Un gran any per a la UdG

Un deute pendent de la Generalitat abonat a la Universitat de Girona, una vella carretera convertida en carrer o la persecució de l'Estat a ajuntaments rebels són alguns temes importants per a la comarca del Gironès aquest 2015 que ara finalitza.

La UdG pot estar contenta. Durant aquests dotze mesos l'equip que lidera el rector, Sergi Bonet, ha seguit amb pas ferm el projecte d'internacionalització, amb la creació d'una xarxa de contactes en el marc del Cercle Mediterrani, d'acord amb un dels eixos del programa electoral que promou l'expansió en aquesta zona, incloent el nord d'Àfrica i, molt especialment, Iberoamèrica. A més, el claustre de la UdG va aprovar amb bona nota (61%) el segon informe de gestió del rector. En tot cas ha estat un any intens per a la UdG perquè hi ha hagut tres elements molt rellevants: per un costat els 5 milions d'euros que es destinaran a projectes de recerca i, per l'altre, que la Generalitat, a través de fons de liquiditat autonòmic, hagi saldat el deute històric que arrossegava amb la universitat, de 17,4 milions d'euros. Finalment, i també molt transcendent, s'ha fet públic l'acord entre les administracions per retornar a l'Estat el deute acumulat i urgent del Parc Científic i Tecnològic, que puja a 16 milions d'euros, durant un màxim de 20 anys. Una universitat que aspira a ser de referència i ho va assolint, i per això ha arribat a la millor xifra pel que fa a matriculacions de graus. No tot finalitza aquí, perquè, i per primera vegada en la seva història, la UdG va celebrar un referèndum, en aquest cas per veure el posicionament de la comunitat universitària sobre la reforma dels graus i màsters que planteja l'Estat, i amb un resultat aclaparador: 2.420 vots en contra (86,75%) d'un total de 2.792. El referèndum, obert a estudiants, professors, investigadors i personal administratiu, va tenir també una xifra rècord pel que fa a la participació, un 21% –supera la més alta, amb motiu de l'elecció del rector, Sergi Bonet, que es fa enfilar fins al 19%–. A més, el rector no va tenir cap dubte a donar suport a la concentració reclamant l'arxivament del procés contra els investigats pels aldarulls de fa quatre anys.

A la comarca també s'ha tancat una carpeta important com és la reconversió en carrer de la C-65, a Llagostera. Ara el municipi podrà apostar per potenciar aquest eix, ja convertit en avinguda, cosint la ferida històrica del llegat de la carretera. El projecte va començar al gener i es va allargar fins al novembre, amb un mes i mig de retard. En clau urbanística queda una carpeta oberta: el desplegament d'una trama urbana consolidada entre Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix i Fornells de la Selva, que hauria de permetre la instal·lació d'un Ikea a Salt. Un projecte ambiciós que ha d'obrir la porta a la possibilitat que grans superfícies comercials s'instal·lin en un futur als municipis veïns de Girona. A Salt s'espera que Ikea li presenti un projecte, segons va confirmar l'alcalde, Jordi Viñas, en un ple. En tot cas, el projecte vol anar més enllà, perquè les negociacions volen, a més, potenciar la interrelació dels cinc municipis, que junts formen la primera corona de l'àrea urbana. La intenció és posar en relleu nexes comuns a fi de treballar de manera més efectiva i coordinada per al seu desenvolupament econòmic i social.

En el capítol ja més polític, i a remolc del procés sobiranista, tenim ajuntaments com Celrà –i també Girona–, investigats per haver aprovat –abans que fos anul·lada per Tribunal Constitucional– la moció sobiranista per desconnectar-se de l'Estat. A Celrà i Sant Gregori, a més, se'ls va fer retirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament només durant el període de les eleccions generals. Un capítol més d'aquest llarg serial. En tot cas, Celrà, governat per la CUP, ha estat en el punt de mira pel que fa a les conseqüències del procés sobiranista. Aquest és un els municipis perseguits per la justícia espanyola, juntament amb Girona, Igualada, la Seu d'Urgell, Sant Cugat del Vallès i també Vilassar de Dalt per haver aprovat la moció a favor de la declaració de ruptura respecte a l'Estat espanyol aprovada pel Parlament. L'alcalde, Dani Cornellà, ho va voler deixar molt clar.
“Si l'Estat vol la documentació que la
vingui a buscar”, i va fer una crida, no tant a crear un corrent municipalista
de desobediència a les decisions dels tribunals espanyols, sinó a favor de l'obediència a la declaració de desconnexió de l'Estat. Un any que finalitza, però que deixa sobre la taula encara grans
temes.