Guerra a les tovalloletes

La nova moda en expansió d'utilitzar tovalloletes humides quan es fa ús del vàter porta de cap l'Ajuntament de Sant Pol. Aquest material, que molts productors asseguren que és biodegradable, provoca la majoria d'embussaments i problemes d'obturació a la xarxa de clavegueram i el municipi n'ha patit molts més casos dels habituals en l'últim any. El problema ha arribat fins a un punt greu i el govern encapçalat per l'alcaldessa Montserrat Garrido (CiU) es va veure obligat a fer una crida a la responsabilitat de la ciutadania a través del web municipal. A l'octubre passat, coincidint amb els últims episodis de pluges fortes, el consistori va fer públic un comunicat en què demanava que els veïns no llencessin les tovalloletes a dins la tassa precisant que “no es degraden amb la facilitat de la cel·lulosa del paper higiènic, de tal manera que formen uns fils que es lliguen entre ells com una trena i acaben per obstruir els desaigües domèstics i les clavegueres municipals”. L'avís, no el primer però sí el més contundent, venia precedit d'un estiu en què s'havia hagut d'actuar de manera extraordinària en un mateix punt del poble per desembussar el clavegueram. En totes, el motiu era el mateix: una quantitat ingent de tovalloletes humides havia fet un tap en el tub.

“Les tovalloletes són una plaga endèmica per a les clavegueres i representen una despesa important que ens podríem estalviar, només si la gent es conscienciés de llençar-les al lloc que pertoca: el cubell de les escombraries”, comenta Garrido, que recorda que en casos de pluja intensa en carrers principals com pot ser el del Consolat de Mar, l'aigua aixeca les tapadores del clavegueram i deixa surant a l'asfalt el material higiènic. “Puc entendre la comoditat del producte, però hem de pensar una mica més en com pot acabar afectant l'espai comú”, destaca. L'arquitecta municipal de Sant Pol, Carme Vives, precisa que l'onzena d'actuacions no programades al clavegueram per culpa de les tovalloletes higièniques es van concentrar en al carrer Narcís Monturiol de la urbanització Urbapol. “La cuba ens va visitar molt, aquells mesos”, comenta l'arquitecta, i quantifica en 3.500 euros el cost d'aquells treballs. Un altre dels punts negres va ser a la cruïlla dels carrers Ignasi Mas Morell i Consolat de Mar, a davant mateix de la biblioteca. “Vam haver d'habilitar nous pous de registre perquè es pogués accedir amb més facilitat a la xarxa”, va assegurar Vives. Aquí l'Ajuntament hi va deixar 3.400 euros. Sumant els casos de tot l'any passat, la inversió puja cap a 13.000 euros. Sembla un preu massa alt a canvi de no canviar una mica els costums domèstics.