EL PERSONATGE
El monestir, més obert als banyolins
Un conveni entre el bisbat i l'Ajuntament permetrà que el recinte, origen de la ciutat, estigui més a l'abast del municipi
Les eleccions municipals van suposar pocs canvis al Pla de l'Estany, una comarca dominada per CiU i ERC
L'expresident comarcal de l'entitat, Joaquim Homs, va ser condemnat a dotze anys de presó
Amb la perspectiva que dóna el pas del temps, a la llarga es recordarà de la Banyoles del 2015 que aquell any el monestir –la icona dels orígens de la ciutat i focus de poder feudal durant segles– es va obrir més al municipi. Va ser un punt d'inflexió facilitat per un conveni entre el bisbat de Girona i l'Ajuntament, en què s'acordava que la ciutat pugui utilitzar una part del monestir a la qual fins aleshores tenia un accés molt restringit. El tracte, formalitzat al febrer i amb una vigència de 25 anys, preveu la cessió del claustre i les dependències annexes (entre les quals, la sala on es guarda l'arqueta de sant Martirià) i l'església. La firma tenia lloc després que en els darrers anys l'Ajuntament –amb l'ajuda d'altres administracions– hagués invertit diners en obres de manteniment, la més recent de les quals havia estat la coberta del temple. A partir d'ara s'hi podran consolidar activitats que ja s'hi feien, com ara les visites guiades a l'arqueta, i iniciar-ne de noves, com ara les exposicions de l'Associació de Pessebristes de Banyoles.
Continuïtat en les municipals
La nova etapa de les relacions entre la ciutat i el monestir s'obria en la precampanya electoral de les municipals, que al Pla de l'Estany no van aportar canvis significatius, amb una excepció: Camós. En aquest municipi, el republicà Josep Jordi prenia el relleu al convergent Narcís Masanas a l'alcaldia. A la resta de municipis van seguir governant els mateixos partits que en el mandat anterior. A Banyoles, CiU, de nou amb Miquel Noguer al capdavant, va revalidar la majoria absoluta. D'aquells comicis, però, en sorgirien dues decisions inèdites. La primera, un govern de coalició CiU-ERC al Consell Comarcal (el convergent Jordi Xargay va ser reelegit president) que va deixar el representant de la CUP (que s'estrenava a l'ens comarcal) com a única oposició. L'altra, el vot favorable del Junts per Banyoles-ERC als pressupostos de la ciutat de l'estany del 2016 presentats per CiU, un fet que va sorprendre a molts.
La fibra òptica
La revolució de l'internet de gran velocitat ha començat aquest any al Pla de l'Estany, primer a Banyoles i després a Porqueres, amb la primera fase del desplegament de la fibra òptica per a domicilis i empreses. No ha estat l'única acció d'abast a llarg termini, ja que s'ha ampliat l'escola de Fontcoberta i, a Banyoles, han acordat amb Ensenyament l'ampliació dels estudis de secundària amb unes aules a l'institut Pla de l'Estany.
En aquesta ciutat també han aprovat l'avanç del nou pla general d'urbanisme, el pla especial del patrimoni (amb 75 elements) i una controvertida cessió, per 50 anys, d'una àrea del bé comunal de l'estany a càrrec del Club Natació. Aquest ha estat un dels temes recurrents dels plens municipals, juntament amb les tibants relacions entre l'equip de govern i la PAH.
Els casos Joaquim Homs i Boli Blau
El judici a l'expresident de Creu Roja
del Pla de l'Estany pels presumptes abusos a menors va començar durant la campanya de les municipals, però no
va esdevenir un tema de confrontació política. Al maig, el jutjat penal número
3 de Girona condemnaria Joaquim Homs a dotze anys de presó per dos delictes de prostitució de menors i dos delictes continuats d'abusos sexuals amb prevalença.
D'altra banda, al febrer, el jutjat social número 1 de Girona va condemnar l'empresa Sotrac, que fins al desembre del 2013 havia estat la concessionària del centre socioeducatiu Boli Blau, de Banyoles, a indemnitzar econòmicament la monitora Sílvia Simoes per acomiadament nul amb 9.627 euros i a readmetre-la al seu lloc de treball. La sentència exonerava el Consell Comarcal, la cooperativa Acisi i el fons de garantia salarial (Fogasa), que també havien estat denunciats per Simoes. La monitora comptava amb el suport de l'Assemblea de Treballadores i Treballadors d'Acció Social (Assacs), que consideren que Simoes va ser víctima de represàlies perquè havia estat de les persones que havien denunciat el cas Homs.
Preocupats pels accidents a la variant
L'alta sinistralitat –amb algunes víctimes mortals– al tram de la C-66 conegut com la variant de Banyoles, va obligar l'Ajuntament d'aquesta ciutat a reclamar a la Generalitat que hi busqués solucions, en espera de l'execució del desdoblament de la carretera. El govern es va comprometre a fer-ne un estudi, abans d'invertir-hi en millores.
En matèria d'obres, aquest 2015 ha estat el de l'estrena de la variant de Palol de Revardit; l'obertura d'un carrer, a Porqueres, on hi havia hagut l'empresa Promsa; i la reforma urbanística de l'eix viari entre l'estany i la plaça de les Rodes, a Banyoles. D'altra banda, el consistori banyolí va decretar l'enderroc parcial dels habitatges de l'antic El Cisne, una decisió contra la qual el promotor ha presentat un recurs als tribunals.
Pere Comas
El maig va morir Pere Comas. Havia estat regidor de Cultura de Banyoles i fundador, entre altres iniciatives, de l'Associació per al Foment de la raça Asinina Catalana i la Fundació Estany de persones amb discapacitat. D'altra banda, en la tragèdia de l'avió estavellat als Alps hi va haver quatre víctimes vinculades amb el Pla de l'Estany: Carles Milla, Maria Lluïsa Romans, Mireia Serrat i Àngel Muntaner.