Societat

Societat

Comerç

‘Outlets' de tot

Les botigues de productes de fora de temporada van generar una oferta que no existia, però avui el comerç no s'entendria si no hi fossin

Poden vendre estocs i gènere que ha sobrat

Els ciutadans han canviat d'hàbits i valoren les compres econòmiques

El 57% dels turisteseuropeus que vénen a Barcelona van a La Roca Village

Els out­lets, nom que es dóna a les boti­gues que venen pro­duc­tes de fora de tem­po­rada a un preu molt més barat, van obrir tímida­ment a mit­jan anys noranta, sovint a l'extra­radi. Van gene­rar una oferta que no exis­tia, però avui el comerç no s'enten­dria si no hi fos­sin. Els boti­guers de tota la vida, que amb la crisi han vist la pro­li­fe­ració dels out­lets com una amenaça, no dub­ten a dir que són, sen­zi­lla­ment, “el nom gla­murós que es dóna a les boti­gues de sal­dos”. A aquests esta­bli­ments és on també van a parar peces de tem­po­rada d'alguna col·lecció que, pel canal nor­mal, no arriba a tenir l'èxit espe­rat i, en algun cas, roba produïda ad hoc, és a dir, expres­sa­ment per al canal out­let, cosa que, en teo­ria, no es pot fer.

El cas és que els sal­dos, espe­ci­al­ment els de luxe, han cap­ti­vat el con­su­mi­dor. Avui els out­lets, que en un prin­cipi només esta­ven enca­mi­nats al sec­tor tèxtil, s'han estès a tots els pro­duc­tes i a tots els sec­tors. Nas­cuts als anys setanta perquè les mar­ques de roba volien donar una bona sor­tida a les peces que els sobra­ven i van pen­sar en boti­gues específiques on ven­dre amb estil els sobrants amb un 30% de des­compte, van arri­bar a l'Estat l'any 1995. Avui estan total­ment con­so­li­dats en el tei­xit comer­cial i, només en tèxtil, repre­sen­ten el 15% del mer­cat. Efec­ti­va­ment, només en el sec­tor tèxtil, el més impor­tant quan es parla d'aquest tipus d'esta­bli­ments, segons un informe ela­bo­rat per Aco­tex, orga­nit­zació empre­sa­rial repre­sen­ta­tiva del sec­tor del comerç tèxtil i com­ple­ments, el for­mat comer­cial out­let repre­sen­tava el 2014 un 15% de la fac­tu­ració del sec­tor (les cade­nes espe­ci­a­lit­za­des repre­sen­ta­ven el 31,7%; els hiper­mer­cats i els super­mer­cats, el 24,6%; les boti­gues mul­ti­marca, el 19,7%, i els grans magat­zems, el 9%). Segons el mateix informe, els out­lets, que van començar a ser una referència el 2001, no han parat de gua­nyar quo­tes de mer­cat, i va ser el 2012 i el 2013 quan van asso­lir quo­tes més altes i van arri­bar a repre­sen­tar gai­rebé el 22% del mer­cat tèxtil (2012) i el 19,9% (2013).

Com­pra intel·ligent

Els out­lets han tri­om­fat perquè el com­pra­dor con­si­dera intel·ligent com­prar pri­me­res mar­ques amb des­compte. Amb la crisi, la com­pra als out­lets s'ha mas­si­fi­cat i con­so­li­dat. Avui no només hi ha out­lets de la majo­ria de les cade­nes inter­na­ci­o­nals i de grans magat­zems, sinó també de pro­duc­tes específics. Vols un casc de moto? Hi ha un out­let. Vols ulle­res que no siguin de l'últim model? També. Vols lli­bres? Vols saba­tes? Vols audiòfons? Vols sos­te­ni­dors? Vols mata­las­sos? Vols tau­le­tes de nit? Hi ha out­lets de tot. Vols roba d'alguna marca de l'any pas­sat? Vols saba­tes? Hi ha de tot.

“A la nos­tra botiga hi ha totes les ulle­res que han que­dat de la tem­po­rada pas­sada, o d'altres tem­po­ra­des, de la nos­tra cadena de boti­gues. És a dir, que aquí tant podem ven­dre unes ulle­res de l'any pas­sat com unes de fa sis anys. Cada vegada que can­via la tem­po­rada, els nos­tres esta­bli­ments ens por­ten cap aquí el que els ha sobrat i a molta gent ja li està bé, perquè són ulle­res noves de qua­li­tat”, explica una depen­denta de l'out­let Vista Óptica, una botiga que és al cen­tre de Bar­ce­lona, a la ronda Sant Pere. Altres boti­gues out­let que no són d'una marca en con­cret, sinó d'un pro­ducte genèric, tenen con­ve­nis amb les boti­gues perquè els ven­guin més barat el mate­rial sobrant.

Els out­lets per­me­ten a les cade­nes treure's de sobre les peces que els han sobrat. Peces que pot­ser s'hau­rien per­dut o s'hau­rien aca­bat venent en uns encants ara tenen una sor­tida. Posar el car­tell d'out­let és una crida. El pro­fes­sor d'Esade Joan Fran­cesc Valls sosté a Rein­ven­tar el nego­cio que el feno­men low cost “és la prin­ci­pal tendència de la pri­mera dècada del segle XXI i ha des­en­ca­de­nat can­vis impor­tants en la men­ta­li­tat del con­su­mi­dor”. Valls asse­gura que “el preu ha esde­vin­gut deter­mi­nant en la presa de deci­si­ons de com­pra, fins al punt de pas­sar per davant d'altres atri­buts”. Davant d'això, les empre­ses han reac­ci­o­nant “rein­ven­tant el model de negoci i apli­cant una sèrie d'estratègies”, entre les quals hi ha “el canal de des­compte out­let”.

