Proposta perquè les rendes altes financin les llars vulnerables
Les entitats demanen un impost de la renda negatiu que beneficiaria famílies amb menys de 12.000 euros d'ingressos
Amb la idea que els impostos serveixin per començar a disminuir les situacions de desigualtat –precisament en un moment en què els rics són cada dia més rics i els pobres, més pobres–, la Taula del Tercer Sector va presentar ahir la proposta d'un impost de la renda negatiu (IRN). Es tracta d'una figura impositiva que permetria que les llars amb ingressos inferiors als 12.000 euros que presentessin la declaració de l'IRN rebessin una subvenció monetària.
Aquests diners, que servirien per reduir els índexs de pobresa, sortirien d'augmentar les retencions a les rendes del treball als que cobren més de 60.000 euros/any (passant d'un IRPF del 49% al 56%, que s'estava aplicant en l'exercici del 2014) i equiparant la tributació de les rendes del capital a les rendes del treball. Segons els càlculs de la Taula, amb aquests canvis fiscals es podrien destinar 1.700 milions d'euros a les 1.538.300 persones que estan per sota dels 12.000 euros anuals.
El president de la Taula, Oriol Illa, va plantejar que, en definitiva, “es tracta d'un transvasament directe d'impostos de les rendes que estan en estadis superiors a persones en situació de pobresa” i va destacar que contribuiria al consum i a revitalitzar l'economia. “Som un dels països més desiguals de la UE i el sistema fiscal és regressiu”, va dir per defensar el canvi fiscal. L'import de la subvenció de l'IRN a cada declarant estaria en funció del seu nivell d'ingressos i de la situació familiar. Els més vulnerables, és a dir una llar sense ingressos i amb més de dos fills, podrien arribar a rebre 7.645 euros anuals.
Les rendes mínimes
Un dels avantatges seria que l'IRN es presentaria en els mateixos terminis de la declaració de l'IRPF, i els contribuents amb dret podrien demanar la devolució sense haver ingressat pel concepte de retencions com passa ara. L'estudi de la Taula indica que en el debat sobre rendes mínimes garantides, l'IRN podria ser un pas intermedi que generés “consensos polítics”. Per Illa, a més de combatre les desigualtats, la proposta podria “millorar l'eficiència de les polítiques socials”.
El portaveu del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, Miguel Ángel Mayo, va destacar que permetria conèixer del cert a què es destinen els diners que es paguen en la declaració. En definitiva, es posa sobre la taula una iniciativa per garantir uns ingressos bàsics a famílies en situació de pobresa.