Uns 8.000 estrangers deixen de viure a la demarcació
Tot i el descens, el percentatge de població no autòctona se situa en el 15,60%, gairebé dos punts per sobre de la mitjana catalana
El Tarragonès és la comarca tarragonina amb la proporció més elevada d'immigrants
El percentatge de població estrangera empadronada a Tarragona va descendir lleugerament el 2015. En total, ara a la demarcació hi viuen 124.034 persones de fora, 8.000 menys que el 2014 (132.193). Tot i aquest descens, les comarques tarragonines tenen un volum de residents estrangers molt per sobre de la mitjana catalana.
En el darrer any natural van deixar el país 61.145 persones, el que representa un descens interanual del 5,6%. Aquesta davallada –la tercera consecutiva– situa el percentatge de població no autòctona en el 13,7%, un tant per cent molt similar al registrat el 2007, just abans de l'arribada de la crisi econòmica. En el cas de Tarragona, el nombre de població estrangera és del 15,60%.
A les sis comarques que formen part de l'àmbit territorial del Camp de Tarragona, la mitjana de població forana se situa en el 13, 35%, unes dècimes per sota de la mitjana del país. La comarca amb més volum de residents estrangers és el Tarragonès. Hi viuen 41.891 estrangers, que representen un 16,8% de la seva població.
A l'extrem oposat se situa la Conca de Barberà, la comarca del Camp amb el percentatge més baix de veïns forans: l'11,2%. Pel que fa a la resta de comarques de l'àmbit territorial, el percentatge de població estrangera és inferior a la mitjana catalana, a excepció de la comarca del Baix Camp (15,9%). En qualsevol cas, totes les comarques del Camp de Tarragona van perdre habitants forans durant el 2015.
Ben diferent és la situació a les comarques de les Terres de l'Ebre. El percentatge de residents estrangers durant el 2015 va ser del 15,1%, gairebé un punt i mig per sobre de la mitjana catalana. De fet, a diferència del Camp de Tarragona, la majoria de comarques de l'extrem sud del país registren un tant per cent de veïns forans molt superior al general de Catalunya.
La comarca amb més veïns estrangers respecte a la seva població total és el Baix Ebre (17,5%). També superen la mitjana catalana de població estrangera el Montsià (17,4) i la Ribera d'Ebre (14,6). En canvi, l'única comarca que registra un tant per cent de població no autòctona per sota de la mitjana va ser la Terra Alta (11,2%).
Igual que el Camp de Tarragona, totes les comarques de les Terres de l'Ebre també van perdre veïns forans entre el 2014 i el 2015. En aquest cas, la baixada més rellevant es va registrar al Baix Ebre, que va perdre un 0,9% d'habitants estrangers en només dotze mesos de diferència.
Més homes que dones
En total, a les comarques tarragonines hi resideixen el 12,06% de la població estrangera que viu actualment a Catalunya (1.028.069), el segon percentatge més baix del país només per sobre de Lleida. De la mateixa manera que a Tarragona, la majoria de residents no nacionals són homes (52%). Pel que fa a les nacionalitats, la majoria dels estrangers són marroquins i romanesos. En canvi, durant l'últim any s'ha reduït substancialment la proporció de ciutadans procedents d'Equador, el Perú, Colòmbia, Bolívia i la República Dominicana que viuen a Catalunya.
L'Alt Empordà continua sent la comarca catalana amb el percentatge més elevat de població estrangera respecte a la població total (25,5%), mentre que el Moianès és la que en té menys (7%).
LES XIFRES
La meitat de veïns d'altres nacionalitats
A Barcelona hi viu el 25% de la població estrangera que està empadronada a Catalunya. En total, a la capital catalana hi resideixen actualment 262.459 persones no autòctones, una xifra que representa el 16% de la població de la ciutat. Si es té en compte només aquest darrer barem, però, els municipis catalans que concentren més immigrants respecte al seu total de veïns són Guissona (48%), Castelló d'Empúries (44,%), Sant Pere Pescador (39%), Salt (38%) i Lloret (36%).
Per demarcacions, la que concentra més estrangers és Barcelona, on hi resideixen el 66% de persones no autòctones. El segon lloc és per a Girona (13,98). I el tercer i el quart, per Tarragona (12,06) i Lleida (7,24). A les comarques gironines i lleidatanes, la proporció de població estrangera respecte del total d'habitants ha augmentat lleugerament entre el 2014 i el 2015, mentre que a la resta ha descendit.