Societat

EL PERSONATGE

Un any de molts dolors

La tragèdia aèria dels Alps i la mort per diftèria d'un nen han marcat tristament un 2015 que, en l'àmbit ciutadà, ha centrat el debat en els nous usos de l'edifici de l'hospital Sant Jaume

La declaració de les capçaleres del Ter i del Freser com a parc natural suavitza les agres polèmiques per les urbanitzacions del Pla i del polígon de les Llosses de Ripoll

24 de març del 2015. Lamentablement, aquest serà el dia més tristament recordat d'aquest any. Al matí d'aquell dia, el copilot de l'Airbus 320 de Germanwings va decidir fer estavellar l'aparell al massís dels Tres Eveschats als Alps francesos. Hi van perdre la vida els 150 passatgers d'aquell vol entre Barcelona i Düsseldorf. Hi anaven diversos catalans, tres dels quals eren garrotxines: Mireia Serrat, Ariadna Falguera i Anna Surribas. La notícia va colpir la ciutat; és més, la va sumir en una tristesa que ha arrossegat des d'aleshores. Al juny, la mort torna a colpejar una família d'Olot i la societat garrotxina. Un nen de sis anys afectat de diftèria no pot superar la infecció. S'obre un debat a tot el país sobre si les vacunacions han de ser obligatòries. En un cas i en l'altre, amb el record i després dels sentits actes de comiat i donant suport als familiars, la ciutat, però, ha anat fent via.

Més enllà d'aquests tristos successos, el 2015 ha estat marcat per la posada en marxa del nou hospital d'Olot. I mai més ben dit. Cal temps per anar greixant els mecanismes d'aquesta gran màquina sanitària i això és el que han fet la gerència i la direcció mèdica. El nou hospital ha activat serveis que han evitat als garrotxins haver de fer quilòmetres per un simple TAC, per posar un exemple. A més, s'han anat consolidant especialitats gràcies a la col·laboració del triangle sanitari que l'hospital olotí forma amb el del Ripollès, a Campdevànol, i amb el general de Vic (Osona).

Quan a final del 2014 es tancava l'hospital vell, els veïns i, sobretot, els botiguers del centre patien per la repercussió que tindria. I no els va mancar raó, perquè els calaixos dels comerços i també els dels bars i restaurants se'n van ressentir, i molt. Per això, el debat sobre els usos de l'edifici tancat ha estat durant bona part de 2015 un tema recurrent i de debat polític i ciutadà de primer ordre. Més enllà de les polèmiques legítimes que hi ha hagut sobre com s'ha d'omplir ara aquesta caixa, l'Ajuntament ha estat ràpid de reflexos i pels volts de Sant Lluc hi va inaugurar la nova oficina de turisme, que, ara sí, deixa enrere les ubicacions anteriors, que han estat dignes, però molt precàries.

A més, ho té tot lligat perquè obrin les seves portes a principi de 2016 dos negocis esquer: una botiga Mango i una de la cooperativa Abacus, que han d'atraure molts visitants i compradors al centre. Paradoxalment, han estat l'objecte de la polèmica més agra, ja que alguns sectors han considerat que es traïa l'esperit dels benefactors que han llegat al llarg de 700 anys diners i propietats per mantenir i millorar l'activitat assistencial a l'antic hospital. Els defensors hi han vist una manera de sufragar el cost de manteniment de l'edifici, bona part del qual s'ocuparà amb l'ampliació de l'actual geriàtric Sant Jaume. La dinamització del sector també l'ajuda a consolidar la nova plaça Mercat. La resta ha d'encabir altres serveis municipals repartits ara per altres espais de la ciutat. El debat de la variant d'Olot i de les Preses ha tornat a ser recurrent i s'ha deixat de banda el traçat de l'eix pirinenc per la Vall de Bianya. També ha continuat el de la planta de triatge de Sant Jaume. I, finalment, les eleccions municipals han deixat poques sorpreses més enllà que CiU no ha pogut obtenir la majoria absoluta que s'esperava a Olot i, després de l'intent fallit d'ERC de formar un govern amb la CUP, Olot en Comú i el PSC, finalment, ha lligat una coalició amb aquests últims. Alguns alcaldes històrics o bé han plegat, com el de Castellfollit, Moisès Corominas, o han passat a l'oposició, com el de la Vall d'en Bas, Miquel Calm.

El Ripollès

La urbanització del polígon del Pla i la del nou polígon d'activitats econòmiques de la carretera de les Llosses han centrat el debat ciutadà i polític al Ripollès. En la primera, perquè molts hi han vist una concessió a Mercadona; en la segona, per l'impacte que grups ecologistes i partits de l'oposició hi denuncien. Això no obstant, la declaració de les capçaleres del Ter i del Freser com a parc natural que finalment ha fet el govern ha estat una alenada d'aire fresc per a la comarca.

Xavier Carbonell

Olot ha perdut aquest any un dels seus pintors més internacionals, Xavier Carbonell. Aquest olotí de 73 anys va morir a l'agost després d'una llarga malaltia i deixa la ciutat òrfena d'un dels seus principals actius culturals. Carbonell va dur el nom d'Olot per tot el món. Viatger incansable, va reflectir la seva visió particular de molts països d'arreu del món amb el seu estil amable, pulcre i cuidat al detall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.