Teràpia gènica per tractar malalties metabòliques
L'hospital Sant Joan de Déu assajarà un vector desenvolupat per la UAB, i laboratoris Esteve ho farà amb un pacient amb la síndrome de Sanfilippo
Molts d'aquests trastorns causen afectacions neurològiques en nens
La teràpia gènica ha esdevingut una esperança per al tractament d'algunes de les malalties més greus incloses en el grup dels anomenats errors congènits del metabolisme (ECM). En aquesta categoria, s'hi inclouen més de 700 malalties minoritàries (la majoria diagnosticades en la infància), cadascuna causada per l'alteració d'un gen que codifica una proteïna de manera errònia. L'efecte d'aquest desordre es tradueix en una alteració en la funció de cèl·lules i òrgans i en l'excés o defecte d'alguna substància que, en la majoria de casos, provoca afectacions neurològiques greus.
Aconseguir reparar el gen defectuós seria clau per lluitar contra aquest grup de malalties, especialment les que no disposen de cap tractament. “La idea és anar directament al gen que funciona malament i reparar-lo introduint un virus innocu que porta la seqüència genètica correcta”, explica la doctora Àngels Garcia-Cazorla, neuropediatra i coordinadora de la unitat d'errors congènits del metabolisme de l'hospital Sant Joan de Déu. En aquest centre, a final d'any tenen previst començar un assaig de teràpia gènica amb un pacient afectat de la síndrome de Sanfilippo tipus A. La teràpia, del tot innovadora, ja ha superat la fase preclínica amb diferents models animals i és fruit de la col·laboració de laboratoris Esteve i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La síndrome de Sanfilippo A és causada per la pèrdua d'activitat d'un enzim, la sulfamidasa. El trastorn es diagnostica en la infància i els símptomes més evidents, que afecten el desenvolupament cognitiu dels nens, acostumen a a aparèixer a partir dels 3 anys. El deteriorament neurològic progressiu és devastador i els pacients no sobreviuen més enllà de l'adolescència.
En aquest cas, el virus que fa de vector s'introduirà directament al cervell del pacient. “Hi ha molta esperança en el camp de la teràpia gènica, però hem d'anar amb cautela”, alerta la doctora Garcia-Cazorla. A tot el món hi ha diversos assajos en marxa amb teràpia gènica per tractar diferents ECM. Però fins ara, només hi ha un fàrmac d'aquest tipus comercialitzat per a aquest grup de malalties: unes injeccions intramusculars per tractar el dèficit de lipasa àcida.
Però no tots els ECM requereixen tractaments tan complexos. El ventall de malalties és força ampli i algunes poden controlar-se amb medicaments i dieta. “De vegades, una dieta estricta baixa en proteïnes o en lípids és molt eficaç”, explica Garcia-Cazorla. Hi ha casos en què cal afegir complements vitamínics o depuradors de tòxics, per exemple, en trastorns causats per acumulació d'amoni.
La clau és el diagnòstic precoç que permeti començar el tractament immediat. “Hi ha teixits, com el neurològic, amb una capacitat de regeneració limitada i, per tant, si tractem el nen quan ja ha tingut lesions cerebrals importants, difícilment es podran revertir uns circuits que ja s'han format de manera anòmala”, explica Garcia-Cazorla.
La prova del taló que es fa a tots els nadons a les maternitats permet detectar en néixer una vintena de malalties del metabolisme. “Totes aquestes malalties han canviat radicalment de pronòstic perquè podem començar a tractar el pacient molt aviat. El pitjor que li pot passar a uns pares és veure que el seu fill ha nascut aparentment sa i que a poc a poc es va degenerant”, afirma la doctora.
De les malalties que depenen de la dieta, el 40% es manifesten els primers dies. El nadó neix sa perquè la placenta de la mare fa una funció depuradora, però quan comença a ingerir llet (materna o artificial), s'intoxica perquè el metabolisme no li és competent. El 60% apareixen més tard, en els primers anys o a l'adolescència.
El diagnòstic en l'edat adulta: un camp per descobrir
Les primeres malalties causades per errors del metabolisme es van descriure el 1908. Es van diagnosticar en nadons i, per això, es van batejar com a congènites. “Ara sabem que poden aparèixer a qualsevol edat i que, més que congènites són hereditàries”, diu la doctora Àngels Garcia-Cazorla. Els errors del metabolisme són molt evidents en nens, perquè es produeixen problemes en el desenvolupament, com la dificultat per caminar. “Però en adults afecta molt l'esfera psiquiàtrica. De fet, creiem que certes demències que progressen de manera atípica podrien ser degudes a malalties d'aquest tipus”, hi afegeix. Per ara, els grans reptes són millorar el diagnòstic en els adults i fer el seguiment dels nens malalts quan arriben a l'edat adulta. “Cada cop som capaços de trobar més biomarcadors i, per tant, més malalties entraran en aquest grup”, afirma la doctora.