Cornellà de plata

Els Castellers de Cornellà estan de celebració: fa 25 anys que van fer la primera aleta. I ho fan en un bon estat de forma, situats entre les colles de set i mig i amb el punt de mira enfocant al 4 de 8, construcció que ha marcat bona part de la seva trajectòria i que no assoleixen des del 2002. Perquè, com altres colles, han hagut de superar moments complicats.

Un grup de joves que formaven part del centre cívic Patronat Cultural Recreatiu va impulsar, el 1991, la creació d'una colla. Com que absolutament ningú no havia fet mai castells, van trucar a la porta de les dues formacions que van esdevenir padrines, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Barcelona, perquè els ajudessin a tirar endavant el projecte. Van debutar a la festa major d'aquell mateix any amb construccions de cinc i vestint la tradicional camisa blanca –encara no havien escollit per votació el lila que els identificaria. A partir d'aquí, l'evolució de la colla va ser espectacular i en només tres anys ja s'atrevien a tirar el 4 de 8. “El 1994, el vam provar i, el 1995, el vam fer. La progressió va ser molt ràpida perquè entremig hi ha els castells de sis i de set, que també s'havien de fer”, explica Ignasi Gibert, actual cap de colla.

Però la fita d'assolir el carro gros no va suposar un punt d'inflexió per afrontar nous reptes. “Després del 1995, ja ens va costar molt arrossegar gent. Ja no era el mateix. Fins aleshores, teníem molta empenta: érem 135 persones i vam fer el 4 de 8. Ara, amb aquesta gent no el fem.” No obstant això, el 1997, van fer la millor actuació del seu historial en completar el 4 de 8, el 2 de 7, el 5 de 7 i dos pilars de 5 a Tarragona.

El 2002, van tornar a fer el carro gros, però la situació va empitjorar. “No ens en vam sortir en l'aspecte demogràfic i social. Els anys dolents de castells, els pots salvar si socialment la colla està bé. Suposo que els castellers del principi ens havíem fet grans i costa mantenir la constància en un entorn poc aficionat. Vam perdre quasi una generació i això ens va estacar molt.”

El final del túnel va començar a principis d'aquesta dècada. “Socialment, vam impulsar una activitat frenètica. Els darrers cinc anys, hem aconseguit obrir la colla als barris, i que la ciutat senti que té una colla castellera”, destaca Valle Álvarez, presidenta de l'entitat. Això ha afavorit que diades en barris amb un alt índex d'immigració estiguin plenes i també l'entrada de nous membres que han ajudat a impulsar una millora en els castells. “Des del 2012, tornem a anar cap amunt i l'any passat, vam fer la millor temporada dels últims anys. Tot i que no vam fer el 4 de 8 i només vam carregar un 2 de 7, vam fer més de seixanta castells de 7”, valora Gibert. Ara, l'objectiu, és, novament, el carro gros.

En un dels actes de l'aniversari, l'Ajuntament va anunciar que vol rehabilitar una antiga nau industrial per cedir-la a la colla com a nova seu. Per molts anys.