Figuretes que prenen vida recreen el Nadal tradicional
Moltes poblacions reculen fins a la Palestina de fa 2.000 anys per escenificar el naixement de Jesús
Amb més efectes especials, de llum i so, i amb proliferació d'escenes que representen antics oficis
Les comarques lleidatanes s'han posat la samarra i la barretina per fer honor a les festes nadalenques. Són molts els pobles i ciutats que mantenen tradicions ancestrals i que aquests dies es transformen en escenaris nadalencs. Centenars d'actors donen vida als seus racons amb les escenes i els personatges més representatius d'una tradició que recula fins a la Palestina de fa 2.000 anys. Els pessebres vivents de la demarcació obren portes per recrear, amb més o menys pretensions, el naixement de Jesús i per atreure cada any multitud de visitants.
La primera escenificació viva del pessebre va tenir lloc, l'any 1223, a Greccio, Itàlia, amb sant Francesc d'Assís, que va fer una representació
del naixement al voltant d'una menjadora d'animals. A casa nostra, el primer pessebre vivent va tenir lloc l'any 1956 al poble andorrà d'Engordany. Tres anys després va arribar a Castell d'Aro, on hi ha el que es considera el pessebre vivent més antic de Catalunya.
Des d'aleshores, any rere any, el nombre de municipis que ofereixen aquest espectacle ha anat creixent. L'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, que aquest any celebra el 25è aniversari, aglutina 42 pessebres del territori. Però n'hi ha molts més. Destaquen el de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) pel fet que és el que més representacions ofereix (51 enguany) i pel marc incomparable de la Penya del Corb, on es realitza; el dels oficis perduts de Sant Guim de la Plana (Segarra); el pessebre vivent de Sudanell (Segrià), un dels més emblemàtics de la comarca, i el de Rocafort de Vallbona (Urgell), un pessebre estàtic en què els quadres entren i surten de les cases més antigues, i així el visitant té la sensació d'estar passejant per un espai real i llunyà alhora. A Linyola (Pla d'Urgell) destaca el càsting que es fa per buscar caganers i la cremada d'un polític a les calderes de l'infern. Enguany han renovat un trenta per cent de les escenes.
En alguns indrets, el pessebre vivent és l'eix de les festes nadalenques, té lloc en un indret d'especial interès (el nucli antic, les restes d'un castell o en plena natura) i hi participa molta gent. Veïns i entitats s'aboquen a construir recorreguts que
conserven bona part dels quadres bíblics i que cada any inclouen més efectes especials, de llum i so, i en els quals proliferen les escenes que representen antics oficis.
Pessebre dedicat als oficis perduts
Amb més de trenta anys de trajectòria, el pessebre de Sant Guim de la Plana, a la Segarra, és un dels més interessants de Catalunya, ja que, en lloc de descriure escenes bíbliques –només hi ha el naixement–, mostra la vida a pagès de fa uns anys i els antics oficis, molts dels quals
ja desapareguts. Val la pena, doncs, parar-se en cada escena i fixar-se en tots els petits detalls que s'hi mostren, ja que per a l'ocasió s'han recopilat tota mena d'eines, estris i materials utilitzats ens els diversos oficis per donar a conèixer el que era la vida a pagès durant els segles passats i per situar-hi plenament els espectadors. Entre altres oficis, s'hi podran veure forcaires, esclopers i carreters, així com el corral d'aviram, la bugada, la premsa de l'oli i pagesos fent batuda o esquitllant ametlles. En aquesta 33a edició, hi participen més de 250 actors, que interpretaran 32 escenes en el marc del nucli històric i medieval de la localitat, un escenari únic que val la pena admirar.
Dies i horaris:
Preus:
Més informació:
www.pessebre.org
Més pessebres
Lleida
25, 26 i 27 de desembre de les 18 a les 20 hores, a la zona esportiva del barri lleidatà dels Magraners. Enguany arriba a la 51a edició.
Linyola
26 i 27 de desembre, i 1, 3, 6 i 10 de gener, a les 12, 18.30 i 19.45 hores. Destaca el càsting per buscar caganers que es fa cada any i la cremada d'un polític a les calderes de l'infern. Enguany s'han renovat un 30% de les escenes.
Sudanell
20, 26 i 27 de desembre, i 1, 2, 3, 6, 9 i 10 de gener, a les 18.30 hores. Unes 65 escenificacions i 250 personatges donen vida a un dels muntatges més emblemàtics de la comarca. Es fa dins les cases dels veïns del nucli antic.
Ardèvol
26 i 27 de desembre, i 1, 2, 3, 9 i 10 de gener, a les 18.30 i 19.30 hores. Ofereix escenes bíbliques i mostra com vivien el Nadal els avantpassats a l'Ardèvol del segle XVIII.