El millor Sant Joan de la història

Espectacular. La força mental és decisiva en això dels castells. El convenciment absolut evita caigudes, el dubte els fa caure. Memorable. El primer derbi vallenc de la temporada, que va tenir lloc ahir a la plaça del Blat, va trencar motlles. Mai per Sant Joan s'havia vist una cosa igual. Més enllà, l'actuació va deixar detalls impagables. Va ser una lliçó magistral i integral de castellística.

Després de firmar la millor actuació d'aquesta temporada –de bon tros–, la Colla Vella es va erigir en la gran triomfadora. Els rosats van definir tres castells de gamma extra d'una tacada. Imbatible. Però la Colla Joves, al seu torn, no va sortir derrotada de plaça. Els vermells van sumar tres estrenes i també van renovar els galons de gamma extra. És Valls.

A la una en punt, la Joves obria plaça amb el 3 de 9. Una sortida lògica (la colla es presentava sense haver fet encara cap castell de 9 i el mal record de la caiguda del Pati), que els vermells van encarar i resoldre amb molta concentració. Tot seguit, va parlar a la Colla Vella i va deixar la plaça paralitzada.

Ni més ni menys que el 4 de 9 amb el pilar! Una arrancada amb un pura sang salvatge que la colla ha domat i convertit en castell talismà. L'execució va resultar excepcional, sobretot per la manera com el tronc va saber replicar les complicacions que se li anaven presentant. L'estructura del quatre es va deformar, però l'escamot rosat va mantenir la calma i el ritme. El pilar, exigit, va salvar el desenllaç i l'eufòria va esclatar entre els incondicionals de la colla.

La reacció de la Joves va ser d'una enteresa admirable. Es va saber abstraure i es va centrar en l'essencial, que era el 2 de 9, un contrincant duríssim. La Joves va haver de desmuntar un primer intent que no anava enlloc. A la segona, el castell va pujar un pèl girat i, abans de la carregada, va baixar una fiblada que va obrir una bretxa a la rereguarda. Les manilles van combatre amb bravura i el tronc es va mantenir dret. La Joves va acabar vencent un gamma extra que anys enrere s'hauria esmicolat.

En canvi, la Colla Vella va trobar en el “seu” 2 de 9 un enemic inesperat. Semblava que el castell es podria dominar, però amb la carregada es va originar una cadena d'“explosions” que va acabar derruint la construcció a l'alçada dels quints. La Joves, per la seva banda, acabava la seva sèrie amb el 4 de 9 i un rotllo entusiasmat.

Paradoxalment, la sensació a plaça era que la Joves, tot i haver quedat per sota de la Vella, aniria a dinar més contenta. I és que a la Vella, la caiguda del 2 de 9 li havia dibuixat una ganyota a la cara. La Vella necessitava fer el 5 de 9. Costava agafar-lo. Dos peus desmuntats i nervis. “Millor que fem el 3 de 9 i a dinar”, se sentia a dir... I al tercer peu lligat, amb una plaça expectant i un punt incrèdula, les gralles van trencar el silenci per acompanyar una seqüència inesborrable. Coratge, determinació i caràcter. La Vella no descarregava el 5 de 9 des del 2012. De traca i mocador. Un Sant Joan per emmarcar.