Societat
A prop i lluny del terror
Catalans que viuen a la capital francesa expliquen com van viure els atemptats de divendres i les hores posteriors, amb les dificultats per tornar a casa i l'angoixa dels familiars
Assumeixen les dificultats per tornar a fer vida normal en un país tocat per la tragèdia però també que els francesos intenten oblidar el drama
“En sortir del metro, la gent es va llançar a córrer”, relata Víctor Cardona, menorquí que viu a París
La mateixa tristor, la mateixa impotència i pena al cor, tot i ser a mil quilòmetres de distància. Francesos que viuen a Barcelona i catalans establerts a París es mostraven dissabte i ahir diumenge igualment corpresos per uns fets que van conèixer c...
L'amic d'un amic a qui van disparar.
Sílvia, periodista catalana que treballa per a una cadena de televisió d'esports, va saber dels fets a casa d'una amiga, on havia anat a sopar. S'hi va estar fins a la matinada, intentant localitzar amics, com aquell que estava al futbol a l'Estadi de França sense internet però rebent missatges que li preguntaven si estava bé. O aquella amiga, que volia entrar a un dels locals tirotejats i a qui finalment no van deixar entrar “perquè era ple” o l'amic d'un amic seu que es va salvar a la sala Bataclan tot i rebre un tret en un peu.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.