El bisbe de Girona renya els polítics

El bisbe Fran­cesc Pardo Arti­gas va arri­bar mudat a l'excol·legi­ata de Sant Feliu la Major de Girona. Res de clergy­man, ves­tit amb els atri­buts de bisbe: faixa morada, soli­deu i creu pec­to­ral. «Les auto­ri­tats també han vin­gut amb ves­tit de festa. No és la festa major? Doncs que es noti!»

Al nou bisbe li agrada la litúrgia i par­lar. Fa un any que n'és i la d'ahir va ser la seva segona missa de Sant Narcís, patró de la ciu­tat i de la diòcesi de Girona. És l'únic dia amb con­cen­tració gene­ral d'auto­ri­tats i polítics de tots (o quasi tots) colors i de totes les admi­nis­tra­ci­ons. Els té a prop a ells, té molt de públic perquè l'escolti i la premsa perquè s'ho apunti. Els va salu­dar a tots, minu­ci­o­sa­ment, com si la resta de ger­ma­nes i ger­mans no fóssim de Déu, com si l'homi­lia fos un dis­curs ins­ti­tu­ci­o­nal.

Amb les con­di­ci­ons ambi­en­tals a favor, va fer una prèdica de badalls, de cap a vint minuts. I com que en els bancs de davant hi havia repre­sen­tants de les ins­ti­tu­ci­ons i de tots els poders legis­la­tiu, exe­cu­tiu i judi­cial va apro­fi­tar per par­lar dels escàndols de la política.

Va fer una crida a la recu­pe­ració de la con­fiança ciu­ta­dana. A no escam­par cul­pes als altres, a pene­dir-se dels errors i a con­ver­tir-se: «Cal vet­llar no només pel que fem, no només pels ser­veis o res­pon­sa­bi­li­tats, sinó sobre­tot per la qua­li­tat amb què cal exerci-los.Aquí a Cata­lu­nya cal, més que mai, recon­ver­tir totes les res­pon­sa­bi­li­tats en un ser­vei de qua­li­tat, honest i serè pel bé de les per­so­nes. Només així tor­na­rem a gene­rar espe­rança en aquest nos­tre país, sotra­gue­jat per totes ban­des. Ja pot­ser no es tracta del tri­omf d'una ide­o­lo­gia, sinó que el poble recu­peri la con­fiança que els qui tenim res­pon­sa­bi­li­tat de diri­gents el volem ser­vir hones­ta­ment.»

Va tenir temps de par­lar de tot, de repas­sar l'actu­a­li­tat, però vam tro­bar a fal­tar una referència explícita a la crisi. Molt suau­ment va cri­ti­car la política avor­tista del govern esta­tal i la libe­ra­lit­zació de la píndola de l'endemà: «Cal evi­tar tot allò que degrada la per­sona i no res­pecta la vida des dels seus ini­cis fins a la seva fi. Els joves en procés de crei­xe­ment serien els pri­mers per­ju­di­cats d'unes pro­pos­tes que no són dig­nes de la dig­ni­tat humana.»

Després d'un cir­cum­lo­qui per pro­po­sar el Nou Tes­ta­ment com a lli­bre de capçalera i com­pa­nyia, i per dir que quan no hi havia impremta, els artis­tes repre­sen­ta­ven les Sagra­des Escrip­tu­res a les esglésies, va par­lar dels tre­balls de neteja i res­tau­ració de Sant Feliu. Va agrair al con­se­ller Joa­quim Nadal i a tot l'equip del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial el finançament de la segona i dar­rera fase de la res­tau­ració de la nau cen­tral de Sant Feliu la Major. I el bisbe va des­ta­car nota­ble­ment l'arti­cle de Narcís-Jordi Aragóde la seva columna del dilluns 26 d'octu­bre del 2009 a El Punt.

Pre­ci­sa­ment, ahir, es va estre­nar una nova edició del full de cants de la solem­ni­tat de Sant Narcís, amb la imatge res­tau­rada de la poli­cro­mia gòtica del patró a la por­tada i l'escut del bisbe a la con­tra.

Mon­se­nyor Fran­cesc Pardo va dir la missa acom­pa­nyat pel bisbe emèrit Car­les Soler, per una tren­tena de cape­llans, per un diaca, set semi­na­ris­tes, qua­tre laics del dia­co­nat per­ma­nent i mitja dot­zena d'esco­lans de la cate­dral. L'altre bisbe emèrit, el doc­tor Cam­pro­don, no hi va poder ser i se'm va fer estrany no sen­tir cap pregària per l'esti­mat bisbe Jaume.

En aquesta missa de grans esde­ve­ni­ments, hi va haver més estre­nes per acom­pa­nyar la pedra neta i el tem­ple llu­minós. El canonge Joan Baburés, arxi­preste de la cate­dral i mes­tre de cerimònies del capítol, es va estre­nar de rec­tor de Sant Feliu. Això recorda la figura de l'abat de Sant Feliu que era alhora cap de la col·legi­ata i dig­ni­tat de la cate­dral, figura que va des­a­parèixer el 1851.

I al final –i durant la missa–, els feli­gre­sos van a bus­car el cotó per al mal d'ore­lla a la cape­lla de Sant Narcís, prèvia ado­ració a les relíquies del patró. Molta gent no tem la grip A. Alguns feien el petó de lluny, d'altres toca­ven el reli­quiari i d'altres hi pas­sa­ven el moca­dor abans i després. I el bisbe va encen­sar les relíquies.