Nord-sud, al cor del debat
Les diferències històriques entre els països rics i els pobres marquen les primeres negociacions pel clima i el finançament de les mesures a prendre
Països com l'Índia, França i l'Equador demanen justícia climàtica pel desajust entre les emissions dels uns i els altres
Els nous estats grans defensen el seu dret a créixer econòmicament
Era només la primera jornada de la cimera global sobre el clima, però ahir
a París ja es van entreveure els principals obstacles que caldrà superar per arribar a una entesa. El principal ve d'un desacord històric entre els països rics i els països en desenvolupament. Els primers han estat els principals responsables de la contaminació mundial, però defensen que des de l'esclat dels BRICS (sigla que respon a les inicials del conjunt
de potències emergents format pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) no són els únics. Els segons els demanen que paguin pel greuge, en un diàleg de sords que ha bloquejat les negociacions climàtiques dels darrers 20 anys.
El líder d'un dels emergents, l'indi Narendra Modi, deixava anar ahir un advertiment a través d'una tribuna en el diari Financial Times, en què recordava que la qüestió del finançament del nord al sud continua enquistada. I apel·lava a una “justícia climàtica, basada en un principi de responsabilitats comunes, però diferenciades”. El president francès, François Hollande, conscient de les tensions en aquest punt després d'haver liderat les negociacions durant mesos, també hi va fer esment, mentre que el president equatorià, Rafael Correa, membre del combatiu bloc bolivarià, va defensar que els països rics tenen un “deute ecològic a pagar”.
L'altre punt destacat de la tribuna de Modi en el rotatiu era la defensa del dret al desenvolupament del seu país. Justament el mateix punt que reclamava ahir el seu homòleg xinès, Xi Jinping. El G-77, que agrupa els països del sud i la Xina, fa pinya. Nova Delhi es va comprometre a reduir l'ús de carbó en una tercera part d'aquí al 2030 en comparació del 2005, però amb una condició: l'accés a les tecnologies –i al finançament– dels països rics per no haver d'aturar el creixement del seu país.
També serà clau la naturalesa jurídica de l'acord. No només per mesurar-ne el valor real, sinó directament per arribar a assolir-lo. Ahir, tant Washington com Pequín van donar algunes pistes: no van entrar a valorar-ho, cosa que dóna a entendre que a hores d'ara no preveuen un acord vinculant. Fer que el tractat sigui obligatori jurídicament és un dels objectius del president francès, François Hollande, però avui sembla difícil.
Tota la Unió Europea (UE) té una posició comuna a l'hora de defensar que l'acord sigui verificable i vinculant. La resta de grans estats contaminadors s'hi podrien afegir, però l'escull són els Estats Units i, sobretot, la Xina. Si bé els nord-americans podrien acceptar alguna mena de verificació internacional, els xinesos no en volen saber res, tenint en compte que disposen encara de centenars de plantes de carbó. Ahir mateix, Pequín es trobava sota una atmosfera molt contaminada i va haver d'activar les mesures antipol·lució.
Mentre no es posen d'acord, creixen les veus que demanen una entesa. L'última, la del papa Francesc: “El planeta està al límit del suïcidi.”
Rajoy promet ara una llei contra el canvi climàtic
El president espanyol, Mariano Rajoy, va participar ahir a París en la inauguració del COP21 i va anunciar que promourà una llei contra
el canvi climàtic i que decretarà ajuts per reduir les emissions. El seu govern, però,
ha retallat les subvencions per l'ús de les energies renovables i netes.
Les migracions podrien augmentar pel canvi climàtic
Un informe de les Nacions Unides presentat per l'Intergovernamental Panel on Climate Change (IPCC) i que servirà de base científica en la cimera indica que el factor del clima canviant també podria empènyer la població de zones especialment afectades a emigrar per la impossibilitat d'adaptar-se.
600.000 morts per desastres naturals
Un informe publicat per l'Oficina de l'ONU per a la Reducció del Risc de Desastres (Unisdr) conclou que, des del 1995, més de mig milió de persones han mort per culpa de desastres naturals. El canvi climàtic hauria agreujat els efectes de la meteorologia, amb conseqüències evidents sobre les persones i l'economia.
Reivindiquen el paper dels insectes pol·linitzadors
Un estudi internacional publicat ahir ha posat en relleu el paper dels insectes pol·linitzadors, que, més enllà de les abelles, juguen un paper clau en la producció agrícola global. Mosques, escarabats, arnes, papallones, formigues i vespes són algunes de les espècies que tenen un rol important als cinc continents.
Escèptics amb el canvi climàtic es volen fer sentir
Diversos científics i escèptics amb l'escalfament global també reclamen fer-se sentir en la cimera i defensen el seu dret a discrepar sobre una qüestió que, segons ells, s'ha abordat com un dogma i no s'ha estudiat prou rigorosament. Consideren que hi pot haver altres causes i no només l'actuació humana.
