Societat

Adéu a Mossèn Tronxo

Mor als 96 anys mossèn Ballarín, el capellà proper al poble

Va reivindicar que l'Església tingués en compte les necessitats i les particularitats del país

Convençut independentista, els seus llibres van remoure l'Església catalana

Va ser amic de Jordi Pujol i Pasqual Maragall

Ha mort mossèn Ballarín, o Mossèn Tronxo, com se'l conei­xia popu­lar­ment per asso­ci­ació amb el nom d'un per­so­natge dels seus lli­bres. Capellà pro­per i sen­zill, que par­lava de l'Església des de la seva experiència quo­ti­di­ana i bon­ho­mia, és un dels per­so­nat­ges més popu­lars del país gràcies a les seves col·labo­ra­ci­ons periodísti­ques, sobre­tot pels seus escrits que ha publi­cat al diari Avui des del pri­mer dia, el 23 d'abril del 1976 ( un arti­cle sobre Sant Jordi ) i fins a prin­ci­pis d'aquest mes de març del 2016 a El Punt Avui. També es va fer molt popu­lar per les apa­ri­ci­ons que va fer a TV3, en el pro­grama de la Mari Pau Huguet als anys noranta, que el van con­ver­tir en un per­so­natge pro­per i quo­tidià.

“Durant vint anys va ser el capellà més popu­lar de Cata­lu­nya”, recorda el monjo de Mont­ser­rat i amic Ber­nabé Dal­mau. Ballarín, inde­pen­den­tista con­vençut, en les últi­mes elec­ci­ons va tan­car la llista de la cir­cums­cripció de Lleida de la coa­lició Junts pel Sí. L'any 1995 se li va con­ce­dir la Creu de Sant Jordi.

Un cop cone­gut el traspàs del capellà, a pri­mera hora del matí, nom­bro­ses per­so­nes van anar fins al Tana­tori de Berga, on es va ins­tal·lar la cape­lla
ardent. El fune­ral tindrà lloc avui a les qua­tre de la tarda, en aquesta loca­li­tat. Més tard serà enter­rat
a Gósol, al peu del Pedra­forca. A la parròquia de Santa Maria de Gósol se li dirà el dar­rer adéu. Serà a les 7 de la tarda, en una pregària que diri­girà l'arque­bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives.

Mossèn Josep Maria Ballarín ha mort amb 96 anys a Berga, a casa seva, en un pis que tenia a pocs quilòmetres de Gósol, on ha fet de capellà i ha vis­cut, quan feia bo, els últims anys de la seva vida. Fins fa un mes va ser cons­tant en les seves col·labo­ra­ci­ons al diari, i sem­pre que se li tru­cava i se li dema­nava opinió, es posava al telèfon. Par­lava com escri­via: amb aquell punt embo­li­cat i irònic que el carac­te­rit­zava tant.

El monjo de Mont­ser­rat Ber­nabé Dal­mau el defi­neix com “un ocell del bosc”, és a dir, “impos­si­ble de posar en una gàbia”. Per aquesta seva manera de ser, els suc­ces­sius bis­bes de Sol­sona, de qui depe­nia, el van tenir en un semi­e­xili. Pri­mer a Que­ralt, i després a Gósol. Ningú, però, va acon­se­guir que no donés la seva opinió.

Espi­ri­tu­a­li­tat del Con­cili

“El seu lli­bre Fran­cesco (Edi­ci­ons 62, 1967) va sig­ni­fi­car un cert revul­siu en l'ambi­ent ecle­sial català perquè va posar sobre la taula una espi­ri­tu­a­li­tat cris­ti­ana que molta gent anhe­lava”, explica Josep Tor­rens, por­ta­veu d'Església Plu­ral. L'espi­ri­tu­a­li­tat cris­ti­ana de què parla Tor­rens és l'espi­ri­tu­a­li­tat del Con­cili Vaticà II, que tanta accep­tació va tenir al país. Tor­rens recorda sobre la gent jove dels setanta: “Ens va obrir les por­tes a una espi­ri­tu­a­li­tat sen­zi­lla, va apro­par la figura de Fran­cesc d'Assís, ales­ho­res encara poc rei­vin­di­cada, i va mar­car tendència en l'Església cata­lana.”

L'altra gran con­tri­bució que s'atri­bu­eix a Ballarín va ser la lluita perquè l'Església tingués una dimensió de país. Ell va rei­vin­di­car sem­pre que l'Església tingués en compte les neces­si­tats i les par­ti­cu­la­ri­tats de Cata­lu­nya.

Nas­cut a Bar­ce­lona el 1920, va estu­diar als Esco­la­pis. Mem­bre de la Fede­ració de Joves Cris­ti­ans, va ser enviat a la guerra amb l'ano­me­nada lleva del biberó. Tan­cat en un camp de con­cen­tració, va aga­far la tisi i va ser tras­lla­dat a Mata­de­pera a gua­rir-se. Amb 26 anys va entrar a la Con­gre­gació de l'Ora­tori de Sant Felip Neri i d'allà va ser enviat al semi­nari de Sol­sona, sota la batuta del bisbe Tarancón. Sem­pre va dir que volia ser monjo de Mont­ser­rat (l'any 2011 va entre­gar al mones­tir el calze i la patena de la seva orde­nació), però no ho va ser perquè quan hau­ria hagut de fer el pas es va fer enrere –“per no dei­xar la meva mare sola”–. Capellà i pro­fes­sor del semi­nari de Sol­sona, Tarancón –“veient els meus mètodes”– el va
enviar a Que­ralt, on es va estar 35 anys (pre­ci­sa­ment el mossèn aca­bava d'escriure El meu Que­ralt, que sor­tirà aquest pro­per Sant Jordi).

Ora­cle de Cata­lu­nya

El 27 de febrer d'aquest any, en un arti­cle en aquest diari, explica sobre Que­ralt: “Sota la planta de la Mare de Déu, vaig tenir una casa sense pany a la porta.” És veri­tat: va obrir les por­tes de casa seva a un munt de per­so­nes, entre les quals, mol­tes de situ­a­des a les “perifèries exis­ten­ci­als”, que li van anar a dema­nar con­sell. Entre les per­so­nes que puja­ven a Que­ralt, pri­mer, i a Gósol, després, a par­lar amb ell i dema­nar-li con­sells hi ha molts gover­nants, entre els quals els expre­si­dents Jordi Pujol i Pas­qual Mara­gall. La classe diri­gent cata­lana, de tot el ven­tall d'opci­ons, se li va acos­tar. Era un home con­ver­sa­dor i els seus amics hi cre­ien. Pujar a veure'l i pas­sar el dia amb ell també va aju­dar a col·locar-lo en aquesta posició d'“ora­cle ofi­cial”. També hi va haver gent que no l'esti­mava tant i “li tenien enveja”, diuen alguns amics seus. Sem­bla que quan va publi­car Mossèn Tronxo, el retrat d'un capellà de poble com els d'abans, alguns pre­ve­res de Sol­sona es van moles­tar. I en d'altres nivells, ja que ahir mateix sor­pre­nia el silenci de l'epis­co­pat català. Del san­tu­ari de Que­ralt, i per una altra des­a­vi­nença amb el bisbe de Sol­sona, va ser enviat a Gósol, on ha pas­sat els últims anys.

Pro­pi­e­tari d'un par­ti­cu­lar sen­tit de l'humor i mai par­ti­dari de pren­dre's seri­o­sa­ment, el 2013, en una entre­vista per a aquest diari va dir: “Dins de l'Església foto el que vull. Tinc car­net de boig no perillós.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia