Exiliats de Sant Roc s'apleguen per exigir un retorn tranquil
Un centenar de desterrats en compliment de la llei gitana es concentren a Badalona per reclamar una tornada pacífica
Diuen que la família del mort es nega a negociar i a suavitzar el veto que els ha imposat
Comencen a treure el cap pels carrers i les places de Sant Roc però viuen amb la por al cos. Són les desenes de persones de raça gitana que al gener van abandonar els barris de Sant Roc, a Badalona, i la Mina, a Sant Adrià, després que la família d'un jove assassinat, en aplicació de la llei gitana, desterrés qualsevol persona vinculada als clans dels Peludos, els Zorros, los Manueles y los Cascabeles. Ahir a la tarda, representants dels quatre clans es van concentrar a la plaça Camarón de la Isla, a Sant Roc (no permeten fer fotos pel temor que tenen a ser identificats), per reclamar mesures que els permetin tornar a una situació de normalitat. Tots ells, un centenar, són parents llunyans dels presumptes assassins del jove dels Baltasares, a finals de gener. El parentiu més proper és cosí segon. Però els Baltasares van portar la llei gitana a l'extrem i van fer marxar, segons es va poder constatar ahir, “fins a cosins quarts”.
Alguns dels que han tornat, un total de 300 a Badalona segons els seus propis comptes, no pensen tornar a marxar. Altres van i vénen. Molts s'han trobat que els han robat a l'interior dels seus pisos, segons relaten, o han anat veient com han perdut les feines. “Ens estem trobant que hi ha dies que no tenim ni un iogurt per donar a les criatures”, va assegurar un senyor gran.
Des dels clans expulsats s'ha mirat de negociar amb els Baltasares el retorn pacífic dels parents llunyans però, segons sembla, aquest clan, amb la mare del mort al capdavant, es nega a flexibilitzar el veto imposat. “No volen ni asseure's a parlar”, lamenten. També comencen a aparèixer veus, sobretot entre la gent jove, que recelen de la llei gitana i entenen que el que cal és que pel crim paguin només els assassins i no tots els seus familiars. I més tenint en compte que entre els desterrats hi ha famílies senceres que potser no han creuat mai una paraula amb les persones implicades en aquella baralla en un bar del Port Olímpic, el 24 de gener. Un afectat per la mesura, que deu apropar-se als quaranta anys, exigia que s'apliqui la mateixa llei que a la resta de mortals i que paguin pel crim les persones que el van matar. A hores d'ara hi ha dos detinguts.
La concentració d'ahir no es repetirà en els propers dies, o aquesta és la intenció. Molts desitgen que el pas del temps suavitzi la tensió perquè desconfien, i força, de la tasca que les administracions porten a terme per restablir la pau al barri.
Pel que fa a la Mina, oficialment no es coneix cap dada respecte al comportament dels exiliats (un miler entre els dos barris), però els concentrats a Sant Roc van explicar ahir que a Sant Adrià han retornat moltes menys famílies que no pas a Badalona, per una raó de caràcter econòmic: “Les famílies que van marxar de la Mina, en termes generals, tenen més poder adquisitiu i s'han pogut buscar la vida fora. Les de Sant Roc no tenim més remei que recuperar la nostra vida si no volem passar gana i caure malalts.”
Els familiars més directes dels presumptes assassins, siguin o no acabalats, tenen assumit que mai tornaran al seu barri d'origen.
LES XIFRES
La policia ‘espanta' els Baltasares
El clan dels Baltasares, el que té amenaçades centenars de persones a Sant Roc i a la Mina, viu de forma majoritària fora d'aquestes barriades. La majoria estan distribuïts entre Santa Coloma de Gramenet i el barri barceloní de Bon Pastor. La distància entre aquestes zones i Sant Roc és escassa, però l'ampli dispositiu policial que es manté vint-i-quatre hores al dia d'ençà que va morir el jove gitano al Port Olímpic permet mantenir parapetat tant Sant Roc com la Mina.
Això no obstant, diversos cotxes ocupats pels Baltasares han fet una mostra de força i s'han plantat dos cops a Sant Roc, armats amb pistoles. Alguns dels concentrats ahir a la plaça Camarón de la Isla reiteraven el seu descontentament amb l'actuació policial i amb l'actitud de les administracions: “Han vingut dos cops a amenaçar-nos i gairebé els han fet el paseíllo.” La mare del gitano mort també els ha amenaçat públicament des de diversos mitjans de comunicació. Aquestes declaracions ja estan en mans de la justícia.
En termes generals, els expulsats es queixen de manca d'ajuda. Admeten, això sí, que hi ha hagut una feina de les administracions per ser atesos allà on han anat aterrant. La majoria d'ajuntaments receptors, subratllen, els han tractat força bé. I això que en molts casos han hagut d'obrir d'un cop de peu la porta d'un pis i ocupar-lo. “No ens han deixat opció”, sostenen. La majoria són a Catalunya.
