Quaresma

Dimarts va morir el rei Car­nes­tol­tes fruit d'una ati­pada de llar­dons sucats en xoco­lata i char­treuse. Se li van posar els ulls en blanc, va eme­tre un esperpèntic rot i va pas­sar a millor vida. La seva amis­tançada, la reina Con­cu­bina, tam­poc no va córrer una for­tuna gaire dife­rent: després de sal­tar-se tots els codis de con­ducta soci­al­ment adme­sos va dei­xar el món de les coses en empas­sar-se el cor­dill d'una bal­dana flo­rida. Morts els reis de la dis­bauxa arriba la qua­resma de sar­dina salada, bacallà sec i cen­dra de dime­cres. Au, a pen­jar la vella de cartró i anar tallant peus, com fan a l'escola.

Però la qua­res­mal crisi que ens afecta a tots no sé s'hi s'ha traduït gaire al car­rer. Sí, no hi era la bóta a la plaça de la Font –era vir­tual–, encara que les de des­til·lats i fer­men­tats no ens han man­cat. El fet que l'Ajun­ta­ment esmerci menys diners en el car­na­val no ha impe­dit que la gent surti al car­rer, es dis­fressi (per Set­mana Santa ens reves­ti­rem) i s'ho passi bé uns dies quan ens espera un any com­pli­ca­det. En el fons es torna a veure que per a la festa no calia tant de diner públic, sinó que la gent la vul­gui fer. Amb tot hi ha una cosa que sorprèn: Déu n'hi do les dis­fres­ses de la rua de car­na­val; i això ens diu que no pocs s'han ras­cat la but­xaca i s'hi han tirat unes quan­tes hores pen­cant. I el que no em qua­dra és que mal­grat la que està caient vaig tro­bar a fal­tar més crítica, més sàtira, més denúncia, més mala bava. No us sem­bla?