La CGT força el debat sobre la residència d'avis
Denuncia mancances de servei que l'Ajuntament i el gerent desmenteixen
La decisió de la federació comarcal del Baix Penedès de la CGT de qüestionar la qualitat del servei de la residència Sant Antoni Abat de l'Arboç arran de l'acomiadament de dues treballadores l'any 2015 ha provocat la reacció de l'empresa gestora i l'Ajuntament.
La CGT ha fet públic un comunicat en què critica “l'interès estrictament econòmic” que l'empresa privada Gran Via té a la residència i reclama a l'Ajuntament de l'Arboç que recuperi la gestió pública d'aquest equipament.
L'alcalde, Joan Sans, va assegurar ahir que la situació econòmica de l'Ajuntament no permetia plantejar aquesta possibilitat en el moment que la Fundació Santa Tecla va deixar la gestió de la residència el 2014. I per això l'Ajuntament va optar per convocar un nou concurs de gestió del centre. Sans diu que l'empresa ha invertit des del novembre del 2014 diners i esforços per garantir les millors condicions per als ancians i lamenta les crítiques de la CGT. El sindicat defensa dues treballadores afiliades que van ser acomiadades l'any passat a causa de la mort d'una resident que havia reingressat després d'un període d'hospitalització. Segons el gerent de Gran Via, Lluís Gutiérrez, van cometre una falta molt greu en no posar-se en contacte amb el metge i lamenta que el jutge no consideri que l'acomiadament és procedent. Però assegura que l'empresa encara no ha decidit si presentarà recurs o no, ja que la sentència no és ferma. Les treballadores afectades no van voler fer declaracions a aquest diari.
Esperant el nou equipament des del 2010
La consellera d'Acció Social i Ciutadana, Carme Capdevila, l'any 2010, juntament amb Carles Ribé, aleshores alcalde de l'Arboç, va col·locar la primera pedra de la que havia de ser la nova residència d'avis del municipi. Un total de 120 places de residents i 20 places de dia en un edifici nou de trinca havien de garantir el servei que el poble necessitava en aquell moment, segons les estimacions del govern de la Generalitat de l'època. Però, malgrat que l'Ajuntament va cedir els terrenys a la Generalitat, les obres han quedat només en titulars d'hemeroteca i una declaració d'intencions que la crisi econòmica ha anat fent recular any rere any en la llista de prioritats del país.