“El meu no és un projecte romàntic”

Un dia estàvem tots tres, jo, en Guillem i en Marc, dinant al bar Gelida i allà va començar tot. Ho vam fer perquè vèiem que el furor postolímpic havia tirat per terra els bars antics i a nosaltres ens agradaven. Però no en fèiem apologia. Escrivíem amb molt humor i també en comentàvem els defectes, però a la gent li va agradar molt descobrir amb nosaltres el millor de cada lloc. Jo venia del món d'internet i fer un blog al 2007 no m'era gens estrany. Ara ja el tenim una mica abandonat...

Era un bar molt petit al costat de la meva feina, vaig veure que es traspassava i vaig pensar que era la meva oportunitat. La idea era fer un bar clàssic i ben cuidat. Vaig començar sol i al principi darrere la barra fins i tot tremolava! Però la gent venia, es divertia i es va generar una màgia especial. Al cap d'un any em vaig associar amb dos amics, el Marcos i la Bàrbara, i és quan vam fer els productes de vermut. El nostre referent és el bon seitó, l'oliva, l'anxova... Fem una aposta tradicional, desenfadada i molt pròxima que amb el boom de la cuina d'avantguarda havia quedat relegada. I va funcionar molt bé.

Vam obrir el Mitja Vida, el Dalt de Tot i ara un local a l'Illa Diagonal, que és un repte perquè juguem en una altra lliga, però ens agrada innovar. També tenim dues paradetes que muntem per fer bolos. No puc dir que hagi perdut romanticisme perquè no n'he tingut mai. Per molt modern que resulti, un bar és un negoci, hi ha molta feina, sobretot quan els altres fan festa, i sempre he volgut que funcioni!

Hi ha una franja de 35 a 50 anys amb més poder adquisitiu que els més joves, amb fills... i que busca una oferta més tranquil·la, que han revitalitzat el vermut. És una manera de diversió sense anar a dormir tard. Però tenim de tot, depenent de les hores, malgrat que no tanquem tard.

És evident que fer el vermut és assequible, però també crec que hem revitalitzat una connexió d'ADN. Tots tenim alguna memòria passada. Jo em recordo els dies que feia festa al col·le veient el pare i els seus amics prenent la barreja al bar pròxim a la seva feina. Suposo que són cicles i ara ha tornat perquè la gent s'hi troba a gust.

Sí que ens passa que el vermut fa obrir la gana i hi ha gent que li ve de gust quedar-se a menjar alguna cosa més. Al Dalt de Tot i a l'Illa Diagonal tenim planxa i pots acabar dinant, però de manera desenfadada, sense entaular-te. Aquest és el secret.

Ens va agradar molt que passés però no hi va haver una repercussió immediata. Hem notat més sortir en un programa produït per la revista Esquire amb una presentadora força coneguda. Vénen nord-americans al Morro Fi i s'asseuen on va ser ella!

És suau, hi domina la canyella i la taronja. Té bona acceptació i es ven cada cop més. El sifó el tenim des de l'inici perquè complementa el ritual, però crec que amb el glaçó ja és més que suficient.