Brussel·les alerta que les retallades frustren la lluita contra el fracàs escolar
La CE renya els països que redueixen l'inversió en ensenyament
L'Estat espanyol té una de les taxes més altes d'abandonament escolar, però supera la mitjana europa pel que fa a diplomats universitaris
La Comissió Europea (CE) ha alertat aquest dimecres que les retallades en ensenyament podrien repercutir en el competitivitat dels països europeus. Per aquest motiu, ha renyat als estats, com Espenya, que tot i tenir altes taxes de fracàs escolar continuen aprimant les inversions en aquest àmbit.
L'Estat espanyol té la tercera pitjor taxa d'abandonament escolar de la Unió Europea, del 28,4%, i si continua retallant en ensenyament no aconseguirà l'objectiu de reduir-la fins al 15% el 2020. Així ho adverteix l'informe que la CE ha fet públic avui i que adverteix que “la reducció de la inversió en educació podria disminuir el potencial de creixement econòmic i competitivitat”.
En aquest sentit, Brussel·les crida l'atenció a Bèlgica, Països Baixos, Bulgària, Grècia, Espanya, França, Hongria, Irlanda, Letònia, Polònia, Romania i Eslovènia per haver “retallat les despeses en personal educatiu”. L'executiu comunitari els demana que facin una “reflexió general” i trobin “noves fonts de finançament”.
“La crisi està afectant els joves de forma desproporcionada, hauríem d'invertir eficaçment en la seva formació per garantir-los la capacitat d'adaptació que necessitaran en aquest món amb tanta competència”, defensa la CE.
L'Estat espanyol tenia l'objectiu de reduir el fracàs escolar fins el 23% el 2015 i fins al 15% cinc anys més tard, però a Brussel·les li sembla “ambiciós”. L'informe Educació i formació en una Europa intel·ligent, sostenible i inclusiva assenyala que “l'objectiu fixat per al 2020 no s'aconseguirà si la tendència actual es manté”.
El 2010, l'Estat va aconseguir reduir l'abandonament en un 2,8% (del 31,2% al 28,4% actual) i l'any anterior aquesta millora va ser de set dècimes.
Només Malta i Portugal pateixen un abandonament escolar pitjor que l'espanyol, del 36,9% i del 28,7% respectivament. La mitjana comunitària se situa en el 14,1% i a la República Txeca i Eslovàquia ni tan sols no arriba al 5%. També Letònia, Luxemburg, Països Baixos, Àustria, Polònia i Eslovènia ja compleixen la fita que la UE s'havia marcat per al 2020 de situar l'abandonament escolar per sota del 10%.
La Unió també “és lluny” d'assolir l'objectiu que el 2020 almenys el 40% dels europeus d'entre 30 i 34 anys tinguin estudis universitaris. Actualment aquesta proporció només arriba al 33,6% de mitjana i set països ni tan sols no superen el 25%: Romania, Malta, Itàlia, República Txeca, Eslovàquia, Àustria i Portugal. Espanya, per contra, treu bona nota en aquest àmbit i no només supera la mitjana comunitària sinó fins i tot l'objectiu europeu, amb un 40,6% de diplomats el 2010.
Irlanda, Dinamarca i Luxemburg són els primers de la classe en diplomats universitaris, amb un 49,9%, un 47% i un 46,1%, respectivament.