Vallès Oriental

ENTREVISTA

Jordi Xena: “L’abocador ha estat un mal negoci per a Palautordera”

Jordi Xena, alcalde de Palautordera

Jordi Xena és l’alcalde de Santa Maria de Palautordera per segona legislatura seguida. Aquesta vegada, però, no ha necessitat pactes amb altres grups per formar govern, sinó que amb la majoria absoluta de vuit regidors n’ha tingut prou.

S’esperava la majoria absoluta?
Ens sentíem satisfets del treball fet, hi havia bon ambient i les perspectives eren bones, però obtenir el resultat que vam aconseguir no ho prevèiem.

Com es gestiona aquesta majoria?
Amb més responsabilitat. La percepció que té tothom és que ja està tot fet, i això no és així. Una majoria ja l’havíem obtingut a través de pactes amb altres grups municipals. Aquesta majoria ens obliga a buscar consensos i transversalitat. És una obligació fer-ho.

Amb l’experiència dels darrers quatre anys a l’alcaldia, quins aspectes milloraran?
Aspectes com l’eficiència i el funcionament intern. Hi ha qüestions que s’han de modificar. Cal estructurar bé les àrees de l’Ajuntament i definir-les de forma més professional i actual. En aquest sentit ha anat molt bé l’experiència de quatre anys. Per definir això, és bo que hi hagi una estabilitat al govern.

També van prometre bona comunicació amb la resta de grups.
Ja hem tingut contactes amb ERC i la CUP i hem definit qüestions que volem treballar conjuntament. El diàleg és a dues bandes; hi ha d’haver una bona predisposició.

Tenen algun tema comú per tirar endavant?
Amb la CUP analitzarem a fons el tema del centre de dia i la seva ubicació. Hem d’analitzar la possible ubicació a la Torre Sant Josep, sobre la base de criteris objectius, si és possible i aconsellable que sigui allà.

A la Torre Sant Josep hi ha la policia local.
Si es fes allà, s’hauria de fer una nova comissaria. El projecte, el tenim, però es va desestimar per manca de finançament.

El projecte del centre de dia està redactat?
No. El centre de dia ha estat un dels objectius importants al llarg de bastants anys. Aquest centre no és econòmicament viable si no tenim places concertades per part de la Generalitat i és on tenim el problema. Ja he tingut una reunió amb la vicepresidenta, Neus Munté, per parlar d’aquesta qüestió. Hi ha perspectives que es puguin concertar noves places, i com que tenim la necessitat, seríem dels primers.

Aquest és el vostre projecte principal?
És una de les necessitats importants que hem de cobrir i hi ha molt consens. És una inversió que està prevista i la podem fer. Tenim reserves pressupostàries per aquesta obra. El pressupost és d’uns 600.000 euros, per unes 40 places, 20 de concertades i 20 de públiques.

Tenen algun altre projecte de caire social?
En paral·lel al centre de dia estem treballant amb Creu Roja per fer un centre on es donaria assistència i una sèrie de serveis adreçats a la gent gran a través del programa Vellesa Activa. Això està bastant avançat, hem de fer la licitació i firmar un conveni. Seria un complement del centre de dia, es fonamenta amb voluntariat. Això aniria a l’espai que tenim al parc Pau Casals. Aquí el problema l’hem tingut amb la llei de racionalització de les administracions locals, que ha estat un desastre per als ajuntaments. Com que és un local per donar servei a la gent gran, per ser un municipi inferior a 20.000 habitants, no tenim la competència atribuïda i hem hagut de demanar informes a les administracions perquè ens ho autoritzessin. L’Ajuntament pagaria el local i es faria un conveni amb Creu Roja. El pressupost és de 250.000 euros, i la Diputació n’assumeix la meitat.

Quin són els altres objectius que tenen per la legislatura?
El més important és estar atents a les necessitats socials que la població requereix. Aquesta és la nostra prioritat, un cop resolt això hi ha moltes coses a fer.

L’abocador de Palautordera va tancar a finals de 2014, a partir d’aquest any, quants diners deixaran d’ingressar a l’Ajuntament?
L’abocador comportava uns ingressos fixos de 120.000 euros anuals i uns de variables per les tones de deixalles que hi entraven. Al final n’entraven entre 3.000 i 4.000 a raó de 3,5 euros per tona. Havien arribat a 40.000 tones mensuals.

Clausurar un abocador com aquest és un procés, quant anys pot durar?
No ho sabem del cert. Ara ells l’estan tapant i la segona fase és la reforestació. La llei els obliga a tenir un control de l’abocador de 30 anys.

El tancament de l’abocador és un alleugeriment per les molèsties que provocava?
Si la gent volia que es tanqués, és per algun motiu, ja que causava molèsties. Estava situat molt a prop del poble.

Ha estat un bon negoci l’abocador?
Té aspectes positius i negatius. En el pla personal penso que ha estat un mal negoci per al municipi, ja que va crear una dependència massa important i tota la feina que estem fent ara per buscar nous recursos s’hauria pogut fer abans. El plat el teníem a taula sense fer res i no generava inquietuds per buscar nous ingressos.

Amb el tancament s’han perdut llocs de treball?
De manera progressiva. N’hi ha hagut bastants que han estat recol·locats a altres plantes i d’altres que han buscat solucions a través d’indemnitzacions.

Com està econòmicament l’Ajuntament?
En aquests moments, pel que fa al pressupost ordinari, anem justets, no podem tirar coets. Quan vam entrar fa quatre anys no podíem continuar amb el nivell de despesa que teníem. Entraven molts diners amb una qüestió que sabíem que s’acabaria [l’abocador]. Per tant, s’havien de fer tots els esforços per tal que la despesa ordinària s’ajustés als ingressos ordinaris sense l’abocador, i ho hem aconseguit. Ara estem en una situació estable, amb un 7% de deute a l’Ajuntament.

Un 7% és molt poc.
Sí, en aquest nivell sí. D’inversions podem fer-ne perquè tenim un nivell d’endeutament molt baix. On hem de ser molt curosos és amb la despesa ordinària, perquè els ingressos són pocs.

Es nota la recuperació econòmica al poble?
Si mirem les dades d’atur, sí, es va millorant. Amb les dades del Consell Comarcal estem bé, al voltant de la mitjana. Encara no és suficient. Hi ha gent que va fent, però hi ha famílies que han caigut i és on hi ha el problema greu.

Tenen objectius de millora?
El gran repte és la implantació industrial per consolidar l’economia sanejada de l’Ajuntament. Si tinguéssim un teixit industrial més potent, aniríem molt millor. Pels llocs de treball i per uns ingressos que ara no tenim. També ens trobem que les naus que tenim són massa petites. Per exemple, el polígon Santa Maria Parc va ser especulatiu, va anar molt bé a qui el va fer però no va tan bé a qui l’ha de gestionar. Naus grans, n’hi ha poques.

Hi ha alguna empresa interessada?
Hem tingut contacte amb el Departament de la Generalitat per intentar que alguna empresa s’interessés per implantar-se aquí però hem de continuar treballant-hi. Quan els quatre anys anteriors demanàvem noves empreses, la preocupació de la Generalitat era que les empreses que hi ha no tanquessin. Ara estem fent un estudi per implantar fibra òptica a tot el polígon i atraure empreses.

Com va el sector comerç?
Sembla que s’està reactivant. S’està obrint algun comerç. Hi ha una certa dinamització i treballem molt amb la unió de botiguers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia