Una esllavissada al jaciment de Fumanya fa acordonar la zona, avaluar els danys i estudiar mesures de restauració
Una part important de les petjades de dinosaures que es troben al jaciment paleontològic de Fumanya, al terme municipal de Fígols, s’ha vist afectada per una esllavissada provocada per les pluges de la darrera setmana. Prop de 400 metres quadrats de roca han quedat afectats pel despreniment i uns 700 metres cúbics han patit moviments sísmics. L’incident és important perquè els centenars petjades afectades són de dinosaures sauròpodes, que s’estima que van trepitjar la zona fa uns 65 milions d’anys.
Segons la primera avaluació de l’equip d’especialistes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que s’ha desplaçat a la zona, l’esllavissada hauria estat conseqüència d’una falta de drenatge a la part superior del jaciment, a causa de les pluges de la setmana passada al nord del Berguedà.
Prevenció i restauració imminent
El Servei de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat té previst començar a actuar a la zona tan bon punt rebi l’informe dels especialistes de l’Institut Cartogràfic i Geològic. Josep Boya, director general del Servei de Patrimoni, ha deixat clar que la prioritat és evitar que hi hagi més danys. Boya ha explicat en declaracions per Ràdio Berga i Aquí Berguedà que “estem en un primer moment d’avaluació de riscos, per ara el més important és prendre les mesures oportunes per tal que la zona quedi perfectament acordonada i l’esllavissada no vagi a més. Un cop tinguem l’informe dels tècnics podrem determinar si hi ha perill de més despreniments i quines actuacions cal fer”, ha dit.
Un cop s’hagin avaluat els danys, el Servei de Patrimoni decidirà quin tipus d’intervenció es durà a terme a la zona del jaciment afectat. “Probablement s’haurà de procedir a un desenrunament fet amb metodologia arqueològica per tal d’intentar veure quants fragments d’aquestes petjades es poden recuperar”, ha comentat Josep Boya.
Un dels jaciments més importants d’Europa
El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2005, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb els jaciments d’icnites de la península ibérica (IDPI) i que està en fase d’avaluació esperant la resolució.
El conjunt paleontològic inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Fumanya Nord, Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes). Aquest conjunt de jaciments té una extensió de més de 38.000m2, s’han comptabilitzat més de 3.500 petjades de dinosaure i s’han identificat restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, troncs d’arbres i fulles de diferents tipus. Per aquesta raó, actualment se’l considera com un dels jaciments més importants del continent europeu, amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci Superior. En aquest sentit, Josep Boya ha definit el jaciment com “una singularitat, no només de l’escenari de Catalunya, sinó també de tot el continent europeu”.
Escolta l’entrevista sencera a Josep Boya, director del Servei de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat: