La grossa de Nadal
És la quina amb més participació i regals més atractius de les que es fan actualment a tot Catalunya
El producte estel·lar de la quina de Bescanó, en què un sol jugador se'n pot emportar una dotzena de cop
Per a les entitats organitzadores representa una bona part dels ingressos anuals
Salvador Campasol, president del Club de Patinatge de Bescanó fins al mes d'abril passat, recorda les quines de la seva joventut en una mena d'edifici construït a l'antic camp de futbol que s'utilitzava de menjador escolar. “Més endavant es va fer a la sala d'en Pere, al carrer Major. Durant uns anys es va deixar de fer, fins que l'any 1993 els clubs de futbol, de patinatge i els dos grups sardanistes que hi havia al poble es van posar d'acord per tirar endavant una sola quina que ja va néixer amb la voluntat de ser grossa. Poc després els sardanistes ho van deixar i el seu lloc el va ocupar el club de bàsquet.”
Els anys noranta van ser una època daurada per a les quines de poble amb ambició. Hi havia molta competència entres les més grans, especialment entre Bescanó i Vilobí, en què s'entregaven fins i tot automòbils. Això va animar moltes entitats a intentar fer quines grosses i a alguns se'ls en va anar una mica la mà, mentre que altres feien servir tot tipus de picaresca per no fer el que prometien. Tot plegat va obligar a intervenir-hi la conselleria de Governació, en aquells moments encapçalada per un bescanoní, Xavier Soy, que va intentar posar ordre per evitar que la gent se sentís estafada, i va establir alguns límits, com per exemple que mai el premi podia ser superior al que s'estava jugant en aquell moment.
Per al Club de Patinatge de Bescanó, el Club Esportiu i el Club de Bàsquet, la quina de Nadal representa una part important dels ingressos anuals. “Per a nosaltres –comenta Manel Quesada, president del Club de Patinatge des de l'abril passat– representa un 40% dels ingressos anuals. Sense aquesta aportació difícilment ens en podríem sortir. Per al bàsquet i el futbol no crec que representi un percentatge tan alt ja que, a banda de les quotes dels socis, tenen fonts d'ingressos molt diverses.”
El president del Club de Patinatge és l'alma mater de la quina. El patinatge disposa en aquests moments de 64 nenes i dos nens, mentre que el bàsquet i el futbol es mouen en xifres d'entre 140 i 180 esportistes. Tot i això ha arribat a campionats estatals amb el grup de xou juvenil.
“Si una tarda es venen menys de 700 cartons, per a nosaltres és una mala entrada”, assenyala Salvador Campasol. Al pavelló hi caben, en condicions, unes 1.600 persones. Normalment, el dia de Sant Esteve i algun altre que caigui en diumenge han de tancar portes.
Bona part de l'èxit de la quina de Bescanó, a banda de les famoses espatlles que es reparteixen a tort i a dret, recau en el treball dels dos showmen, en Nando Massaneda i en Josep Luque, que són els responsables de posar-hi la salsa. “És interessant comprovar –comenta Salvador Campasol– com la gent es cohibeix quan els speakers els demanen quins regals volen en cada quina. Potser s'espanten i sempre tiren curt, com si els fes por demanar gaire.” Són sis dies de festa i diversió en què es fan unes 75 quines aproximadament, en què milers de persones s'asseuran al pavelló, d'on alguns sortiran carregats amb espatlles i altres objectes, i les tres entitats del poble asseguraran el seu futur.