Vol comprar un poble?

Tres de les quatre cases que formen el nucli rural a l'entorn de l'església de Sant Marçal de Quarantella estan en venda. Qui vulgui comprar-les, junt amb els camps i boscos (en total, unes 60 hectàrees) i la rectoria que completen les finques, haurà de posar sobre la taula dos milions d'euros. És el que en demanen des de fa uns anys els propietaris que han heretat el conjunt. La notícia està sent molt comentada a Vilademuls –el municipi al qual pertany Sant Marçal–, bé per posar-se les mans al cap pel preu o bé perquè es confia que, amb el traspàs, el lloc torni a tenir vida. I per tenir vida no es refereixen precisament a les ocupacions de les cases que hi va haver durant un temps –encara n'hi resten senyals–, sinó a la conversió del conjunt en restaurant, allotjament rural o, simplement, residència, com és el cas de ca l'Andorrà, l'única casa habitada –a temporades– del nucli. “Tenim possibles compradors interessats, però encara no hi ha res en concret”, expliquen a Fincas Lluria, l'empresa barcelonina que representa els venedors. “Que si hi ha gent que arribi a aquestes xifres? I tant!”, hi afegeixen.

Dècades sense llogaters

L'últim llogater se'n va anar fa poc menys de mig segle i avui aquestes construccions –can Figueres, can Vila, can Pons i l'antiga rectoria– estan en força mal estat. Per tant, qui s'ho quedi haurà d'invertir molt en la remodelació. Els extensos camps de conreu integrats a les finques, en canvi, no s'han deixat perdre perquè un pagès veí n'ha continuat tenint cura, segons ha explicat ell mateix.

La família Ginabreda, que s'estaven a can Vila, van ser els últims a marxar de Sant Marçal. Ho van fer poc després que se n'anessin els de can Pons, que eren els Caixàs, segons recorda un membre d'aquella família, Ramon Caixàs. Can Figueres, on vivien els Oliver, havia quedat sense gent uns anys abans, hi afegeix.

L'estat d'abandonament de Quarantella no és un fet excepcional. Com moltes explotacions agrícoles del país, al llarg del segle passat va sucumbir a l'èxode dels pagesos cap a les fàbriques i la comoditat de les ciutats. I igual que moltes masies, la seva recuperació probablement no anirà acompanyada de l'arribada de tractors, sinó que suposarà la seva adaptació als usos esmentats abans. L'alcalde sospira perquè el poble revifi i, si pot ser, amb gent que hi visqui tot l'any. “Vilademuls és un poble ideal com a residència, perquè és un lloc tranquil i estem molt ben comunicats”, ens diu, aprofitant el contacte amb la premsa per fer publicitat del seu poble.