Enrenou judicial pels bous

Treva fan­tasma de tres mesos a les rama­de­ries de braus d'Alfara de Car­les. A prin­ci­pis d'estiu trans­cen­dia que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) havia deter­mi­nat l'aixe­ca­ment de la sus­pensió cau­te­lar que un jutge havia decre­tat el setem­bre del 2013 con­tra les tien­tas o pro­ves de vedells (els tests de bra­vura de bous que tra­di­ci­o­nal­ment fan les rama­de­ries) amb públic, una alter­na­tiva d'ingres­sos per al sec­tor. Un magis­trat del jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 17 de Bar­ce­lona havia pro­hi­bit les pro­ves amb espec­ta­dors ara fa dos anys com a mesura cau­te­lar, ja que va veure indi­cis que podien infrin­gir la pro­hi­bició de les cor­ri­des de toros apro­vada pel Par­la­ment de Cata­lu­nya l'agost del 2010. El jutge sig­nava la inter­lo­cutòria con­tra una reso­lució del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat a les Ter­res de l'Ebre, que el desem­bre del 2012 havia con­si­de­rat que les pro­ves amb públic no eren il·legals perquè, entre altres coses, no impli­ca­ven mal­trac­ta­ment ni mort de l'ani­mal. Ales­ho­res, els repre­sen­tants de les rama­de­ries deman­da­des (Mur i Roge­lio Martí, que poste­ri­or­ment va tras­pas­sar el negoci) i la Gene­ra­li­tat van inter­po­sar un recurs al TSJC per dema­nar que no s'apli­ques­sen les mesu­res cau­te­lars, argu­men­tant que el jutge pre­jut­java el fons de la qüestió.

El TSJC va adme­tre el recurs, és a dir, va reo­brir la porta a les pro­ves amb públic, amb una sentència del 30 de juny pas­sat, 21 mesos després de la sus­pensió cau­te­lar i –el que és del tot sur­re­a­lista– sis mesos després que, el 20 de gener, segons ha trans­cen­dit ara, el jutge del con­tenciós admi­nis­tra­tiu que por­tava el cas ja hagués dic­tat una sentència con­tra la lega­li­tat de les pro­ves, amb la qual cosa la seua sus­pensió ja no era una mesura cau­te­lar revo­ca­ble per una instància supe­rior, sinó una decisió judi­cial fona­men­tada, con­tra la qual també han recor­re­gut els repre­sen­tants de la part deman­dada, i que, per tant, ha de donar lloc a una posició essen­cial del TSJC.

És a dir, l'alt tri­bu­nal devia des­conèixer el dic­ta­men del con­tenciós admi­nis­tra­tiu i va revo­car al juny “un acte [una sus­pensió cau­te­lar] que no exis­tia en el moment en què va ser revo­cat”, segons una inter­lo­cutòria recent del mateix jutge que havia dic­tat la sentència pro­hi­bitòria i que ara en demana l'exe­cució imme­di­ata. Una exigència que ha estat degu­da­ment difosa pels ani­ma­lis­tes, denun­ci­ants de l'acti­vi­tat a les rama­de­ries d'Alfara i que, en canvi, no van donar cap publi­ci­tat a la sentència acon­se­guida al gener perquè va coin­ci­dir amb una polèmica esmena del PSC a la llei d'acom­pa­nya­ment del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat que pre­te­nia regu­la­rit­zar les pro­ves i dei­xar de con­si­de­rar-les explícita­ment un “espec­ta­cle taurí”. És a dir, els defen­sors dels bous no es van voler van­tar d'un tri­omf judi­cial que una hipotètica lega­lit­zació al Par­la­ment hau­ria dei­xat en no res. Les Corts cata­la­nes van tom­bar l'esmena el 4 de març, amb el vot con­trari d'ERC i del gros del grup de CiU (a excepció de les dues dipu­ta­des ebren­ques), però els pro­tec­ci­o­nis­tes ja no van tren­car el silenci, fins ara.

El més embo­li­cat de la història és que, fins fa ben poc, ni els rama­ders ni les fonts ofi­ci­als del govern con­sul­ta­des tam­poc no havien mos­trat sig­nes de constància de l'esmen­tada sentència dic­tada al gener, a la qual ha tin­gut accés aquest diari i que exi­geix a Agri­cul­tura, com­pe­tent en la pro­tecció dels ani­mals, una inco­ació d'expe­di­ent i una sanció a les rama­de­ries. Això sí, la sentència també obre la porta a la nor­ma­lit­zació: “Una altra cosa és la pos­si­ble lega­lit­zació en el futur, cosa que escapa del con­tin­gut d'aquesta sentència perquè és de caràcter polític”, sig­nava el magis­trat del con­tenciós admi­nis­tra­tiu Fede­rico Vidal. La regu­la­rit­zació, que exi­geix insis­tent­ment el sec­tor taurí ebrenc, es podria fer per la via de la legis­lació sobre espec­ta­cles –els turis­tes paga­ven per una jor­nada a la rama­de­ria, dinar inclòs– o de la nor­ma­tiva de pro­tecció d'ani­mals, com es va inten­tar sense èxit al març al Par­la­ment.