Reivindiquen al Montsec la cabra catalana i l'ofici de cabrer
La població de cabra autòctona s'havia donat per extingida però a partir de la trobada d'un ramat de vint exemplars a Sant Salvador de Toló un grup conservacionista l'està recuperant
Fa cinc anys que el grup Cultures Trobades, sorgit del projecte Slow Food i que es dedica a la recuperació i promoció de varietats autòctones, està treballant en la recuperació de la cabra catalana. Ahir van celebrar una jornada al Montsec per fer un repàs a l'estat del projecte, i donar-lo a conèixer, amb xerrades, debats i la pastura d'un ramat des de Vilanova de Meià, a la Noguera, fins a l'ermita de Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà.
La cabra catalana estava fa cinc anys pràcticament extingida. Oficialment, està desapareguda. Però el grup va localitzar un petit nucli al vessant nord del Montsec, on un pastor mantenia un ramat de vint exemplars que havien guardat de manera íntegra la puresa d'aquesta raça, fa mig segle molt abundant a les zones interiors i dels Prepirineus del país. “Gràcies a la saviesa d'aquell pastor, que havia volgut mantenir la raça tal com era, vam poder començar a treballar en la seva recuperació”, va explicar ahir a aquest diari Artur Bòria, membre de Cultures Trobades.
La població de cabra catalana localitzada en aquell focus ha passat de 20 a 120 exemplars, segons explica Bòria. Ara, l'objectiu de Cultures Trobades és que aquest nucli fundacional es pugui escampar en altres ramats i que es repoblin altres zones.
“És un animal que produeix un gran benefici al territori, ja que fa molta neteja forestal i del sotabosc, cosa que ajuda a prevenir els incendis i evita l'abandonament de zones del bosc on pocs altres animals hi poden accedir.”
La principal característica de la cabra catalana és la seva adaptació a condicions difícils, de muntanya aspra i seca, amb extrems de fred a l'hivern i calor a l'estiu. “És un tresor adaptatiu que ajuda a mantenir els ecosistemes de muntanya”, va sostenir Bòria. Pasturen bona part del dia, i la seva alimentació es basa en un 90% en pastura de la serra, cosa que resulta d'un gran benefici per al cabrer.
Tot i aquests avantatges, la cabra va desaparèixer de manera paral·lela a la de l'ofici de cabrer, figura que en les jornades d'ahir també es va reivindicar. D'una banda, va explicar Bòria, la plantació de pins al Montsec durant el franquisme va tancar el lloc de pastura dels ramats que hi havia, i progressivament van anar desapareixent. El mateix va passar en altres zones interiors de Catalunya. “Va ser una mesura política, premeditada, perquè el cabrer és un personatge que sempre ha anat per lliure, poc controlable”, va explicar.
D'una altra banda, la implantació d'un model de ramaderia i agricultura industrials van posar fi als ramats i la producció de carn es va començar a basar en la ramaderia intensiva, amb els animals tancats en explotacions ramaderes. “En canvi els cabrers produeixen poca carn però de gran qualitat, és un ofici que no és tan rendible però que aporta molts beneficis, tant per al medi natural, la qualitat dels boscos i prats i els ecosistemes de muntanya com també per als
humans”, va sostenir Bòria.
La recuperació de la cabra catalana es troba dins el projecte Cultures Trobades, nascut a la comarca de la Noguera, que treballa per reivindicar el patrimoni agrari i ramader autòcton i que està recuperant també varietats antigues de vinya i olivera.
