inclou ací el parèntesi religiós de la festa i al tom­bant del dia es rea­litza l'entrega de les ban­de­res ofi­ci­als al cas­tell fes­ter.

Tot fina­litza amb el des­mun­tatge del cas­tell de la plaça de l'Ajun­ta­ment i, amb aquesta acció, es clou aquesta festa que recull tra­dició, ficció i història, durant uns quants dies en què el Cam­pe­llo es tras­llada a les vivències del segle XIII i torna a la rea­li­tat en aca­bar aquest temps.