Girona enamora

Impressionants, els Minyons de Terrassa van firmar ahir la millor actuació de la seva dilatadíssima història. Que es diu aviat. I ho van fer al seu feu talismà, una plaça del Vi de Girona plena a vessar, amb un públic que va seguir amb entusiasme el recital dels terrassencs, i també l'actuació dels Marrecs i d'uns clarament recuperats Capgrossos de Mataró.

No tot és mental, òbviament, però el convenciment amb què els Minyons de Terrassa afronten el tres de deu, no per ja sabut, deixa d'impressionar cada vegada. Els terrassencs, per tercer cop enguany, van obrir plaça amb el castell de deu i, per tercer cop, una fita sense precedents, el van descarregar amb una autoritat i una solvència insòlites en una estructura d'aquesta magnitud. La manera com la colla treballa el folre i les manilles, llegint el temps i mesurant la força, combinada amb les mides dels castellers del tronc, fa possible un tipus d'execució que transmet molta seguretat. Ja n'acumulen sis de descarregats.

Tot seguit, els Minyons es van enfrontar –atenció– al dos de vuit net. Mai ho havien fet. Si el tres de deu és un monstre, tot ell, el dos net és una serp verinosa de picada mortal. No es va poder veure ahir la feina que la colla ha fet amb aquest tronc en l'assaig, ja que es va trencar tot just començar.

Els Minyons van encaixar la decepció amb molta enteresa i van reaccionar amb un cinc de nou extraordinari, la seva cinquena supercatedral de l'any. Tot seguit van completar amb convenciment el dos de nou i van culminar la seva actuació amb el pilar de vuit. Tres emmanillats. Enormes Minyons!