Societat

LA CRÒNICA

DE l'ebre

El corredor litoral

Fa un parell de set­ma­nes es varen reu­nir a Figue­res repre­sen­tants de 13 ciu­tats, 7 del sud de França i 6 de Cata­lu­nya, interes­sats pels pro­jec­tes de l'alta velo­ci­tat fer­roviària. No hi havia cap repre­sen­tant de les Ter­res de l'Ebre: ni de Tor­tosa, a qui cor­res­pon­dria com a seu de la vegue­ria non nata, ni d'Amposta, aspi­rant alter­na­tiu a la capi­ta­li­tat. Els reu­nits acor­da­ren exi­gir l'acti­vació del cor­re­dor lito­ral, que el 19 d'octu­bre la Unió Euro­pea declarà pri­o­ri­tari dins la xarxa fer­roviària con­ti­nen­tal, sus­cep­ti­ble de rebre finançament amb fons comu­ni­ta­ris. Els reu­nits dema­na­ren, com a mesura urgent, que s'acti­vin les obres de con­nexió en alta velo­ci­tat entre Tar­ra­gona i Cas­telló.

Fins ara havia estat escan­da­losa la política dels governs espa­nyols (tant del PP com del PSOE) de pro­moure pro­jec­tes de trens d'alta velo­ci­tat arreu de l'Espa­nya pro­funda enfront del cor­re­dor medi­ter­rani, que és el de més trànsit tant de pas­sat­gers com de mer­ca­de­ries de tota la península ibèrica i que, per a un major escarni, encara té un tram, entre Van­dellòs i Tar­ra­gona, amb via única i traçat del segle XIX. Les dar­re­res actu­a­ci­ons merei­xe­do­res d'actu­ació judi­cial, pel que supo­sen de mal­ba­ra­ta­ment de recur­sos públics, han estat l'AVE de la Coru­nya a Pon­te­ve­dra, de 150 quilòmetres, quan la distància mínima perquè els TGV siguin com­pe­ti­tius és de mig miler de quilòmetres; i la con­nexió entre Toledo i Aba­cete, que ha que­dat sus­pesa als pocs mesos per ruïnosa. Actes de pur caci­quisme pro­vin­ci­a­lista dels diri­gents polítics naci­o­na­lis­tes; naci­o­na­lis­tes espa­nyols, s'entén. En aquest cas, soci­a­lis­tes.

Les Ter­res de l'Ebre han estat par­ti­cu­lar­ment per­ju­di­ca­des per aquesta política centrípeta d'unir en alta velo­ci­tat totes les capi­tals de província amb Madrid, men­tre que el tram medi­ter­rani entre Tar­ra­gona i Cas­telló que­dava com un espai en blanc, com si no existís en la geo­gra­fia ibèrica, al marge de les comu­ni­ca­ci­ons fer­roviàries moder­nes i d'un ser­vei de trans­ports com­pe­ti­tiu. Per això és neces­sari que les ins­ti­tu­ci­ons i els polítics ebrencs, encapçalats per la Cam­bra de Comerç, l'Ins­ti­tut per al Desen­vo­lu­pa­ment del Ter­ri­tori, la dele­gació del govern, col·legis pro­fes­si­o­nals, con­sells comar­cals i ajun­ta­ments es coor­di­nin com a grup de pressió per exi­gir tenir un paper pro­ta­go­nista en el procés amb l'objec­tiu d'acon­se­guir el cen­tre inter­no­dal de trans­port i la estació regi­o­nal Ter­res de l'Ebre (l'Aldea-Amposta-Tor­tosa), com ja hi ha l'estació Camp de Tar­ra­gona (Pera­forta-Tar­ra­gona-Reus).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.