Societat

Societat

Llei de protecció dels animals

Enrenou judicial pels bous

El dictamen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que al juny va aixecar les mesures cautelars contra les proves de bravura amb públic a Alfara, va ignorar una sentència prohibitòria prèvia del contenciós administratiu

Treva fantasma de tres mesos a les ramaderies de braus d'Alfara de Carles. A principis d'estiu transcendia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia determinat l'aixecament de la suspensió cautelar que un jutge havia decretat el setembre del 2013 contra les tientas o proves de vedells (els tests de bravura de bous que tradicionalment fan les ramaderies) amb públic, una alternativa d'ingressos per al sector. Un magistrat del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona havia prohibit les proves amb espectadors ara fa dos anys com a mesura cautelar, ja que va veure indicis que podien infringir la prohibició de les corrides de toros aprovada pel Parlament de Catalunya l'agost del 2010. El jutge signava la interlocutòria contra una resolució del Departament d'Agricultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, que el desembre del 2012 havia considerat que les proves amb públic no eren il·legals perquè, entre altres coses, no implicaven maltractament ni mort de l'animal. Aleshores, els representants de les ramaderies demandades (Mur i Rogelio Martí, que posteriorment va traspassar el negoci) i la Generalitat van interposar un recurs al TSJC per demanar que no s'apliquessen les mesures cautelars, argumentant que el jutge prejutjava el fons de la qüestió.

El TSJC va admetre el recurs, és a dir, va reobrir la porta a les proves amb públic, amb una sentència del 30 de juny passat, 21 mesos després de la suspensió cautelar i –el que és del tot surrealista– sis mesos després que, el 20 de gener, segons ha transcendit ara, el jutge del contenciós administratiu que portava el cas ja hagués dictat una sentència contra la legalitat de les proves, amb la qual cosa la seua suspensió ja no era una mesura cautelar revocable per una instància superior, sinó una decisió judicial fonamentada, contra la qual també han recorregut els representants de la part demandada, i que, per tant, ha de donar lloc a una posició essencial del TSJC.

És a dir, l'alt tribunal devia desconèixer el dictamen del contenciós administratiu i va revocar al juny “un acte [una suspensió cautelar] que no existia en el moment en què va ser revocat”, segons una interlocutòria recent del mateix jutge que havia dictat la sentència prohibitòria i que ara en demana l'execució immediata. Una exigència que ha estat degudament difosa pels animalistes, denunciants de l'activitat a les ramaderies d'Alfara i que, en canvi, no van donar cap publicitat a la sentència aconseguida al gener perquè va coincidir amb una polèmica esmena del PSC a la llei d'acompanyament del pressupost de la Generalitat que pretenia regularitzar les proves i deixar de considerar-les explícitament un “espectacle taurí”. És a dir, els defensors dels bous no es van voler vantar d'un triomf judicial que una hipotètica legalització al Parlament hauria deixat en no res. Les Corts catalanes van tombar l'esmena el 4 de març, amb el vot contrari d'ERC i del gros del grup de CiU (a excepció de les dues diputades ebrenques), però els proteccionistes ja no van trencar el silenci, fins ara.

El més embolicat de la història és que, fins fa ben poc, ni els ramaders ni les fonts oficials del govern consultades tampoc no havien mostrat signes de constància de l'esmentada sentència dictada al gener, a la qual ha tingut accés aquest diari i que exigeix a Agricultura, competent en la protecció dels animals, una incoació d'expedient i una sanció a les ramaderies. Això sí, la sentència també obre la porta a la normalització: “Una altra cosa és la possible legalització en el futur, cosa que escapa del contingut d'aquesta sentència perquè és de caràcter polític”, signava el magistrat del contenciós administratiu Federico Vidal. La regularització, que exigeix insistentment el sector taurí ebrenc, es podria fer per la via de la legislació sobre espectacles –els turistes pagaven per una jornada a la ramaderia, dinar inclòs– o de la normativa de protecció d'animals, com es va intentar sense èxit al març al Parlament.

Dues interpretacions
Revisant les dues sentències, tot indica que el serial no s'ha acabat, perquè s'entreveuen dues interpretacions molt diferents. El jutge Federico Vidal assumeix amb contundència les tesis del veterinari que va presentar la part demandant, una entitat animalista, segons les quals les pràctiques de les ramaderies ebrenques “causen dolor psíquic i físic, atempten contra el benestar animal i produeixen efectes similars als que sofreixen els animals en una brega clàssica”. En canvi, el TSJC adopta un to molt diferent i, si bé es refereix sobretot a la inoportunitat de la suspensió cautelar del setembre del 2013, també diu que, de la informació aportada pels Mossos, que el jutge Vidal qualifica de determinant, “no se'n desprèn que els animals que havien passat per la prova mostressin senyals de seqüeles, més enllà del cansament físic”. Ara cal esperar el dictamen final del TSJC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.