Diners per als dinosaures

El museu Dinosfera de Coll de Nargó busca finançament per poder recuperar la part del jaciment del Mirador del Cretaci que va ser destruïda fa un any i mig. El director del centre, Àngel Galobart, ha manifestat en declaracions a l'ACN que l'objectiu de la inversió seria fer una actuació perquè l'espai tornés a ser visitable, ja que el jaciment de Pinyes és un enclavament important, “amb un gran interès paleontològic i de molt fàcil accés”.

Tot i que el Mirador del Cretaci continua obert al públic, les persones que s'hi acosten no en poden veure les peces principals a causa de l'acte vandàlic. És per això que el museu organitza visites guiades amb un paleontòleg a altres jaciments. “Amb aquesta mesura volem conscienciar la gent de la importància del patrimoni que tenim”, explica Galobart.

Un any i mig després de la destrucció de la posta d'ous de dinosaure més important d'Europa, aquesta continua sense restaurar. De moment, no té data de reobertura, tot i que s'espera que d'aquí a un parell d'anys s'hagi aconseguit tornar a posar-lo en marxa.

El jaciment va aparèixer al març de l'any 2015 completament destrossat per l'acció d'algun desconegut que va malmetre totes les restes d'ou que afloraven i que van quedar escampades pel jaciment. A prop d'aquesta zona l'any 2009 es va extreure la posta d'ous de dinosaure més gran recuperada a Europa, tenint en compte que aquest tipus de troballes són molt escasses al continent europeu i que aquesta zona de Pirineu n'és un dels màxims exponents.

Un any i mig després de la destrossa les investigacions dels fets continuen i, de moment, se'n desconeix el culpable. L'atac va ser descobert per Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que va donar l'avís al Departament de Cultura i també a l'Ajuntament de Coll de Nargó. La zona va aparèixer completament destrossada per l'acció d'algun desconegut, que va malmetre totes les restes d'ou que afloraven i que van quedar escampades pel jaciment.

Fa tres anys l'ICP va dissenyar una acció a fi i efecte de preservar les restes d'ous, petjades de dinosaures i restes vegetals del Mirador del Cretaci que, pel fet que es troben en un entorn natural i, sobretot, a causa de l'acció de la pluja, s'anaven degradat progressivament. Aquesta acció també incloïa la remodelació de la museïtzació del mirador per tal que els visitants en puguin fer una millor identificació de les restes. El projecte havia quedat aturat per falta de recursos econòmics, i després, l'acte vandàlic n'ha acabat de complicar la situació.