Abandonament escolar i atur, reptes en el camí cap a la integració
Un estudi detecta falta de visibilitat de la població immigrada en l'espai públic
Tot i la bona convivència amb els nouvinguts, es veu necessària més política antidiscriminació
“Enfortir la cohesió social no és només millorar la convivència i la participació social, sinó també garantir la pertinença a un projecte de país i fer-lo viable.” Així acaben les conclusions del segon Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya. 2015 , un document encarregat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en col·laboració amb l'Obra Social La Caixa. La titular del departament, Dolors Bassa, va destacar ahir en la presentació del treball la capacitat demostrada pel país per acollir i integrar, tot i que va admetre que encara hi ha deures per fer en el camí cap a la igualtat, sobretot en els àmbits escolar i laboral.
Així, Bassa va recordar que l'abandonament escolar és més alt en la població immigrada i que aquest col·lectiu també ha estat més afectat per la crisi en el terreny laboral i alhora els és més difícil tornar a trobar feina. L'estudi reflecteix que un 13,5% dels alumnes no obtenen el títol de graduat a quart d'ESO, però aquest percentatge baixa fins al 9,9% si només s'analitzen els estudiants autòctons i puja fins al 23% en el cas dels alumnes europeus de fora de la UE i fins al 39,8% en els de l'Àfrica. Unes desigualtats que també són evidents en la taxa d'atur: 17% en la població autòctona i 31% en l'estrangera.
Bassa va indicar que en un moment en què un 13,6% de la població és d'origen immigrant, l'estudi ha de servir per veure precisament aquests aspectes de debilitat i fer polítiques per reconduir la situació cap a la igualtat d'oportunitats. A més de l'escola i la feina, l'informe alerta d'una falta de visibilitat de la població immigrada en l'espai públic i també recomana millorar la sensibilització i les polítiques antidiscriminatòries.
“Els processos d'acollida s'han fet raonablement bé els últims anys, però cal avançar repensant algunes accions i àrees de treball on la diversitat encara no s'ha incorporat prou”, va dir la consellera d'Afers Socials. I d'aquest terreny no en queda exempt el llenguatge, i va proposar fer un pas més per “deixar de parlar d'immigrants o emigrants i fer-ho de polítiques de ciutadania.” I també de “superar la lògica d'acollida i apostar per la integració”.
LA XIFRA
L'estudi recomana conèixer el català i el castellà
La llengua és un dels temes estel·lars en la majoria d'estudis que parlen d'immigració i d'integració. “És necessari entendre que el requeriment d'un coneixement mínim obligatori del català i del castellà és un primer pas, útil i necessari, per fer conèixer Catalunya, però no és garantia de la plena integració lingüística”, adverteix l'informe, que conclou, en aquest sentit, que “ la participació en la societat catalana es fa majoritàriament en castellà”.
“L'actitud lingüística de les persones que vénen de fora de Catalunya és molt positiva”, va indicar el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, que va plantejar que hi ha feina a fer perquè el català assumeixi realment el paper de llengua comuna en una societat en què, va recordar, es parlen 300 llengües. En aquest sentit, l'estudi recomana remarcar la importància del català i el castellà per a una integració completa i alhora valorar la diversitat lingüística.