Societat

A prop i lluny del terror

Catalans que viuen a la capital francesa expliquen com van viure els atemptats de divendres i les hores posteriors, amb les dificultats per tornar a casa i l'angoixa dels familiars

Assumeixen les dificultats per tornar a fer vida normal en un país tocat per la tragèdia però també que els francesos intenten oblidar el drama

“En sortir del metro, la gent es va llançar a córrer”, relata Víctor Cardona, menorquí que viu a París

La mateixa tris­tor, la mateixa impotència i pena al cor, tot i ser a mil quilòmetres de distància. Fran­ce­sos que viuen a Bar­ce­lona i cata­lans esta­blerts a París es mos­tra­ven dis­sabte i ahir diu­menge igual­ment cor­pre­sos per uns fets que van conèixer c...

L'amic d'un amic a qui van disparar.
Sílvia, periodista catalana que treballa per a una cadena de televisió d'esports, va saber dels fets a casa d'una amiga, on havia anat a sopar. S'hi va estar fins a la matinada, intentant localitzar amics, com aquell que estava al futbol a l'Estadi de França sense internet però rebent missatges que li preguntaven si estava bé. O aquella amiga, que volia entrar a un dels locals tirotejats i a qui finalment no van deixar entrar “perquè era ple” o l'amic d'un amic seu que es va salvar a la sala Bataclan tot i rebre un tret en un peu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.