Valls de 10!
En una actuació de llegenda, la Colla Vella fa l'aleta al tres de deu i hi afegeix el quatre de nou i el dos de vuit nets, mentre que la Colla Joves queda a un pas de coronar el tres de deu
A Valls, per Santa Úrsula, amb la rivalitat a flor de pell, quan el personal entra al Blat encamisat i en formació ho fa disposat a no fer un pas enrere. Per ells i per tots els que, abans que ells, fa més de dos-cents anys que s'hi barallen. És un tot o res. Són els castells en essència. És Valls, senzillament. Per entendre una mica de què va aquesta història, cal viure una Santa Úrsula en directe, a peu de plaça. I si és a la frontera, allà on les colles es toquen, molt millor.
El sorteig va afavorir la Colla Vella, que, com s'esperava, va sortir atacant el tres de deu, el monstre que a Valls mai no s'havia ni carregat abans. L'objectiu era descarregar-lo, però els nervis van jugar una mala passada als rosats, que, just en el moment de fer l'aleta, es van afluixar i l'estructura es va rompre, enmig –això sí– de l'esclat d'eufòria de la plaça. El Blat ja era, també, plaça de 10.
El més gran del que va firmar la Vella ahir, però, va venir després. Els rosats van fer recompte de baixes, van buscar un parell de substituts i van formar el cos d'elit per llançar tot seguit un atac imperial sobre el quatre de nou net, una bèstia que han domat amb mestria i que van culminar per tercer cop enguany, una fita sense precedents. Però la batalla no s'havia acabat.
Llegendari
A la Vella encara li quedava coratge per assumir el repte del dos de vuit net, un enemic terrible que va trinxar la primera escomesa amb l'aixecadora col·locant-s'hi. Un altre recompte, un altre canvi i tornem-hi. Silenci sepulcral per acompanyar una execució valenta, precisa, immensa: dos de vuit carregat i una glòria de sabor indefinible. Mai ningú abans havia ajuntat en una mateixa actuació –llegendària– aquests tres reis de la gamma extra. Ave, Colla Vella!
La Colla Joves ahir va sortir del Blat amb el dos de nou descarregat, el tercer de l'any, com a millor trumfo. Té molt de mèrit, tot i que al costat del que van fer els altres pot semblar poca cosa. Però la Colla Joves ahir va fer molt per sentir-se molt enfortida, en tots els sentits.
Mai la Joves havia reunit tantes camises a plaça. Mai. I van ser moltíssimes. Res a envejar a ningú. Mai la Colla Joves havia intentat el tres de deu i ahir va buidar el carregador en la primera ronda. Conscient que allà s'ho jugava tot. El primer dels dos intents es va rompre quan l'aixecador ja estava posat. Amb una mica més de convicció, s'hauria carregat.
L'evolució amb les manilles va quedar ben evidenciada i es va confirmar després amb l'esplèndida feina en el dos de nou. Insisteixo: les sensacions en clau de futur van ser boníssimes. El projecte és sòlid.