Figuretes que prenen vida recreen el Nadal tradicional
Moltes poblacions reculen fins a la Palestina de fa dos mil anys per escenificar el naixement de Jesús
Amb més efectes especials, de llum i so, i amb proliferació d'escenes que representen antics oficis
Moltes localitats catalanes es reinventen aquests dies per convertir-se en escenaris nadalencs. Milers s'actors donen vida als racons dels seus pobles amb les escenes i personatges més representatius d'una tradició que recula fins a la Palestina de fa dos mil anys. Els pessebres vivents de la comarca obren portes per recrear, amb més o menys pretensions, el naixement de Jesús i atreure cada any multitud de visitants. Al Maresme, però, es poden comptar amb els dits d'una sola mà els municipis que fan representacions. Paradoxalment, Òrrius, el poble més petit de la comarca, acull el pessebre vivent més important. Algunes localitats, fins i tot, organitzen sortides per anar a visitar muntatges foranis, com l'Associació de dones Sàlvia de Canet de Mar, que prepara per al proper diumenge 27 una visita al pessebre vivent de Corbera (Baix Llobregat).
La primera escenificació viva del pessebre va tenir lloc, l'any 1223, a Greccio, Itàlia, de la mà de Sant Francesc d'Assís i la representació del Naixement al voltant d'una menjadora d'animals. A casa nostra, el primer pessebre vivent va tenir lloc l'any 1956 al poble andorrà d'Engordany. Tres anys després arribaria a Castell d'Aro, en el que es considera el pessebre vivent més antic de Catalunya. Des d'aleshores, any a any, el número de municipis que ofereixen aquest espectacle ha anat creixent.
L'Associació Coordinadors de Pessebres Vivents de Catalunya, que celebra enguany el seu 25è aniversari, aglutina 42 pessebres del territori. Però en són molts més. Destaquen el de Corbera de Llobregat per ser el que més representacions ofereix (enguany 51) i pel marc incomparable de la Penya del Corb on es realitza; el dels oficis perduts de Sant Guim de la Plana (Segarra), l'escenificació parlada del pessebre de Gunyoles d'Avinyonet (Alt Penedès) o el pessebre dels Estels de la Masia de Castelló, que recupera escenes bíbliques i antics oficis en places, cases i eres d'aquest antic nucli abandonat de Vandellós (Baix Camp).
En alguns indrets el pessebre vivent és l'eix de les festes nadalenques, té lloc en un indret d'especial interès (el casc antic, les restes d'un castell o en plena natura) i compta amb gran participació. Veïns i entitats s'aboquen en construir recorreguts que conserven bona part dels quadres bíblics i que cada any inclouen més efectes especials, de llum i so, i en els quals proliferen les escenes que representen antics oficis.
El pessebre vivent més important al poble més petit
El pessebre vivent d'Òrrius situa el municipi al mapa. Unes 250 persones -de les 700 que viuen al poble- participen d'una manera o d'una altra en l'organització del pessebre vivent, un dels més importants del país. Enguany hi ha hagut un relleu generacional al capdavant de la junta dels Amics del Pessebre Vivent, entitat organitzadora del pessebre, i la setzena edició presenta algunes novetats. A les ja tradicionals escenes que s'hi representen, com el Naixement, l'anunciada, el paller, el caganer, els Reis fent camí, el llac amb el seu pescador, el caganer, la baixada de l'àngel, el mercat o l'infern, enguany s'afegeixen dos nous quadres. El primer d'ells estarà protagonitzat pels Armats de Mataró, mentre que el segon representarà caçadors i arquers. La idea, segons explica el nou president de l'entitat, Narcís Duran, és incorporar-ne de més en les properes edicions. També es volen introduir més oficis. Un dels al·licients d'aquest pessebre és tornar a veure en funcionament antics oficis com la fusteria, el forn de pa, la carbonera, els ceramistes o els picapedrers. El pessebre, que transcorre, invariable, per un camí de bosc d'uns 800 metres, atreu cada any unes 4.000 persones entre els dos dies de representació.
Dies 26 i 27 de desembre a les vuit del vespre.