Alarma per l'augment de la desigualtat entre rics i pobres
L'Estat és el país de l'OCDE on més gran s'ha fet l'escletxa socioeconòmica des del 2008, només per sota de Xipre
Oxfam avisa que 62 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial
L'1% de la població espanyola concentra més riquesa que el 80% de la població més pobra. En el cas de Catalunya, el patrimoni del català més ric equival a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes. I, si ens centrem també a Catalunya, les vint fortunes més grans van augmentar el patrimoni un 34% l'any passat. Són dades que ahir va fer públiques l'ONG Oxfam Intermón per denunciar que la desigualtat cada cop és més extrema: els rics són més rics i els pobres, més pobres.
“És cert que la pobresa extrema ha disminuït, però al mateix temps ha augmentat la desigualtat. L'1% més ric de la població mundial té més diners que el 99% restant”, va indicar el director d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu. “Si haguéssim pres mesures per evitar la desigualtat –hi va afegir–, potser entre 200 i 300 milions de persones haurien sortit de la pobresa.”
Lluny d'això, l'escletxa entre les rendes altes i les baixes continua fent-se gran i està arribant a cotes insuportables. Concretament l'Estat és el país de l'OCDE on més ha crescut la desigualtat des de l'inici de la crisi, tan sols per sota de Xipre. L'escletxa a l'Estat ha crescut deu cops més que la mitjana europea i catorze cops més que a Grècia. Segons l'informe Una economia al servei de l'1% , la fortuna de només vint persones a l'Estat significa 115.100 milions d'euros i equival al que té el 30% més pobre. El patrimoni dels rics es va incrementar un 15% l'últim any, mentre que la riquesa del 99% restant va caure un 15%.
Aquest increment de la desigualtat s'explica per la combinació d'una enorme bretxa salarial amb un sistema fiscal regressiu que grava poc els que més tenen. Alhora la fuga de recursos cap a paradisos fiscals és habitual i, en el cas de l'Estat, va créixer un 2.000% el 2014.
Oxfam presenta, a dos dies de la reunió anual de líders polítics i econòmics a Davos (Suïssa), unes dades demolidores a tots els nivells. L'informe evidencia que des del 2010 els ingressos de la meitat de la població s'han reduït un bilió de dòlars (una caiguda del 41%). Mentrestant, la riquesa de les 62 persones més riques del món ha augmentat més de 500.000 milions. Dit d'una altra manera, tan sols 62 persones posseeixen tanta riquesa com 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial.
El catedràtic de política econòmica de la UB i president del Cercle d'Economia, Anton Costas, va fer costat ahir a Oxfam i va subratllar que “la desigualtat no és qüestió de nord i sud”, sinó que existeix a tots els països. Considera que aquestes diferències impedeixen que es desenvolupi una societat decent. “El sistema polític espanyol –va denunciar Costas– reflecteix les preferències de les elits econòmiques, quan hauria de recollir les dels perdedors de la crisi”.
LA XIFRA
El govern busca aliats contra la pobresa energètica
L'augment de la pobresa energètica –entesa com la dificultat o incapacitat de mantenir la llar a una temperatura adequada a l'hivern o a l'estiu– és una de les evidències que cada cop hi ha més persones que viuen en una situació precària a Catalunya. La consellera de Presidència, Neus Munté, va insistir ahir en la necessitat que les companyies subministradores de serveis bàsics facin una aportació al fons per lluitar contra la pobresa energètica. “Crec que des de la perspectiva de les empreses hi ha d'haver més compromís i responsabilitat social. En alguns casos ja hi és, però s'ha d'augmentar, perquè la situació és d'emergència”, va declarar Munté –que des de Presidència assumeix l'aplicació del pla de xoc social pactat entre JxSí i la CUP– a Catalunya Ràdio. De fet, fa mesos que el govern reclama a les companyies de llum i gas que col·laborin per finançar aquest fons contra la pobresa energètica. Per ara, però, hi ha exclusivament els 10 milions que hi aporta l'executiu. A l'octubre, segons el balanç que va fer el Departament d'Empresa i Ocupació, que en aquells moments tenia les competències de consum, 13.200 famílies que no podien pagar les factures s'havien beneficiat del fons.
Ara, serà la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, la que haurà d'analitzar com s'ha de lluitar contra la pobresa energètica, i divendres va plantejar que una de les fórmules per blindar les ajudes i evitar el Tribunal Constitucional és que siguin els ajuntaments els que se n'encarreguin.