El transport

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura em sembla més una parida de les institucions per justificar-se que no pas una campanya veritable per sensibilitzar la ciutadania que combinar el transport públic amb els desplaçaments a peu o en bici millora la salut, la qualitat de l'aire i el trànsit. Si ho volen posar de moda, que encarreguin un pla de màrqueting seriós.

Com a colofó d'aquesta campanya, vuit dies enrere es va celebrar a tot Catalunya la cursa de mitjans de transport, coordinada a l'àrea metropolitana de Girona pel col·lectiu Mou-te en Bici. La bicicleta elèctrica va guanyar aquesta cursa cívica entre l'església de Sant Cugat de Fornells de la Selva i les escales de la catedral de Girona, amb un temps de 19 minuts. Dos minuts més tard va arribar el conductor de l'escúter, en el benentès que no podia aparcar la moto de qualsevol manera. Els grup de ciclistes van trigar vuit minuts més que el primer, igualant el temps del cotxe; cal tenir present que el conductor va haver de fer un tram a peu des del pàrquing on el va deixar, i que per adobar-ho l'aparcament era de pagament. Per tant, el del cotxe hi va perdre peles i temps.

Aquesta cursa va posar de manifest que el transport públic interurbà justeja. Així, les persones que van anar en bus i van haver de completar el trajecte caminant i les que van combinar la bici i el tren van arribar a 66 minuts del primer.

Malgrat els dèficits en transport públic, em pregunto per què la mainada no va a col·legi a peu o en bici, tots sols o amb altres criatures! També se suposa que els nens van o haurien d'anar a l'escola més a prop de casa seva i el trajecte és curt; si se suposa que defensen una escola pública i no elitista, per què fan magarrufes per esquivar l'escola que els toca?

Sabeu? No suporto els cotxes ostentosos amb conductors prepotents ocupant els carrers que envolten les escoles de viles, ciutats i pobles dos cops al dia: al voltant de les nou del matí i de les cinc de la tarda. Ep, ara un agraïment als menjadors escolars! Gràcies a aquests espais d'adquisició de criteri gastronòmic, a quarts d'una i a quarts de tres hi ha un descens considerable d'aquest incivisme frenètic. També hi ha puntes de mala educació –si es pot dir així– entre titulars de vehicles petits i de baix consum, de la mateixa manera que recordo conductors de cotxassos supersensibles amb els febles.

Aleshores, no sóc pas l'únic que es pregunta per què la majoria dels pares que defensen l'escola pública no fan també una aposta ferma pel transport públic. Si deixessin la seva flota de cotxes a casa, el trànsit al voltant de les escoles seria més fluït, no caldria mobilitzar agents cada dia per regular la circulació i contaminarien menys. Hi ha moments en què passar a peu per la vorera o per la calçada és impossible.

Tots aquells vials esdevenen un espai lamentable de caos i conflicte en què els fills observen que al món no hi ha gota d'aquella educació que els han intentat transmetre els mestres soferts. En les anomenades hores punta, detecto molts progenitors incívics, transmissors d'un exemple nefast a la seva descendència consentida i, òbviament, mal educada. Crits, insults, amenaces, gests obscens, mirades mal intencionades. Admeto que també hi ha persones correctes i sensibles amb els vianants i amb la resta de vehicles, siguin cotxes, motos o bicicletes. Però molts ni miren prim!

Els pares també podrien anar a les seves feines en transport públic o en mitjans sostenibles. Ho ha provat, demostrat, confirmat, la plataforma Mou-te en Bici. Hi ha casos en què no hi ha més remei que agafar el cotxe, però en molts pobles hi ha més enrenou per treure el vehicle del garatge i buscar un forat a davant de l'escola que anar-hi a peu.

Abans bé que anàvem a peu a col·legi!!! De què tenen por els pares? Que els atropellin? Si per norma els fills solen impedir els pares de travessar en vermell! Que els nens facin campana? No en feien ells? Que fumin (porros) d'amagat? Que preguin mal? Que els no sé què…? Ai, Verge Santa, amb tanta gàbia d'or, no sé pas on anirem a parar!

No entenc per què no es posa transport escolar públic, imitant aquest servei de les privades. Si en realitat volem una mobilitat sostenible i segura, el transport públic bàsic hauria de ser de franc i deixar de discutir sobre si és deficitari. Si un servei és essencial no s'ha de mirar pas en termes de rendibilitat econòmica. Per això paguem impostos. O no?

Quant al tren, prou que tenim tres nivells de preus, segons la velocitat; la més lenta, la que para a totes les estacions i baixadors, potser hauria de ser més barata o de franc.

Qui vulgui anar a tota pastilla que pagui. Mireu: gràcies a la pijada de l'AVE i del TGV, gent senyora i acomodada que mai no veies al tren l'agafa per anar a Barcelona. Fantàstic! Un cop allà, uns es mouen en bici, a peu, en bus o en metro. I d'altres agafen el taxi perquè van massa carregats de bosses de Prada, Bel o Louis Vuitton i detallets de Tiffany's.