Al car­rer Girona

“No és que sem­pre com­pri als out­lets, però la veri­tat és que si puc sem­pre miro què hi ha de la tem­po­rada pas­sada que esti­gui bé. I, si m'agrada, doncs ja està; m'és igual no anar a la ultimíssima moda”, diu la Mari Car­men, una jove que es pas­seja pel car­rer Girona de Bar­ce­lona, entre el car­rer Dipu­tació i la Gran Via, on hi ha un out­let dar­rere un altre. El pri­mer a esta­blir-se en aquest car­rer va ser, fa uns vint anys, el de Mango, i va tenir tant d'èxit que l'efecte crida va ser imme­diat i a banda i banda del car­rer es van anar col·locant out­lets de mar­ques de roba cone­guda. No tots han sobre­vis­cut, però, per con­tra, on algun ha des­a­pa­re­gut se n'ha col·locat un altre. Alguns esta­bli­ments d'aquests, però de roba mul­ti­marca, sota el parai­gua out­let venen també roba de tem­po­rada, cosa que, en teo­ria,
no s'hau­ria de poder fer.

D'altra banda, hi ha el gran cen­tre comer­cial for­mat exclu­si­va­ment per boti­gues de pri­me­res mar­ques i de luxe, La Roca Village. Amb l'apa­rença de petit poblet, les boti­gues de pri­me­res mar­ques estan l'una al cos­tat de l'altra i es bara­llen per una cli­en­tela adi­ne­rada que hi va a pas­sar el dia. Al cos­tat de les boti­gues, hi ha bars, res­tau­rants, cen­tres d'oci i, fins i tot, una cape­lla per a qui vul­gui anar a resar.

En el fet que Bar­ce­lona s'hagi con­ver­tit en la pri­mera ciu­tat de turisme de com­pres d'Europa, hi té molt a veure el pes de l'out­let
de luxe village de Value Retail,
a Cata­lu­nya La Roca Village, al qual es pot acce­dir no només en cotxe, sinó en auto­cars exclu­sius que sur­ten del cen­tre de la ciu­tat, de la plaça Cata­lu­nya, apro­xi­ma­da­ment cada hora.

Un informe d'Esade del 2014 manté que el 57% dels turis­tes euro­peus que vénen a Bar­ce­lona van, pre­ci­sa­ment, al cen­tre de la Roca del Vallès. Els turis­tes euro­peus que més van visi­tar el village van ser els ale­manys (22%), els fran­ce­sos (13%), els britànics (12%) i els ita­li­ans (12%), això per no par­lar dels asiàtics i els riquíssims visi­tants de l'Ori­ent Mitjà.

Si es repe­tirà l'èxit de la Roca caldrà veure-ho, però hi ha molta expec­tació perquè la tar­dor vinent ha d'obrir The Style Out­lets, el gran out­let de Vila­de­cans, de 15.000 metres qua­drats, un cen­tre amb 1.700 pla­ces d'apar­ca­ment i que es cal­cula que podria arri­bar a rebre 2,7 mili­ons de visi­tants l'any, espe­ci­al­ment turis­tes, atesa la poca distància amb Bar­ce­lona. El macro­out­let, però, ha gene­rat una gran polèmica i el rebuig de gran part del petit comerç de tot el Baix Llo­bre­gat, que opina que vindrà per men­jar-se un bon tros del negoci i cri­ti­quen que, mal­grat que creï llocs de tre­ball, encara en pot des­truir molts més i posar en risc un model de comerç de pro­xi­mi­tat que és propi del país.

Legis­lació

Davant la pro­li­fe­ració de tants esta­bli­ments ano­me­nats out­lets i del males­tar que cau­sava en el comerç tra­di­ci­o­nal, el Par­la­ment va apro­var l'any pas­sat la llei d'hora­ris comer­ci­als, que regula aquest tipus de boti­gues. “La llei per­met que tots els esta­bli­ments comer­ci­als puguin tenir un espai dedi­cat a out­let sem­pre que no superi el 20% de la superfície de venda i que esti­gui degu­da­ment senya­lit­zat”, explica Miquel Àngel Fraile, secre­tari gene­ral de la Con­fe­de­ració del Comerç de Cata­lu­nya (CCC), que repre­senta, sobre­tot, el petit comer­ci­ant del país i que és força crític amb l'expansió dels out­lets.

La llei també diu que els esta­bli­ments dedi­cats de manera exclu­siva a la venda d'exce­dents de pro­ducció o de tem­po­rada poden ofe­rir tota mena de res­tes, tant si pro­ve­nen d'altres empre­ses deta­llis­tes, d'empre­ses majo­ris­tes o d'exce­dents de pro­ducció de fabri­cants de tota la Unió Euro­pea, “però, això sí, no poden fer rebai­xes ni ven­dre pro­duc­tes fabri­cats expres­sa­ment per ser dis­tribuïts en aquest tipus d'esta­bli­ments”.

15
per cent
del mercat representen els ‘outlets' en el sector tèxtil. Aquest tipus d'establiments es van establir a l'Estat a mitjan anys noranta i avui ja formen part del teixit comercial. Els nous hàbits dels clients, que busquen el millor preu, han contribuït a consolidar aquesta mena d'establiments.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.