Societat

Dies de vi i roses

El disseny se cita a La Roca Village

Una cinquantena de creadors independents mostren la seva obra en l'outlet de luxe del Vallès
Entre les peces hi trobem plats d'El Celler de Can Roca, ulleres de fusta i sabons de llana verge

Entrar en una botiga i trobar-te un sabonet enfeltrat en pura llana verge d'ovelles del Pirineu (la marca es diu Xisqueta) o un sorprenent i elegant teclat d'ordinador de fusta (Orée) és tot un plaer. Especialment si estan envoltats de gairebé 200 objectes igualment curiosos, i tots firmats per talents creatius del país. Fins al 8 de novembre podeu remenar i comprar aquestes delicatessen en una botiga efímera instal·lada a La Roca Village. Hi trobareu peces de 50 dissenyadors independents, majoritàriament joves, que han estat seleccionats per experts de l'outlet de firmes de luxe i per professionals del FAD.

La presidenta del FAD, Nani Marquina, inaugurava dijous la pop up destacant com n'és d'important per als talents emergents entrar en contacte amb el públic, i el món comercial. “Jo ho sé bé perquè vaig crear la meva pròpia marca fa 28 anys quan no existia internet i era molt difícil establir connexió directa amb els clients”, deia la filla del gran Rafael Marquina, reconeguda al món per les seves catifes, al costat d'Elena Foguet, la directora dels centres Value Retail (a Europa n'hi ha 9, incloent-hi La Roca) a l'Estat.

Les acompanyava la convidada d'honor, Fern Mallis, la dona que va crear la New York Fashion Week, que té un perfil molt mediàtic als EUA. La consultora de moda considerava “única” l'oportunitat que s'ofereix als joves d'exposar la seva obra davant dels milions de persones de tot el món que visiten l'outlet i felicitava els barcelonins pel fet de viure en una ciutat tan cool.

També Gabriel Schiavon, un dels membres del FAD més implicats en la iniciativa, aprofundia en la vessant creadora de Barcelona: “El disseny no s'ha perdut mai”, assegurava. Però sí que tot s'ha tornat més complicat: “Si fa 10 anys hi havia editors, ara molts dels creadors han d'editar ells mateixos les seves peces. Per això és molt positiu que hi hagi aparadors com aquest.” Ingrid Pou, una de les joves seleccionades, sap molt bé de què parla l'expert. “És difícil crear la teva marca, hi has d'invertir molts diners, fer prototips... ” Col·laborar amb marques ajuda a fer-s'hi un forat. Pou ha col·laborat amb dissenyadors com ara Martin Lamothe, Isomètric i Josep Abril, que dijous exercia gairebé de padrí d'una de les seves peces. Era una motxilla feta amb cautxú de grans proporcions i elegant disseny, gairebé apta per dur grans plànols. “Es nota que és filla d'arquitectes”, deia el dissenyador de la que va ser alumna seva a ESDI.

Altres noms reconeguts del disseny català avalaven el projecte i també tenien algun objecte predilecte. El fotògraf Manuel Outomuro donava suport als panells d'Alex Trochut (que va crear la caràtula del senzill Roar de Katy Perry) i Joan Oliveras Bagués estava encantat amb les joies amb vidre de Martina Pont, premi de l'Enjoia't 2008: “Són un poema visual amb el volum com a protagonista.” Amb el prestigiós joier i president d'Amics de la Rambla també vam parlar de flors, ja que des d'avui alguns edificis emblemàtics del passeig n'ompliran les seves façanes per la festa major: “És una manera de reivindicar-hi el paper de les floristes i la flor, cada vegada menys present.”

Aquesta és la segona vegada que La Roca obre una pop up per donar suport al talent emergent. La primera va ser dedicada exclusivament a la moda, coincidint amb la passarel·la 080 Barcelona del juliol de l'any passat, i la va inaugurar Georgina Chapman, creadora de la firma Marchesa.

Ara el ventall s'ha obert a noves facetes del disseny i és un gust trobar coses com la colorista roba vuitantera de la col·lecció Riot de Krizia Robustella (presentada a la 080), les ulleres de sol de fusta Woodys, un test capaç de girar per si mateix a la recerca del sol que dóna vida la seva planteta (Studio Bag Design) i algunes peces de la vaixella d'El Celler de Can Roca ideades pel dissenyador industrial Andreu Carulla: “M'encanta treballar amb ells”, deia. No hi és un dels seus grans invents (la massa mare que es mou i que formava part de l'òpera El somni) però sí que hi trobem altres peces, entre les quals destaca la fascinant torre de fusta de colors que fa un temps servia d'embolcall de gelats del Rocambolesc. Sembla extreta d'Alícia al país de les meravelles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.