Rierada sense aclarir

Eren poc més de les nou del vespre del 25 d'agost del 2006. Una típica nit d'estiu a la turística zona de la riera Capaspre de Calella amb les terrasses dels bars i restaurants plenes a vessar. Sense previ avís, una avinguda d'aigua va baixar amb força per la riera i es va endur cap a la desembocadura una quarantena de cotxes com si fossin de joguina. La rierada, producte d'una tempesta que en només vint minuts va descarregar 37 litres per metre quadrat, també va fer malbé el mobiliari dels establiments i va inundar baixos de cases i botigues. Els més afectats, però, van ser els vehicles estacionats –la majoria de gent de fora del municipi–, que van quedar destrossats. L'estona que va passar fins que es va comprovar que no hi havia cap víctima es va fer eterna. L'episodi, el pitjor i l'últim d'aquestes dimensions que es recorden al nord del Maresme, va precipitar l'esperada obra de canalització i posterior urbanització d'aquesta artèria urbana que ha esdevingut un dels punts més concorreguts de la ciutat. Tot i l'important i massiu cobriment informatiu que es va fer del cas, però, mai es van poder aclarir alguns dels punts clau del sinistre. En concret, en el dia d'avui encara es mantenen versions contradictòries sobre l'hora en què va arribar l'alerta meteorològica a Calella i es desconeix qui i en quin moment va treure la cadena que impedia l'aparcament dels vehicles a la riera. El responsable del servei Meteomar del Consell Comarcal, Quim Serra, recorda molt bé aquella nit. “A la tarda vam veure com s'aproximava la tempesta per la zona de Berga i vam alertar els municipis del nord del Maresme com a mínim una hora abans que passés tot”, puntualitza Serra, que recorda que es va enviar un SMS a l'únic telèfon habilitat a Calella per a aquest tipus de comunicacions. “L'avís es va donar amb temps, desconec per què llavors es va dir que no se n'havia tingut constància fins pocs minuts abans de les nou del vespre, quan ja hi havia poc a fer”, repeteix. Serra hi afegeix que des de la rierada, el servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme disposa de tres telèfons habilitats per donar les alertes corresponents al municipi.

L'alcalde de Calella en aquella època, Josep Basart (ERC), manté que l'avís va arribar tard perquè la policia pogués actuar i treure els cotxes de la riera. “Desconec què va provocar aquest lapse de temps, perquè la trucada es va fer a la policia local, però no descarto que hi hagués algun problema amb la línia telefònica”, assenyala. Basart confirma que l'Ajuntament no va obrir cap investigació respecte a aquesta qüestió. L'altre cap per lligar que no s'ha resolt malgrat els anys passats fa referència a la cadena que hi havia en un dels extrems de la riera per evitar que els vehicles hi accedissin. En aquest espai estava prohibit deixar-hi el cotxe i, a banda de la cadena, hi havia senyals que alertaven de les avingudes sobtades d'aigua. “Recordo que al matí estava posada, però a la tarda algú la va treure i no sé si la van arribar a tallar”, fa memòria l'ara exalcalde. Josep Basart reconeix que hi havia certa permissivitat pel que fa a permetre que els cotxes entressin a la riera i que en cap cas se'ls multava. En una zona turística com aquesta sempre hi havia problemes per trobar aparcament. “Crèiem que ja hi havia prou senyals que alertaven del perill i que si els conductors hi aparcaven ho feien sota la seva responsabilitat”, comenta, i hi afegeix que aquell estiu la cadena es va tornar a posar a lloc i que cap cotxe es va atrevir a entrar a la riera. Es dóna el cas, però, que l'inspector en cap de la policia, Joan Vilademat, havia presentat poc temps abans de l'incident un informe en què es recollia la necessitat de prohibir de forma taxativa aparcar cotxes a la riera.