La PAH ocupa una sucursal d'Ibercaja a la rambla Ferran

Una concentració convocada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Lleida va reunir ahir al matí unes 25 persones a la sucursal d'Ibercaja a la rambla Ferran. Protestaven per quatre desnonaments que l'entitat financera ha ordenat a les comarques lPah Llleidatanes. En concret, tres afecten Lleida i un quart té relació amb Tàrrega.

L'acció de protesta va desencadenar-se passat un quart d'onze del matí. Els manifestants van accedir a l'oficina bancària i van cridar proclames en contra de la manera com l'entitat gestiona els seus actius immobiliaris. Tan bon punt com els activistes van ser dins de la sucursal, el personal de l'oficina va tancar portes per evitar que cap client hi accedís mentre durava la protesta. No va ser fins passat el migdia que els membres de la PAH van decidir marxar-ne, després d'haver parlat telefònicament amb el delegat de l'entitat que té competència en la resolució de conflictes immobiliaris.

Des de la PAH s'afirmava ahir a la tarda que “els quatre casos pels quals protestàvem han quedat resolts”. Es tracta d'incidències relacionades amb els habitatges d'antics clients de l'entitat i pels quals la PAH reclama una solució acordada, com ara la dació en pagament o la condonació del deute.

Després de mesos de negociacions infructuoses, la PAH va decidir-se a fer pública la seva protesta personant-se a la sucursal de rambla Ferran i acusant publicament el banc d'“estafar i enganyar”.

“No pot ser que tants anys anant al darrere d'aquesta gent i no hagin estat capaços de donar-nos una solució”, denunciava ahir Cristina, una de les persones afectades.

Segons explica ella: “Per culpa d'Ibercaja em vaig quedar primer sense casa i després sense matrimoni.” Relata que l'entitat financera la va desnonar a ella, als seus dos fills i al qui llavors era el seu company sentimental, de la casa on vivien, al terme de Benavent. “Tot i prendre'm la casa, encara em reclamen diners”, lamenta.

Diu que fa més de cinc anys que intenta arribar a un acord amb Ibercaja. Primer de manera individual i, llavors, auxiliada pel suport de la PAH. Dóna la casa per perduda però demana que, almenys, l'entitat bancària doni el deute per satisfet. “Vaig estar 11 anys pagant la quota que em pertocava, però llavors l'empresa que teníem se'n va anar a l'aigua i va ser impossible continuar pagant”.

Ella i els fills viuen en una casa que era de la seva mare. Lamenta portar sobre les espatlles l'etiqueta de “morosa”. Assegura que, mentre va poder, la quota de 600 euros, primer, i de fins a quasi 900 euros, més tard, va ser sempre satisfeta, però que amb la pèrdua del lloc de treball va esdevenir impossible continuar complint amb el banc.

“Des del moment en què assumir el pagament de la quota era impossible, vaig fer diverses propostes al banc, com per exemple llogar la casa i, així, poder-ne pagar una part. Però Ibercaja no va voler entrar mai en cap tipus de negociació.” El desnonament va fer-se efectiu el mes d'abril passat, però l'entitat li continua reclamant un deute de 22.000 euros. “M'ho han pres tot, què més volen?”, lamenta.

La PAH confia que, després del compromís manifestat ahir, Ibercaja doni solució als quatre supòsits plantejats.