Més focus que bous

Més expectació que mai però normalitat absoluta en el que possiblement passarà a ser un dels últims correbous de Torroella de Montgrí. L'únic indici ahir que el correbou d'enguany no era ben bé com els que s'han anat succeint des de fa 37 anys era la presència inhabitual de moltes càmeres i mitjans de comunicació, a més d'un guàrdia de seguretat a l'entrada del recinte. El guàrdia havia estat contractat per la Penya San Marcos –entitat organitzadora– per prevenir possibles incidents o, dit d'una altra manera, per impedir l'entrada de militants del partit animalista, PACMA. Marcos Aladid, president de la penya, ho justificava dient que l'entrada al recinte dels que han promogut la prohibició del correbou s'interpretaria “com una provocació”. Amb tot, Alalid no dóna per acabades les vaquillas a Torroella i ja avança que recorreran si cal la moció que prohibeix a partir d'ara aquests espectacles; veu incoherències en un text que segons ell pretén prohibir tots els espectacles amb animals i lamenta que els ha tocat pagar els plats trencats de lluites polítiques internes al consistori.

Amb tot, a l'entrada del recinte el guàrdia va tenir la feina relativament fàcil: els cinc membres del PACMA que van fer acte de presència ahir a Torroella es van limitar a expressar la seva posició. “Per una banda estem satisfets perquè Torroella és a partir d'ara vila lliure de correbous, però també lamentem que la mesura no s'hagi pogut aplicar ja aquest any”, va dir Pilar Ferràndiz, coordinadora del PACMA a Girona, acompanyada de Sabina Vila, coordinadora local de l'entitat i que, com a veïna de Torroella, va ser en l'origen de la moció. Ferràndiz també va aprofitar “l'últim correbou de Torroella” per recalcar que continuaran lluitant per eradicar aquests espectacles al conjunt de Catalunya, apuntant en direcció a Vidreres (l'últim que queda ara a la demarcació de Girona), i cap a les Terres de l'Ebre.

Un cop marcades les posicions dels dos bàndols, les protagonistes principals, deu vaquillas de la ramaderia El Gallo, del País València, van entrar en acció. En la sessió del matí en van sortir quatre que es van anar alternant d'una en una al recinte. Una vintena de joves es van atrevir a posar-se al davant, esquivant els animals i saltant per damunt de les banyes. També va haver-hi temps per fer evolucionar un cap de toro sobre rodes per a la mainada. Entre 300 i 400 persones de públic es van anar congregant a recer de les barreres per gaudir de l'espectacle, amb moltes samarretes verdes reivindicant una “Catalunya taurina”. Més gent que els altres anys per l'expectació creada. Entre els espectadors també hi ha aficionats dels toros que s'han desplaçat des d'Andalusia per donar suport als últims reductes taurins gironins, i alguns turistes, pocs, com aquesta família de belgues, aliens a la polèmica, que s'han aturat encuriosits per l'espectacle. Les evolucions dels bous es van anar succeint sense més incidències, amb la presència al recinte dels dos veterinaris que al matí havien validat el bon estat dels animals. Uns veterinaris que, off the record, comenten que en aquests correbous potser caldria preocupar-se més de possibles danys a les persones que no pas als animals. I és que, fins i tot en aquest gremi, la qüestió dels correbous no fa unanimitat: si aquestes vaquillas són les últimes de Torroella, la decisió haurà estat presa durant el mandat d'un alcalde veterinari de professió. Avui, diumenge, tindran lloc dues sessions més, aquestes sí, possiblement les últimes.